INICI > Generació coneixement > Blog Parlem de Pedagogia

I. BAU: "REFLEXIONANT SOBRE EL COVID-19 "EDUQUEM (NOS)" A PARLEM DE PEDAGOGIA (2)

Col·legi de Pedagogs de Catalunya > Generació Coneixement > I. BAU: "REFLEXIONANT SOBRE EL COVID-19 "EDUQUEM (NOS)" A PARLEM DE PEDAGOGIA (2)

Ignasi Bau Giménez [i]
Col·legiat núm. 1082
Sant Cugat del Vallès, abril de 2020
 

Havíem d’esperar l’arribada d’un virus desconegut per adonar-nos que el nostre sistema educatiu està ‘malalt’?  Ara és el moment de fer una bona anàlisi, d’aprofitar l’oportunitat i de treballar conjuntament perquè, el que ara sembrem,  és el nostre futur (més proper) i el del nostres fills i filles


Ens cal haver de pensar si fem classe o no? I si en fem, hem de decidir si és avaluable? Tenint aquest temps, ara, hem de plantejar-nos si allarguem el curs? Sabem si a finals de juny haurem sortit del cau? i...estarà tot funcionant amb normalitat? 

Anem pas a pas:

Comencem a parlar de sistemes educatius a Europa a principis del segle s. XIX arran de la Revolució Francesa però no és fins al 1857 que no s’aprova la Ley Moyano a Espanya. 

Fem un petit salt en el temps, (Constitució 1978, Títol1- dels Drets i Deures fonamentals / art. 27) i ens plantem al 1980 amb la LODE; 1985, LOECE; 1990, LOGSE; 1995, LOPAG; 2002, LOCE; 2006, LOE; LEC (Llei d’Educació de Catalunya), 2009 i la LOMCE, 2013...7 lleis d’educació en 35 anys! Algunes d’elles ni posades en pràctica i d’altres amb articles mig completats. Ara els uns, ara els altres, amb poc criteri, i a vegades gens, hem estat ballant al so que ells marcaven i malmetent la base educativa, perjudicant les noves generacions, els nostres infants i joves en el seu procés formatiu.

Si en una situació ‘normal’, i al llarg de tots aquests anys, no hem sabut com fer una bona gestió educativa (parlo en termes generals), com volem fer ara, en aquesta situació excepcional, un canvi i, de cop i volta, parlar d’equitat, de responsabilitat o de no fer més gran no sé quina bretxa? 

Seguim anant punt per punt:

1-Sí, ens ho diuen els experts, cal seguir amb les rutines, cal que els nostres alumnes, els nostres fills i filles tinguin ‘coses a fer’, amb fonament, amb coherència. Necessiten el contacte amb els seus companys d’aula, amb els seus professors i professores, ser partícips en el dia a dia de la classe, de l’escola, del món. Han de poder dir què fan, com se senten, quin projecte han fet, què ‘han inventat'o com els ha quedat el pastís que han fet amb la mare o el pare.

Sempre diuen que una situació de crisi és sinònim d’oportunitat, oi? Doncs ara és el moment d’un gran reconeixement de molts professionals de l’àmbit sanitari, de seguretat, de neteja, fabricants de productes de primera necessitat... i del professorat! Abans deien que els més importants en un poble eren el metge, el mestre i el mossèn... doncs mira, ja en tenim dos al capdavant! Metges i Mestres, FELICITATS!

2-No s’ha d’allargar el curs escolar... Sabrem si haurem pogut sortir del cau a l’estiu? I les feines dels pares i mares d’aquests nens/nenes i la resta de serveis ‘secundaris'ara parats... professionals afectats pels ERTEs, autònoms... estarà tot funcionant amb plena normalitat? 

Potser, si aprofitem bé aquest moment d’oportunitat ens podem plantejar acabar a finals de juny i, això sí, avançar el començament de curs a l’1 de setembre, per exemple. Per una doble raó: per una banda, ‘normalitzarem'l’estiu, període de vacances, període de retrobament. I per altra, la Pedagogia pren un paper essencial i fonamental perquè grups de pedagogs/gues i educadors/es preparin i puguin posar sobre la taula les eines i les estratègies per tal de començar un curs 20/21 ben preparats, oferint l’ensenyament de qualitat que tant prediquem (després d’haver copsat l’estat general de l’alumnat i les seves famílies al juny).

3-És clar que hem d’avaluar allò que fan els nostres alumnes i què fem nosaltres com a professionals de l’educació també ha de ser avaluat. Una avaluació positiva, que ens faci créixer; una avaluació de progressió en el procés d’ensenyament-aprenentatge, que ens motivi i que ens faci anar assolint nous reptes... però no una avaluació de continguts! Els continguts són de fàcil accés... preocupem-nos de l‘adquisició d’habilitats i competències, dels famosos ‘life skills’!  Si revisem a fons les programacions, pel que fa a continguts, i fins i tot a competències, n’hi ha de curs, de cicle i d’etapa... per tant, ben estructurat podem adequar-nos i individualitzar el ritme d’aprenentatge a cada un dels nostres educands.

La situació actual ens brinda, amb duresa, aquesta possibilitat, estem, tots, aprenent de la vida i per a la vida... aprofitem-ho!

4-Això és possible i no tan complicat... ara bé, hem de treballar conjuntament (i, malauradament, això sí que ens costa més!). Reunim-nos via Zoom, Meet, és igual, però fem-ho: 

Mitjans de Comunicació (ràdio i televisió), Telefonia, Grans editorials (cal dir noms?) i editorials més humils però amb qualitat professional excepcional, Departament d’Educació, Conseller, regidors, inspectors...estic segur que junts ho podem fer, però hem de voler fer-ho, fent un exercici important d’empatia, sincer i de veritat.

Ara no és el moment del debat de l’escola pública, la concertada i la privada, ara és el moment de posar-nos totes i tots a treballar, ara és el moment de la Pedagogia i de l’educació i de preparar-nos i formar-nos per altres i importants habilitats i situacions que hem d’atendre com a pedagogs/gues, psicopedagogs/gues, mestres, orientadors/res com són la recuperació emocional (la intel·ligència emocional), el dol i com gestionar la pèrdua fugaç, inesperada i dolorosa d’un membre de la nostra família o d’un company o companya de classe...

Som éssers resilients, tenim la capacitat d’assumir amb flexibilitat situacions límit i sobreposar-nos a elles, capaços d’afrontar aquesta crisi i de sortir-ne enfortits!

Potser el sistema educatiu està ‘malat'però coneixem bé la simptomatologia i, m’atreviria a dir, que tenim els remeis, la “vacuna”, perquè ressorgeixi i sigui l’educació que tots volem, l’educació que els nostres fills i filles es mereixen. Ells són el nostre futur. Junts, ho podem fer!

_____________

[i] Ignasi Bau Giménez, Psicopedagog, mestre i logopeda, col·legiat núm. 1082. Membre de la Xarxa d’Experts del Col·legi de Pedagogs de Catalunya. http://www.pedagogs.cat/reg.asp?id=4482&i=ca

Data de publicació: 12/4/2020