Homenatge a Frederic J. Company i Franquesa

En un emotiu acte d’homenatge a Frederic J. Company i Franquesa, el 27 de novembre en la V Jornada del COPEC, es va lliurar el V Premi d’Assaig Pedagògic, premi que pren el seu nom i que, edició rera edició aporta pensament i creativitat al corpus de coneixement de la pedagogia.

 

La trajectòria pedagògica de Frederic Company, fou presentada per Josep M. Elias, president del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, i ho va fer en clau europeista –la lectura de la biografia professional en francès va emfatitzar la vessant europea d'en Frederic Company-  destacant el seu itinerari pedagògic a través de la docència, la investigació i a l’orientació vinculat a diferents universitats catalanes, espanyoles i europees, en especial la seva tasca a la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull.

 

 

 

El president del COPEC, destacà el seu bagatge a Europa, com a Conseller de la DG. d’Educació i Cultura de la Comissió Europea i de la CEDEFOP, així com a impulsor de la Federació de Professionals de la Pedagogia, del que en fou el I president.

 

Josep M. Elias feu menció als estrets vincles que l’unia al Col·legi de Pedagogs, acabant la seva presentació amb aquestes paraules:  

 

“(...) Company de cognom, company d’exercici vital, Frederic sempre romandràs entre nosaltres. Ara podeu entendre perquè, a partir d’avui, en Frederic estarà sempre entre nosaltres, donant el nom del 5è, 6è, 7è, 8è i en endavant tots els premis d’assaig pedagògic que el Col·legi de Pedagogs de Catalunya atorgarà... Dono la paraula a la Sra. Sussi Pou, vídua de Frederic Company.”

 

M. Assumpció Pou i Coll, Sussi pels amics, parlà des del cor, presentant la vessant més íntima d'en Frederic, destacant la seva fe pel saber, pel descubriment i sobretot, per les persones, en un discurs sincer i sensible de qui ha estat al seu costat durant molt temps. Al·locució que es transcriu literalment per no malmetre l’essència d’un contingut ple de riquesa i d’experiències vitals al voltant de la persona d’en Frederic Company.

 

"Abans de res, vull donar les gràcies al Sr Josep M. Elias per les paraules que ha dedicat a glossar i donar fe de la trajectòria acadèmica, professional i pedagògica del Frederic. Mentre ell anava desgranant els fets i moments més significatius i les activitats més remarcables, un munt de records m’han rebrotat en el cap i m’han fet revifar el rosari cronològic d’indrets i d’il·lusions, d’oportunitats i de reptes que vaig tenir la sort de compartir al seu costat.

 

Aprofitant l’avinentesa d’aquest acte tan entranyable per a mi, voldria afegir quatre pinzellades de caire més personal amb l’esperança de què tots vostès puguin aproximar-se, d’una manera tal vegada més íntima, a la persona d’en Frederic.

 

De manera quasi telegràfica, he de dir que en Frederic era una persona que podria descriure com algú que va poder desenvolupar la seva trajectòria acadèmica, professional i pedagògica, gràcies a què gaudia d’unes actituds i valors que el van ajudar a fer camí i a superar-se constantment.

 

Primer de tot, diria que era un home molt actiu. El cap li bullia d’idees. Rarament es va resignar –fins i tot quan els destins eren de caire més aviat burocràtic- a fer senzillament allò marcat. Li agradava inventar, descobrir, explorar. Li agradava aportar. Presentava nous projectes, gestava noves iniciatives, es feia present en els fòrums que intuïa prometedors.

 

Val a dir que, en conseqüència, era molt treballador. Ell creia que en aquest món difícilment rés ve regalat. Creia fermament en la mística de l’esforç. Molts dies, de bona matinada, ja era a la seva taula de treball. I puc donar fe de què la seva jornada era sovint llarga de debò. 

 

He de remarcar, també, que era una persona adaptable als canvis que la vida li va oferir i que, a més, n’aprenia ràpid de les lliçons que l’experiència li donava. Lluny de refugiar-se en la queixa i l’enyorança, solia alçar-se i fitava amb confiança vers el futur.

