mapa web

ÀREA RESERVADA: identificar-se

segueix-nos 

notícies d'actualitat del COPEC segueix el COPEC a facebook segueix el COPEC a twitter segueix el COPEC a linkedin

agenda

trieu:
< novembre 2019 >
dl dm dc dj dv ds dg
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930 

INICI > El Col·legi > Manifestos

MANIFEST POBRESA 0 2014: "UNA FISCALITAT INJUSTA ENS EMPOBREIX"

GRPS

anterior


En el marc dels Actes del DIA INTERNACIONAL DE L’ERADICACIÓ DE LA POBRESA, avui es llegeix el Manifest del què el COPEC n'és entitat promotora.

Dels actes que es desenvolupen en el dia d'avui, en el simbòlic que es fa davant l'AEAT, el Col·legi està representat per Irene Casas, del GTPS de la Vocalia de Social, i en l'acte Institucional, el COPEC hi assisteix representat per Rosa Rodríguez, presidenta.

MANIFEST 2014: "UNA FISCALITAT INJUSTA ENS EMPOBREIX

En un context en què la desigualtat s’estén, s’intensifica i es cronifica, volem posar el focus en les causes i aportar solucions. La gestió antisocial de la crisi global que vivim agreuja la situació i és urgent posar fre a les polítiques que polaritzen la societat i incrementen el patiment de les persones. Calen canvis radicals en dos fronts: l’obtenció dels recursos públics i la manera de gestionar-los a través dels serveis públics i el sistema de protecció social. Necessitem una fiscalitat justa al servei d’unes polítiques redistributives que garanteixin els drets humans i tinguin com a principi rector l’equitat i la justícia social.


EL PUNT DE PARTIDA | Primer cal decidir quin Estat del Benestar volem i, a partir d’aquí, crear un sistema tributari que ens permeti sostenir-lo. Mai a la inversa. Per garantir un Estat del Benestar sòlid, solvent i d'accés universal cal un sistema fiscal just, progressiu, proporcional i redistributiu que asseguri tant la justícia fiscal com la impossibilitat d'escapar a l'aplicació del sistema tributari per mitjà del frau fiscal.


CICLE ESGOTAT | Des dels anys vuitanta la política econòmica internacional ha estat dominada per la desregulació dels mercats financers, la desinversió en polítiques socials, l’erosió dels drets laborals i una fiscalitat regressiva. La combinació d’aquests factors ha degradat els mecanismes de cohesió i equitat, i es troba rere la creixent desigualtat que fa eclosió amb el col·lapse del sistema el 2008 i la subsegüent crisi econòmica i financera.

EL VALOR SOCIAL DELS IMPOSTOS | L'instrument principal de què es dota l'Estat per complir la seva funció redistributiva és la despesa pública i, dins d’aquesta, especialment la inversió social. A Catalunya, les transferències socials redueixen a menys de la meitat la taxa de risc a la pobresa, que passa del 44,8% al 20,05% de la població. La principal raó de ser dels impostos és sostenir l’Estat del Benestar: educació, salut, habitatge, serveis socials i prestacions econòmiques. A l’Estat espanyol i a Catalunya, la relació entre el volum total de despesa pública i el PIB és històricament inferior a la mitjana de la UE-27 i estem a la cua en inversió social.

LEGALITAT I DRETS HUMANS | La disponibilitat de recursos públics per finançar les institucions i els serveis bàsics són condició necessària per a garantir els drets humans. Segons Nacions Unides, «els baixos nivells d'ingressos fiscals nacionals podrien ser un obstacle important per al compliment de l'obligació de l'Estat de garantir el desenvolupament progressiu dels drets econòmics, socials i culturals». Tant la Constitució Espanyola (art. 9.2) com l’Estatut de Catalunya (art. 4 i 15) estableixen que els poders públics són els responsables de remoure tots els obstacles per tal que la llibertat i la igualtat de tots i totes siguin reals i efectives.

DESIGUALTATS SAGNANTS | La funció redistributiva dels impostos pren una especial rellevància en el context actual, on quasi la meitat de la riquesa està en mans de l'1% de la població mundial . En el marc europeu, Espanya és l’Estat on més ha crescut la desigualtat des de l’inici de la crisi. No hi ha cap altre país de l’OCDE on l’impacte hagi estat tan desequilibrat: els ingressos mitjans del 10% més pobre han retrocedit un 42,4%, mentre que els dels més rics ho han fet un 5,6%.

