EIX 7

EIX 7- EDITORIAL

MASSA COSES PER MIRAR-NOS-HO I NO FER-HI RES

 

El COPEC vol demanar la participació del Col·legiat/da en el procés de decisió del futur del poble Català per afrontar la difícil situació de crisi què ens envaeix en molts àmbits. Vol demanar el parer i el posicionament de la manera més democràtica possible, per tal de canviar el rumb d’escepticisme, neutralitat i objectivitat professional fins ara emprat, pel projecte de país, exigència del sobirà dret a decidir i assentament de propostes de base per a la nova Catalunya. Tot això sense abandonar ni oblidar la defensa legítima de la professió i llurs professionals així com la defensa ciutadana davant la mala praxi que podríem exercir qualsevol de nosaltres en un moment concret de la nostra vida professional.

 

Benvolgudes i benvolguts Col·legues, 

Sabeu del cert que estem en una situació crítica a molts nivells: social, econòmica, política, cultural i de valors en general. Molts de vosaltres segur heu pres un posicionament proactiu i esteu embarcats en projectes de canvi. Molts d’altres considereu que fem el que fem no ens en sortirem d’aquesta gent i d‘altres com ells. I un altre percentatge considereu que és millor estar com estem, que fer experiments que no sabem on ens duran. 

Com a Corporació que som, ens hem plantejat sovint com ens hauríem de posicionar. Som professionals i per tant equidistants per natura a qualsevol plantejament polític? Hem de prendre una posició en concret? Hem de respectar la pluralitat i no implicar-nos en cap moviment de reflexió-acció? 

Potser en col·legis d’estructures i continguts tècnics – Arquitectes, Enginyeries, Aparelladors, Químics ... no cal plantejar quelcom més enllà del compromís seriós i rigorós de la defensa de l’exercici professional i de la del ciutadà usuari de béns, com ens consta fan els nostres companys de viatge dins la Intercol·legial. Però nosaltres estem compromesos amb la societat a més de per això que hem esmentat, per difondre valors d’equitat, solidaritat, justícia i molts d’altres vinculats a l’ésser humà del present i del futur. On l’aprenentatge, l’educació dels nostres infants, joves i adults tingui més qualitat, ens sigui propera i compleixi el requisit d’igualtat de condicions per a l’accés a la formació. 

Sempre hem defugit i vosaltres n’heu estat protagonistes i testimonis a l’hora, de l’oportunisme que sota l’interès de tal o qual moviment pedagògic, ens ha manifestat aquest o l’altre partit polític, demanant-nos que pugéssim al “carro” –sobre tot en períodes pre-electorals. 

Això però és diferent. El que estem vivint ara, no ho havíem experimentat mai. Hem tocat fons, no podem empitjorar pel que fa l’economia, les llibertats individuals i col·lectives, les opcions de futur dels nostres joves, la feina quotidiana, ara transformada en un luxe, un privilegi d’aquell que pot calcular arribar a fi de mes sense excessius deutes, molts d’ells provocats per personatges reis de l’especulació, l’estafa i l’oportunisme. 

Som un dels Col·legis dins un ampli àmbit social, i d’acord que ho som sobre tot, de formadors de formadors, d'investigadors de l’àmbit educatiu, de docents, d’analistes de la disfunció ensenyant-ensenyat, però també som socials. Arrelats als problemes, il·lusions, trajectòries i esperances dels exercents Catalans, siguin d’aquí o d’arreu. Perquè evidentment el que importa és el sentiment de pertinença, no l’origen sinó el voler i desitjar pertànyer a una societat, a una cultura, a una forma de viure i gaudir o de sobre-viure i patir segons sigui la situació. De sentir el país com a teu i de voler decidir sobre el millor per a cadascú. 