 

D’igual manera es va saber adaptar als nous canvis tecnològics. Mai li va fer cap mandra implicar-se en la utilització de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, que les va incorporar plenament al seu quefer quotidià. Era un món que l’entusiasmava i que entenia com a peça fonamental del desenvolupament personal i professional.

 

 

La passió de la lectura i el plaer de l’escriptura. Els llibres van ser uns bons companys al llarg de la seva vida. Al Frederic li molestaven les opinions sense fonament i la indocumentació, recelava d’aquells que opinaven sense base. Consegüentment, havia fet una opció clara per tractar d’obtenir opinions i punts de vista el més sòlids possibles. I, d’altra banda, gaudia enormement escrivint, plasmant sobre paper el que en el moment l’ocupava o el preocupava.

 

Tenia, així mateix, capacitat metodològica. Treballava amb ordre i amb esperit científic, cosa la qual no l’impedia de tenir un excel·lent sentit del detall per a les petites coses de cada dia. I aquest és un dels trets que més tractava d’estimular en els seus alumnes des de qualsevol de les plataformes en les quals va desenvolupar tasques docents

 

Posseïa la suficient personalitat com per tirar del carro i liderar, per a decidir, per a aportar idees que podessin engrescar als altres. Ell se sentia prou segur d’ell mateix i de la bondat de les seves idees com per a proposar-les i invitar els altres a compartir-les, cosa la qual li aportava estabilitat i seguretat en la vida.

 

Complementàriament, hauria de dir que en Frederic mostrava entusiasme i constància pel que fa als projectes endegats i a les propostes assolides. Difícilment deixava indiferent a ningú, perquè la sensació que emanava és de què es creia el que deia. Una certa tossuderia li era pròpia i li propiciava tenir un sentit positiu dels esdeveniments.

 

Diria també, per acabar d’esmentar els trets més representatius de la seva personalitat, que en Frederic tenia una gran facilitat per a la comunicació verbal i per a les relacions socials. Ràpidament establia contactes i es cuidava de què fructifiquessin. La seva agenda va arribar a tenir unes dimensions considerables. Conversar era per ell una esplèndida oportunitat per a enriquir-se i per a obtenir amplificacions sobre el tema. I fruïa cultivant les amistats. Era un molt bon i fidel amic dels seus amics.

 

Aquests trets de la seva personalitat són els que li van permetre anar creixent, els que li van permetre tractar de passar entre nosaltres d’una manera gens indiferent. I, sobre tot, li van permetre lluitar per viure els seus dies el més feliç possible. En Frederic creia una cosa que molts també creiem o anem creient a mesura que madurem: que la felicitat és troba a l’interior de cadascú i que no depèn tant del que tenim, sinó del que som.

 

Avui els puc veritablement dir que la mort no és capaç de robar-nos pròpiament les persones que estimem, ans al contrari, més aviat ens permet guardar-les i fer-les vives en el record.

 

 El fet de què, a partir d’enguany, el Premi d’Assaig Pedagògic porti el nom d’en Frederic Company contribuirà ben segur a fer viva la seva memòria, a donar-li més vida. I més encara si aquest memorial s’emmarca en un camp tant estimat per ell com és el de la Pedagogia. Segur que molts de vostès saben com en Frederic s’estimava aquest Col·legi i com va lluitar per a la seva consolidació i expansió amb una veritable dimensió europea. Els puc ben assegurar que ell gaudiria enormement veient com una iniciativa del COPEC que porta el seu nom pot contribuir a estimular aportacions en el camp de la pedagogia. I això (les aportacions, la feina) és el que en  aquest moment resulta més important.

 

Per tant, a  tots els qui han participat aquest any i a tots els qui s’animin a fer-ho en edicions successives els puc assegurar que en Frederic els veu com a col·legues apreciats que hi posen l’acció i el treball, que hi aporten l’entusiasme i la constància, que gaudeixen comunicant-se i compartint, que són amics del rigor i de l’esperit científic, que creuen que tenen un paper en el món que els ha tocat viure.

 

 A tots, doncs, i ben sincerament, moltes gràcies.

M. Assumpció Pou i Coll"

Data de publicació: 13/12/2009