Cookie Consent by FreePrivacyPolicy.com PARLEM DE PEDAGOGIA - M. OLIVERAS ´EL CURS ESCOLAR, UNA REALITAT CALIDOSCÒPICA´ | Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya

INICI > Generació coneixement > Parlem de Pedagogia

PARLEM DE PEDAGOGIA - M. OLIVERAS "EL CURS ESCOLAR, UNA REALITAT CALIDOSCÒPICA"

Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya >  > PARLEM DE PEDAGOGIA - M. OLIVERAS "EL CURS ESCOLAR, UNA REALITAT CALIDOSCÒPICA"

Maria de Montserrat Oliveras Ballús (*)
Col·legiada número 1923
Collbató, juny de 2021

Cada nou curs és recurrent, amb una intensió necessària tot pensant amb la diversitat de l’alumnat i els sociogrames que els acompanyen. Aquest darrer curs arran de la pandèmia, ha calgut més que mai, fer convergir els esforços vers la sostenibilitat i objectius de transformació social i educativa

Respondre la complexitat de tot un curs viscut des d’un entorn d’aprenentatge connectat a l’ensenyament reglat, m’empeny a esforçar-me en focalitzar la mirada per transcriure amb fidelitat una realitat calidoscòpica, procurant no caure amb subjectivitats que poden distorsionar de manera deslleial un escenari que malgrat tot ha sabut sobreviure a la incertesa i la inestabilitat del moment que viu la humanitat.

A mode de síntesi, sense entrar en detalls administratius i logístics àmpliament detallats per altres, em quedaria amb els somriures de mirades interrogants que m’han facilitat la resposta, les abraçades a la incertesa que han pogut consolar i m’han encoratjat, el caliu d’unes mans que han sabut acaronar en la distància, els petons emmascarats amb una capa sanitària que han commogut i esperonat a avançar sense defallir... i amb un tot plegat que m’ha permès (ens han permès!) com a psicopedagoga (com a pedagogs i psicopedagogs!) posar en evidència un rol essencial en suport i desenvolupament de les persones.

Per mi, cada nou curs, des d’una perspectiva psicopedagògica, és una nova avinentesa, un nou camí de vida únic i irrepetible ple d’esperança, que et convida a reorganitzar, a regestionar, a innovar i a crear noves oportunitats i possibilitats pedagògiques fruit d’una observació participant que promou la reflexió vers la millora d’un ecosistema que per excel·lència és un entorn d’aprenentatge per a la vida, de benestar i d’acompanyament.

Entenc que educar en sentit, és sempre una responsabilitat i un respecte immens cap a una realitat educativa que de manera habitual ja es presenta farcida d’incerteses i situacions inesperades; haig de confessar que per mi cada nou curs signifiqui una nova ocasió per enfilar noves possibilitats al servei d’un alumnat i de les seves famílies.

Encara més, cada curs, per mi, sempre és poder abraçar de cap i de nou el privilegi d’innovar des d’un projecte educatiu que ofereix un ferm compromís psicopedagògic vers el respecte a les persones.

Altrament, cal afegir, que en aquest darrer any de manera inesperada arran de la pandèmia planetària, ha calgut més que mai, d’una manera específica, fer convergir els esforços vers la sostenibilitat del planeta i objectius de transformació social i educativa; a la vegada que també m’ha permès continuar focalitzar-me en el benestar de les persones tot incidint per bastir i edificar una societat més comprensiva, amable, sostenible i compromesa.

Segurament la meva resposta cada nou curs és recurrent, amb una intensió que la podem considerar necessària tot pensant amb la diversitat de l’alumnat i els sociogrames que els acompanyen, és en aquesta direcció que normalment procuro convidar de manera específica a tutti quanti a continuar:

  • Desenvolupant la creativitat que sempre m’ha ajudat a repensar com estructurar de manera renovada la realitat i la informació de que disposo; per mi és tant creatiu assumir una tradició pedagògica com intentar transformar-la i innovar.
  • Treballant com un gran equip multidisciplinari tot compartint objectius per avançar amb fermesa en el teixit de nodes d’oportunitats vers una educació amb sentit.
  • Oferint possibilitats reals que apoderin a les persones (alumnat, famílies, equips docents, administració, institucions...) per saber gestionar la pròpia realitat i idiosincràsia.
  • Facilitant que l’alumne/a continuï sent el motor del seu propi aprenentatge.
  • Promovent entorns de llibertat que fomentin l’esperit crític dels alumnes.
  • Reconeixent les passions i interessos dels alumnes, perquè puguin aprendre a aprendre, desaprendre i adaptar-se.
  • Edificant un llarg etcètera que garanteixi el respecte cap a l’altre i la diferència, tot fugint d’un egocentrisme complaent, des de l’obertura i creixement constant que ajudi a trobar el millor de l’altre.

Tot plegat sense renunciar al compromís personal i ètic d’una pedagogia que abraça des del respecte i la responsabilitat amb grans dosis d’humanitat i de professionalitat multidisciplinari en una societat del segle XXI.

___________________________

(*) Maria de Montserrat Oliveras Ballús, psicopedagoga i mestra, membre de a Xarxa d’Experts del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, col·legiada núm. 1934, https://pedagogs.cat/reg.asp?=s&id=4160&i=ca   Cofundadora de [binomi] tecnopedagogia http://www.binomi.cat/

 

Data de publicació: 20/6/2021