Rebeca Wild, pedagoga alternativa

El passat 31 d'octubre la pedagoga Rebeca Wild ens va deixar. Des del COPEC volem recordar la seva trajectòria, així com la seva aportació a la pedagogia alternativa i a la societat en general.

Rebeca Wild va ser una pedagoga alemanya, nascuda el 1939, que estudià Filologia Germànica, Pedagogia Musical i Pedagogia de Montessori. L'any 1961 marxà a l'Equador i, 16 anys després, fundà el Centre Educatiu Pestalozzi "Pesta", un centre alternatiu format per un jardí d'infància, escola i educació permanent. El projecte neix a partir de l'escolarització del seu fill que, després d'educar-lo basant-se amb el principis de Montessori, Piaget i Pestalozzi, perd autoconfiança, alegria i energia.

La pedagogia alternativa es basa en la interacció entre l'alumnat i el seu entorn. L'escola Wild defensa que tots els éssers humans tenim les eines necessàries per percebre el món, interpretar-lo i prendre les seves pròpies decisions. Així doncs, amb aquests principis l'alumnat desenvolupa rols, capacitats i habilitats a través de la curiositat i l'experimentació.

Per tant, es tracta d'un aprenentatge significatiu i autònom, on la creativitat està present. En aquest cas, el/la docent té un paper d'acompanyament a l'alumnat, tot proporcionant recursos i estímuls cognitius i emocionals més apropiats.

El model es basa en les capacitats de sentir i comprendre, fet que fomenta la iniciativa pròpia de l'alumnat i la presa de decisions, sense por a equivocar-se, per tal de formar persones segures i amb confiança en sí mateixos. Una metodologia pedagògica que substitueix l'aprenentatge basat en la por i l'hostilitat per un basat en l'amor, el respecte i la llibertat.

Una de les principals aportacions que va fer, va ser definir etapes evolutives en relació a les actuacions que afavoreixen el desenvolupament integral de la persona:

• Etapa prenatal: les experiències positives afavoreixen el desenvolupament del llaç entre mare, pare i fill.
• Primera infància, de 0 a 3 anys: el contacte físic i una atenció tranquil·la fomenten el desenvolupament de la independència del/la nen/a. En el moment del plor, l'adult no ha d'apropar-se de seguida, ja que l'infant associa la solució dels seus problemes a la resolució exterior a través del plor.
• Etapa preoperativa, de 3 a 7/8 anys: Un cop assolida una certa autonomia, alguns cops sorgeix por a fer coses que abans es realitzaven sense cap problema. És un comportament inconscient per reestructurar les vivències anteriors.
• Etapa operativa, de 7/8 a 13/14 anys: És una nova oferta vital en la que els adults han d'esforçar-se per crear un ambient en sintonia a les necessitats d'aquesta època més sensible.
• Adolescència i transició a l'adultesa, de 13 a 24 anys: Els adults hem de comprendre el que està passant dintre de l'organisme de l'adolescent, i així fomentar que aquests comportaments esdevinguin noves relacions.
• Etapa del desenvolupament dels adults: Buscar condicions que afavoreixin les activitats espontànies i la creativitat, per tal d'activar el potencial i ampliar el contacte amb la vida.

En la seva extensa obra, podem trobar títols com:

• Educar para ser. Vivencias de una escuela activa (1986)
• Aprender a vivir con niños. Ser para educar (1991)
• Libertad y límites. Amor y respeto. Lo que los niños necesitan de nosotros (1998)
• Calidad de vida. Educación y respeto para el crecimiento interior de los niños y adolescentes (2001)
• La vida en una escuela no directiva (2009)
• Etapas del desarrollo (2011)

Més informació:

http://www.herdereditorial.com/section/1224/

http://www.herdereditorial.com/?id_article=2207

http://laeducacionactiva.blogspot.com.es/2013/01/rebeca-wild.html

http://sobretodolavida.com/2014/01/15/la-pedagogia-wild/

http://www.forumlibertas.com/etapas-del-desarrollo-de-rebeca-wild/

Data de publicació: 28/12/2015