INICI > El COPEC > La veu del COPEC

COMUNICAT COPEC: "RESILIÈNCIA DEL SISTEMA EDUCATIU"

Col·legi de Pedagogs de Catalunya > El Col·legi > COMUNICAT COPEC: "RESILIÈNCIA DEL SISTEMA EDUCATIU"


COMUNICAT DEL COL·LEGI DE PEDAGOGS DE CATALUNYA

RESILIÈNCIA DEL SISTEMA EDUCATIU

Impacte de la situació de confinament en els alumnes, docents i famílies

  

Des del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), que aplega a pedagogs/gues i psicopedagogs/gues, professionals compromesos amb l'educació i amb la formació en el seu sentit mes ampli, volem posar de manifest el nostre compromís envers a l’impacte a curt, mig i llarg termini de la situació de confinament per alumnes, docents i famílies, en el marc de la pandèmia del Coronavirus  “Covid 19”.

 

L’INFANT, L’ADOLESCENT I EL JOVE CONFINAT

El confinament no s’està vivint per igual en tot l’alumnat. D’una banda es dona casos d’alumnes saturats de feina mentre d’altres tenen un seguiment inferior. D’altra banda hi ha pares i mares que han d’atendre les seves obligacions laborals, ja sigui dins o fora de casa, cosa que dificulta el seguiment parental. Així com es produeixen desigualtats entre l’alumnat, per manca de recursos tecnològics i d’autonomia per a utilitzar-los, tant per part de l’alumnat com per part de les famílies.

En aquest sentit, l’ensenyament on-line proposat pel Departament d’Educació ha xocat amb les diverses realitats familiars, la qual cosa ha propiciat la bretxa digital, de la que ja n’érem conscients, que s’ha posat de manifest amb més cruesa en els entorns familiars més desfavorits i que ha impactat de ple amb l’alumnat amb necessitats específiques.

 REFLEXIONS PEDAGÒGIQUES:

No és suficient amb lliurar material tecnològic a les famílies per a què els alumnes tinguin accés a les classes virtuals, cal també que els adults de la família puguin acompanyar els fills i filles en l’ús d’aquest material tecnològic.

És important tenir en compte que cada alumne s’ha d’adaptar a unes rutines i uns horaris, diferents i amb un cert grau de variabilitat, per garantir les diverses realitats quotidianes. Això demana flexibilitzar l’atenció docent a les diferents realitats de l’alumnat.

Cal tenir present la relativa importància dels continguts envers al fet de motivar a aprendre a aprendre. En aquest moment el més important no són els continguts, sinó mantenir la curiositat i treballar des del confinament dels hàbits o rutines que predisposin a l’aprenentatge: horaris  i pactes amb la resta de la família.

Estem davant d’una gran oportunitat i de trobar noves habilitats i competències dels infants, adolescents i joves. Els hem de possibilitar ‘moments'de trobada, d’escalf i d’acompanyament.

A l’alumnat, protagonistes veritables del procés d’ensenyament i d’aprenentatge, els podem oferir l’oportunitat de desenvolupar les pròpies competències per trobar solucions reals i conduir el propi aprenentatge en el marc d’una metodologia i didàctica personalitzada.

Els nostres infants, adolescents i joves tenen la possibilitat de millorar la capacitat d’aprendre a pensar, d’aprendre a conèixer i d’aprendre a saber des d’una realitat viscuda amb intensitat, és per tot i més, que el confinament ofereix una oportunitat d’adaptació i la necessitat d’una mirada focalitzada i optimista, la vivència d’uns valors humans... un conjunt d’intangibles que de ben segur afavoriran el desenvolupament de la persona.

CANVI DE PARADIGMA DOCENT.

Actualment els docents s’han hagut de reinventar per tal de continuar atenent l’alumnat i les famílies. El fet de fer aquest seguiment en alguns sectors ha desbordat la seva feina. Han quedat al descobert evidències allunyades de la creativitat pedagògica, mancances que segurament la laxitud del propi sistema ho havia permès des d’una òptica més administrativa que psicopedagògica i neurocientífica.

Una situació que ha posat de manifest la vocació, la resiliència i l’estima incondicional d’uns professionals implicats al servei de les persones, que ho han donat tot per adaptar-se a la nova situació amb més voluntat que mitjans, posant en joc els seus recursos personals per atendre l’alumnat.

REFLEXIONS PEDAGÒGIQUES:

És un moment històric per a identificar la necessitat real de nous espais que aportin recursos educatius personalitzats, fent que les estratègies formatives ho siguin de forma connectada, i des d’una perspectiva pedagògica que permeti seguiments personalitzats i fórmules que acreditin les competències de l’alumnat, tenint en compte el seu desenvolupament i creixement personal.  

El nou plantejament d’ensenyament-aprenentatge exigeix que s’augmenti la qualitat de les reunions i coordinacions entre els diferents equips docents de les escoles, donant una visió cohesionada de la tasca docent i elaborant una proposta coherent i dinàmica d'ensenyament en la distància.

