Servei Comunitari a Secundària

A principis del mes de juliol la Consellera d’Ensenyament, Sra. Rigau, va anunciar la incorporació d’una nova assignatura en el currículum dels alumnes de 3r i 4t ESO anomenada Servei Comunitari. Tal i com el Departament ha definit es tracta de combinar coneixement i esforç orientat al compromís cívic. En certa manera de tornar a definir els tres eixos que vertebren l’educació dels nostres joves, perquè aquesta sigui integral: creixement humà, intel·lectual i moral per tal d’aconseguir professionals altament qualificats però també amb un fort compromís social.  

Des del Col·legi de Pedagogs de Catalunya fomentem aquesta iniciativa desenvolupada ja en alguns centres mitjançant l’Aprenentatge Servei (ApS). L’aprenentatge servei és una metodologia pedagògica d’alt poder formatiu que harmonitza en una sola activitat l’aprenentatge de continguts, competències i valors mitjançant la realització de tasques al servei de la comunitat. A grosso modo els principals trets pedagògics que caracteritzen l’aprenentatge servei són: 

• Aprendre a partir de la pròpia experiència. Els joves aprenen a observar de manera crítica el seu entorn, a detectar i identificar problemes, a desenvolupar la sensibilitat en sentir-se interpel·lats per les necessitats alienes.
• Aprenentatge actiu i creatiu. Els alumnes han de contribuir a millorar la realitat per mitjà del disseny d’un projecte adient al context concret, amb propostes d’intervenció operatives i amb la seva posterior experimentació.
• Activitat amb projecció social. Dewey entén que “la única manera de preparar-se per la vida social és comprometre’s amb la vida social”.
• Participació cívica , doncs és una contribució significativa per a avançar en la línia de fomentar la formació de ciutadans/es responsables, actius i emprenedors.
• Sinergia motivadora. La relació bidireccional que s’estableix entre l’aprenentatge i el servei genera en l’estudiant una sinergia que li facilita la motivació vers l’aprenentatge i li activa la seva capacitat creativa i emprenedora.
• Pedagogia de la reflexió. És un exercici insubstituïble del procés formatiu per diferents raons:

Constitueix un antídot contra l’activisme.

Enriqueix els dos elements bàsics que són els aprenentatges curriculars i el servei.

La reflexió ha de guiar el procés per reorientar el servei i els aprenentatges.

Ajuda a ordenar les emocions, sentiments i motivacions que el servei ha generat.

• Aprenentatge significatiu. L’aspecte vivencial de l’aprenentatge servei incrementa en l’alumnat el significat psicològic del que ha après.

Ara bé, hem d’esperar la implementació de la matèria i les dificultats que pot trobar, les quals poden anar en dues vessants: l’acceptació (de bon grat) i impartició per part del professorat, per una banda, i l’organització curricular per l’altra.

Sobre la primera d’aquestes qüestions s’ha de dir, que des de fa cursos la incorporació al currículum de matèries d’àmbit social, es van succeint amb disputes entre partits (només cal recordar “Educació per a la Ciutadania”). En aquest cas podem plantejar la idoneïtat del perfil de professor que la impartirà. En segon lloc, l’organització curricular ha de buscar la manera d’incorporar-la en el conjunt. Tanmateix també en un principi gaudeix de poques hores.

Des de la mirada pedagògica trobem molt encertada aquesta mesura que pot ser un revulsiu en la formació i desenvolupament dels joves que hauran de combinar coneixements i capacitats, temps i esforç al servei dels altres. Una mesura d’altra banda que lliga perfectament amb el tarannà associacionista i de voluntariat tan propi del nostre país. Així doncs, com diu la Consellera és “un projecte on tots hi guanyem”.

Data de publicació: 28/7/2014