En aquest punt estem com a COPEC. Ens volem pronunciar activament molt més enllà del què ja ho venim fent fa anys quan una disposició legislativa, una norma, una llei o un decret ens posen els pèls de punta perquè comporten pèrdues i retallades tant del nostre present com, pitjor encara, del futur que deixarem als nostres descendents. I ho discutirem i rebatrem tant com puguem, i ho plantejarem i proposarem tant com ens permetin fer-ho o ens tinguin en compte si som escoltats, però això que estem vivint darrerament ens obliga a marcar un abans i un després com a corporació professional. 

La Junta de Govern després de madurar el tema individualment, havent debatut la qüestió Catalana en diferents Juntes i Grups de treball, ha arribat a la conclusió que ens hem de posicionar a favor d’aquelles persones, conciutadanes nostres, que reclamen el dret a poder decidir lliurement sobre el seu futur. Alguns del membres del COPEC ja són part activa de moviments com el Parlament Ciutadà o les diferents plataformes que han anat apareixent en els darrers anys, perquè penseu, que gairebé tothom ens veiem afectats en persona o de ben a prop per aquestes injustes i especuladores formes de governar i administrar els nostres béns i en definitiva les nostres vides. 

Però per poder fer això d’una forma coherent, justa i que no fereixi susceptibilitats des de la diferència, ho volem fer amb el màxim rigor. Per això endegarem en breu una Campanya on volem recollir el vostre parer, volem escoltar les vostres inquietuds i anhels de cara l’esdevenidor. Amb tot el material que recollim en un temps prudencial –d’aquí fins al setembre– sabrem si hem de seguir contemporitzant el nostre posicionament com una Corporació asèptica i neutral, limitada a l’exercici professional -què ja és molt- o tenim les mans lliures per posicionar-nos proactivament de part del COPEC en la defensa del nostre interès com a País, arribant fins on calgui, dins els respecte, la tolerància i la no bel·ligerància tant en l'àmbit educatiu com el social en general. 

Les nostres maneres, també seran les nostres raons en un futur immediat. Hi ha molta expectativa en el món per veure si el poble Català camina i arriba a la jornada històrica on expressarà la seva voluntat de decidir sobre el seu futur. Hi haurà partidaris i hi haurà detractors, com a tot arreu i així ha de ser per respectar-ne la pluralitat, però des de la Junta de Govern del COPEC considerem que cal posar de la nostra part per fer-nos escoltar com a poble, i si estem errats i no hem de fer aquest camí, només vosaltres teniu el dret a dir-nos-ho. A dir-nos què us hem fallat, que no podem barrejar social i laboral i que ens dediquem única i exclusivament a fer el que fins ara hem fet carregats d’il·lusió i esperança: defensar i promocionar la nostra jove professió tot defensant el ciutadà de la mala praxi pedagògica. 

Només amb el vostre parer i amb el vostre alè, tindrem forces suficients per defensar aquesta covarda, vella, tan salvatge terra* però nostra, ben nostra. País que cal empènyer-lo amunt amb sacrificis, generositat i respecte perpetu a l’altre, pensi com pensi. 

Benvolgudes, benvolguts, si anem junts hi anirem, sinó, ens quedem on som i ja està. 

Mantingueu-vos atents als vostres correus electrònics i demés canals de comunicació social –Twitter Facebook...- abans de vacances i feu-nos partícips si us plau del vostre pensament, per les diferents vies què us proposarem i què no us prendran gaire del vostre preuat temps. Cal què ens dieu què en penseu, per saber on anar i sobre tot com anar-hi, si és el cas. 

Gaudiu d’aquest 7è Eix, emporteu-vos-el al lloc de vacances si en podeu fer, o per a les estones d’esbarjo que disposeu. Preneu-lo a xarrups, paladegeu el seu contingut glop a glop, plana a plana, de veritat s'ho val, ja ho veureu. 

Ens retrobem aviat estimades i estimats col·legues de professió.

 

Josep Maria Elias i Costa

President

Col·legi de Pedagogs de Catalunya

Perafita - Lluçanès, juny de 2013

 

*El caminant i el mur. Assaig de càntic en el Temple. Salvador Espriu.

Data de publicació: 9/7/2013