Els tutors i tutores han de prioritzar l’acompanyament emocional dels seus alumnes atenent a les diferents realitat emocionals que s’estan vivint. Malauradament les situacions de mort de familiars estan presents en el dia a dia dels nostres alumnes; les notícies que contínuament es donen i que impacten en els alumnes, acomiadaments laborals en la família, manca de recursos econòmics... En aquests moments és més important l’acompanyament i seguiment personal i emocional que l’estrictament acadèmic. Els i les professionals de l’educació hem d’estar a l’alçada del que els nostres infants, adolescents i joves necessiten.

DIVERSITATS DE FAMÍLIES, DIVERSITATS DE SITUACIONS

Les situacions de les famílies són molt diverses i, a vegades, no poden fer l’acompanyament desitjat, creant en els progenitors un sentiment de culpa i d’estar sobrepassats per la situació.

Les famílies han hagut, en molts casos, d’assumir la tasca de professors domèstics donat que molts infants, en especial en les primeres etapes escolars, no són suficientment autònoms per a poder accedir a les tasques on-line que faciliten els/les mestres. D’altra banda, no totes les famílies tenen la suficient cobertura telemàtica per compaginar teletreball i la connexió de fills i filles per seguir les classes on-line.

REFLEXIONS PEDAGÒGIQUES:

En un món que canvia a gran velocitat, les famílies necessiten més que mai el reconeixement del seu  «sentit comú»  i l’acompanyament comprensiu.  Cal que se’ls permeti crear un model de criança (-no normatiu!) per avançar i posar en joc els valors necessaris per a fer de «pares i mares» amb cadascun dels seus fills i filles segons possibilitats i necessitats.

Els i les professionals de l’educació hem  de transmetre a les famílies tranquil·litat, hem de possibilitar-los eines de gestió del temps, de les emocions, de les relacions. En la mesura del possible, hem de poder facilitar als pares i mares espais de reflexió, espais de descàrrega emocional i hem d’aconseguir posar en valor les possibilitats i les oportunitats úniques de cada família i afavorir respostes a les necessitats reals.

RESILIÈNCIA DEL NOSTRE SISTEMA EDUCATIU

El confinament ha obligat a passar d’un ensenyament prioritàriament en directe i presencial a una proposta on-line, superant tant dificultats tecnològiques, com humanes, quant a perfils de coneixement i actuació docent. Una oportunitat per a garantir que, d’una banda tot l’alumnat disposi de mitjans tecnològics per seguir l’ensenyament a distància, quan calgui, i d’altra que els/les mestres i professorat disposin també dels recursos tecnològics i de suport tècnic eficaç, per garantir l’acompanyament i tutorització a distància.

En aquest marc, la responsabilitat dels equips directius ha de ser la de coordinar els rols dels diferents participants del claustre per afavorir la interacció i garantir les eines, recursos i metodologies pedagògiques d’acompanyament a l’alumnat per a què sigui un procés integrador, amb especial atenció a les diferents realitats familiars i les necessitats específiques i especials de l’alumnat.

És una ocasió per fomentar acords pedagògics de coresponsabilitat en el que en primer lloc hagi un reconeixement de la implicació i compromís dels docents i, en segon lloc, proporcionar recursos formatius i especialitzats per a posar en joc i potenciar processos d’ensenyament i d’aprenentatge útils i eficaços per a cada persona.

El confinament és una gran oportunitat per a les organitzacions, escoles i el sistema en general, per sortir de la zona de confort de les eines tradicionals i endinsar-se en els reptes de la realitat actual. El Sistema Educatiu i els professionals de l’Educació, en global, tenen el repte i l’obligació de buscar fórmules pedagògiques adients a les nostres comunitats educatives i posar-les en pràctica.

Per a què el Sistema Educatiu sigui resilient i pugui afrontar aquest gran repte és imprescindible que els equips docents comptin amb suport i recursos per continuar fent la bona feina que fan. D’un banda tots els Centres Educatius, sigui quina sigui la seva titularitat, han de comptar amb pedagogs/gues i psicopedagogs/gues en totes les etapes. I, de l’altra, adequar la ràtio DOCENT/ALUMNE per garantir la personalització dels processos d’ensenyament-aprenentatge, de cadascun dels alumnes i totes les etapes. 

PER CONCLOURE...

Des del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, pensem que  ara més que mai, el repte ha de ser potenciar l’essència humana en un món cada dia més tecnificat, fomentant un impacte i una millora social que generi beneficis a les persones del país en el marc d’una tradició pedagògica i amb un compromís d’innovació i renaixença educativa, amb la intenció d’ampliar l’ecosistema educatiu i teixir nous horitzons pedagògics.


Junta de Govern [i]
Col·legi de Pedagogs de Catalunya
22 d’abril de 2020


[i] Document elaborat amb el lideratge de la VOCALIA DE PEDAGOGIA I ESCOLA, amb la participació de: Joan Gamero, M. Victòria Gómez, Marta Fabregat, Ignasi Bau i Maria de M. Oliveras. Validat per la Junta de Govern el 22 d’abril de 2020




Data de publicació: 23/4/2020