Cookie Consent by FreePrivacyPolicy.com EDUCAR SENSE UNIFORMAR | Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya

INICI > Generació coneixement > Parlem de Pedagogia

EDUCAR SENSE UNIFORMAR

Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya > Actualitat > EDUCAR SENSE UNIFORMAR

 

EDUCAR SENSE UNIFORMAR (1)

 

Autora: M. Carme Boqué Torremorell, col. 24

Data: 14/6/2011

Publicat, a: Revista Aula de Innovación Educativa. Ed. Graó.

 

Descarregar-se l'article >>> 

 

 

 

Les solucions simples a problemes complexes mai han funcionat. Em sembla doncs, una veritable pèrdua de temps que els Consells Escolars dels Centres Públics de Catalunya hagin, precisament ara, de prendre's la tasca de debatre sobre l'ús o no de l'uniforme, havent-hi altres qüestions educatives de major profunditat de que preocupar-se. El grau d'incivisme social entre els joves és una d'aquestes qüestions, però tan sols els joves es comporten incorrectament a l'espai públic? Per descomptat que no. És el vestuari descurat, provocatiu, identitari, de marca o a la moda l'origen de la indisciplina o del desinterès per aprendre? Clar que no.

 

El “saber estar” mereix atenció tant a l'escola com a la societat. I no deixa de ser una actitud paternalista per part de l'administració educativa el voler solucionar els problemes de vestuari a les famílies. A una societat ben educada els individus fan ús de la seva llibertat amb responsabilitat i respecte els altres. Allò apropiat és, per tant, escollir conscientment la roba correcta per anar a l'escola. I l'important, l'essencial, no és l'aspecte extern de l'alumnat, sinó el desenvolument de la seva passió pel saber i la cultura, perquè únicament algú extraordinàriament motivat i voluntariós pot progressar en un context tan ple de contradiccions com l'actual.

 

En l'article d'opinió publicat a La Vanguardia (06.04.2011), Francesc-Marc Álvaro es refereix a l'assumpte de l'uniforme sota el títol d'“un món que no tornarà”, atès que l'espai escolar, com la societat, ara són plurals. Diu l'autor: “els nens d'uniforme formen part d'aquella postal sèpia, i és aquesta imatge de quelcom desfasat la que pesa sobre la mentalitat majoritària”.

 

Deixem-nos, doncs, de nostalgies i abordem els problemes actuals de l'escola sense embuts i amb rigor. Convidem també als alumnes i a les famílies a expressar el seu malestar, escoltem als docents i consultem a les persones més expertes en educació. I en l'anàlisi, posem les coses bones al costat de les dolentes, perquè el cert és que, en termes generals, mai com ara els docents han estat tan ben preparats, tan atentes les famílies als progressos dels seus fills o convenientement equipades les escoles.

 

Recentment, els joves s'han manifestat multitudinàriament en contra d'un ordre econòmic que devora goludament el futur, el seu futur. Per això, seria d'agraïr que alhora que se senyalen els dèficits de l'escola, es tinguessin en compte els factors exògens que incideixen directament en la concepció de persona i de cultura al segle XXI, ja que per educar es necessita un projecte social, filosòfic i antropològic coherent. És fàcil de veure que en un debat en profunditat la qüestió de l'uniforme escolar és una nimietat, una gota d'aigua a l'oceà que agrada a qui, l'últim que desitgen és mullar-se per la millora real de l'escola.

(1) L'article pot ser reproduït sempre que se'n citi la font i l'autor.

Descarregar-se l'article >>>

Data de publicació: 14/6/2011