RETALLADES I DESINVERSIÓ SOCIAL | La sacralització de la reducció del dèficit públic com a objectiu prioritari i una suposada impossibilitat d’incrementar els ingressos han fet que, en general, la gestió de la crisi se centrés en polítiques de retallades que han fet retrocedir greument la inversió social. A Catalunya, fins a nivells de fa una dècada; el pressupost de Benestar Social, per exemple, s’ha reduït un 16% els darrers quatre anys i els serveis socials pateixen una degradació que posa en perill l’atenció a les persones en àmbits tan fonamentals com la infància o les famílies sense recursos. El pes del sector públic es redueix també mitjançant la privatització de certs serveis, afavorint els interessos lucratius. Les polítiques de cooperació al desenvolupament, pau i drets humans estan pràcticament desmantellades: la retallada acumulada és del 67%.

ELS EFECTES DE L’AUSTERITAT | Les nefastes conseqüències de les polítiques d’austeritat són evidents, no només per a aquells que les pateixen directament, sinó per a tota societat: empobriment progressiu, increment de les desigualtats, estancament econòmic, pèrdua de drets socials i laborals ... L’acusat creixement de la pobresa infantil significa que la igualtat d’oportunitats queda greument compromesa i que el cercle de la pobresa no es trenca, de manera que no només es vulneren els seus drets i es condiciona el seu present, sinó que s’hipoteca també el seu futur i, per extensió, el de tots nosaltres. Les retallades en educació tenen un efecte directe en la mobilitat social: avui un 69% dels espanyols veu difícil que els seus fills millorin l’estatus social i la probabilitat que una persona pobra ho continuï sent és del 30%; només un 10% aconsegueix pujar en l'escala social.

REFORMA FISCAL | L’Estat espanyol té alguns dels tipus nominals més alts de la Unió Europea, però una de les recaptacions reals més baixes: un 37,8% del PIB, enfront un 46,8% de mitjana. Les grans empreses paguen de mitjana un 3,5% sobre el seu resultat comptable (en lloc d’un 30%) i les PIMES, un 17% (en comptes d’un 25%). Amb el sistema tributari actual, el pes de la recaptació recau sobre les persones físiques i, en especial, sobre els treballadors . Les rendes del treball tributen fins a un 52% i les del capital fins a un màxim del 27%. La recaptació de l’impost sobre el patrimoni ha caigut un 72% i el de successions i donacions, un 80%. La reforma del sistema tributari és imprescindible i urgent, però la que el Govern espanyol està tramitant va en sentit contrari al que necessitem: beneficiarà les rendes més altes i reduirà la recaptació en 6.000 milions d’euros.

FRAU, ELUSIÓ I EVASIÓ: HISENDA NO SOM TOTS | Mentre el gruix de la població s’empobreix i els recursos públics minven, els beneficis de les grans empreses i les fortunes particulars creixen en paradisos fiscals o adopten formes jurídiques que les eximeixin de les seves obligacions fiscals. Actualment el 72% de la recaptació correspon al que paguen les persones físiques i només el 13% procedeix de l’impost sobre societats; d’aquest percentatge, el 76% l’aporten les PIMES i només el 24% les grans empreses. El 94% de les empreses de l'IBEX 35 tenen societats participades a paradisos fiscals. L’evasió i el frau fiscal a Espanya ronden els 60.000 milions d’euros anuals. Es calcula que el 72% dels impostos no pagats correspon a grans fortunes i empreses i el 28% restant, a PIMES, autònoms i particulars. En lloc de redistribuir la riquesa, es produeixen dinàmiques que transfereixen recursos públics a mans privades. Els rescats bancaris amb diners de tots i totes i la privatització de certs serveis públics en són dos exemples.

EN RESUM, la gestió de la crisi ha agreujat les desigualtats i ha reduït les oportunitats dels més febles. En buscar l’equilibri pressupostari a través de la disminució de la despesa en lloc de l’increment dels ingressos, els Governs estatal i català supediten els drets i el benestar de la població als interessos dels mercats i del capital. Centrar les polítiques públiques en les variables econòmiques en lloc de fer-ho en les persones suposa un incompliment de la seva responsabilitat com a garants d’una vida digna per a tota la població, i demostra manca de compromís amb la lluita per l’equitat i nul·la visió de futur, ja que el cost de no invertir en polítiques socials és molt superior a mitjà i llarg termini. El que necessitem és una fiscalitat justa, amb un sistema tributari i una despesa pública que redistribueixin la riquesa i combatin les desigualtats, tot invertint en els serveis públics, la protecció social i la promoció de l’ocupació digna amb la finalitat última de lluitar contra la pobresa i l’exclusió, i garantir la justícia i la cohesió socials dels nostres barris, pobles i ciutats.

Barcelona, 17 d'Octubre | Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa




CONVOCATÒRIA DE PREMSA

17 D’OCTUBRE, DIA INTERNACIONAL PER A L’ERADICACIÓ DE LA POBRESA

Més de 4.200 entitats de l'àmbit social convoquen a posar la primera pedra d'un nou sistema fiscal


  • Acció simbòlica de la campanya Pobresa Zero amb motiu del Dia internacional per a l'eradicació de la pobresa, 17 d'octubre
  • A les 12h es llegirà el Manifest i tindrà lloc un acte reivindicatiu davant d'Hisenda amb el lema 'Una fiscalitat injusta ens empobreix'


Barcelona, 15 d’octubre de 2014 | Divendres 17 d’octubre, Dia internacional per a l’eradicació de la pobresa, la plataforma unitària Pobresa Zero –que agrupa més de 4.200 entitats socials, de pau, drets humans i cooperació de Catalunya, així com sindicats, col·legis professionals i altres organitzacions– denuncia l’origen del progressiu empobriment de la societat i de les profundes i creixents desigualtats que patim: un sistema fiscal que no redistribueix la riquesa i que no és capaç de sostenir el model d’Estat del benestar que necessitem per garantir els serveis públics, els drets socials i la igualtat d’oportunitats.

Amb el lema "Una fiscalitat injusta ens empobreix", la plataforma convoca el dia 17 a les 12:00 hores davant l’edifici central d’Hisenda a Barcelona, a la Plaça del Dr. Letamendi 13-23. Les entitats convocants faran públic el Manifest Pobresa Zero 2014 i fixaran de manera simbòlica les bases d’un nou sistema fiscal just. A més, informaran dels resultats de les reunions mantingudes amb els grups parlamentaris catalans i el Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat.

CONVOCATÒRIA #17O #PobresaZero #FiscalitatJusta
Dia: Divendres 17 d’octubre
Hora: 12 hores
Lloc: Agència Tributària a Barcelona, Plaça del Doctor Letamendi 13-23
Llegiran el MANIFEST POBRESA ZERO 2014:
· Xavi Casanovas, portaveu de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària
· Míriam Acebillo, presidenta de Lafede.cat - Organitzacions per a la Justícia Global
· Núria Carrera, degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya
· Teresa Crespo, presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social

La Campanya Pobresa Zero neix l'any 2010 i actualment agrupa més de 4.200 organitzacions de l'àmbit de l'acció social a Catalunya, la promoció de pau, la defensa dels drets humans i la cooperació per al desenvolupament, així com col·legis professionals, els principals sindicats i altres organitzacions.

ENTITATS PROMOTORES: Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya | Col·legi de Pedagogs de Catalunya | Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme (83 entitats) | Lafede.cat –Organitzacions per a la Justícia Global (116 entitats) | Taula d'Entitats del Tercer Sector Social (32 federacions que agrupen més de 4.000 entitats)

ENTITATS PARTICIPANTS: Banc de Recursos | CCD Universitat Politècnica de Catalunya | CCOO Catalunya | Cristianisme i Justícia | ECAS - Entitats Catalanes d'Acció Social |
Educació sense Fronteres | Federació Catalana del Voluntariat Social | Fundació Codespa | Fundació
Internacional Solidaritat Companyia de Maria – FISC | Fundació SURT | Justícia i Pau | Oxfam Intermón |
Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària | Sonrisas de Bombay | UGT de Catalunya +10


Data de publicació: 17/10/2014

comparteix:

 

Col·legi de Pedagogs de Catalunya

contacta - informació general - avís legal - política de privacitat

BARCELONA | Av. Mistral, 20 bis, entl 2. | 08015 Barcelona | Tel.93 217 77 99 | Fax 93 292 95 08 | HORARI

TARRAGONA | Rambla Nova, 12, 1. 2. | 43004 Tarragona | HORARI

GIRONA | C/ Ibèria, 4 | 17005 Girona | HORARI

LLEIDA | Rambla de Ferran, 32 | 25007 Lleida | HORARI