Cookie Consent by FreePrivacyPolicy.com DIARI ARA - L. PINILLA, M. XARXA D’EXPERTES. ´L’ESCOLA TORNARÀ A SER TAL COM ERA?´ | Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya

INICI > El COPEC > Comunicació > Premsa

DIARI ARA - L. PINILLA, M. XARXA D’EXPERTES. "L’ESCOLA TORNARÀ A SER TAL COM ERA?"

Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya >  > DIARI ARA - L. PINILLA, M. XARXA D’EXPERTES. "L’ESCOLA TORNARÀ A SER TAL COM ERA?"


ARA CRIATURES 23/04/2021

Periodista MARC SERRANO i Ã’SSUL - Participa LAIA PINILLA, Membre de la xarxa d’expertes del COPEC

"L’ESCOLA TORNARÀ A SER TAL COM ERA?"

Com a pedagoga experta en petita infància i família, Laia Pinilla forma part de la Xarxa d’Experts del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC). És tècnica en educació infantil i tutora de la UNED, treballa en la coordinació tècnica de serveis educatius i assessora professionals i famílies. 

"La situació que vivim manté la incertesa sobre com serà la vida (dins i fora de l’escola) quan se superi la pandèmia. Hi ha mesures que és possible que es mantinguin, com poden ser la higiene de mans freqüent, la ventilació dels espais, l’ús de l’espai exterior sempre que sigui possible, etc. Tanmateix, hi ha altres pràctiques que ara no són possibles a les quals no convé renunciar, com ara les activitats compartides entre grups (ara, bombolla), les convivències, l’accés de les famílies a l’escola o no portar mascareta. En general, totes les que impliquen relació i contacte social (fonamental en l’aprenentatge i l’acció educativa) són les que s’han vist més alterades".

"L’aspecte que s’ha alterat de manera més notable és la relació i el contacte social, cabdal en el procés de desenvolupament de l’infant. Si es detecta que la situació pot estar afectant de manera significativa l’infant, caldrà dedicar-hi atenció psicopedagògica, així com atenció des de les famílies".

"El desenvolupament de l’infant no s’atura; les experiències hauran sigut diferents de les d’un curs habitual i, per tant, també els aprenentatges, però no han perdut res perquè es mantenen en un continu. Alguns d’aquests canvis no són desitjables, i esperem poder recuperar certes situacions. D’altres poden representar una escletxa que esdevingui oportunitat de futur".

"Fins als tres anys, el vincle, la presència, la mirada, la paraula i la veu, el contacte personal i físic i les tasques de cura són pedagògicament indissociables de l’acció educativa. Per altra banda, el joc és l’activitat pròpia de l’infant, vehicle i motor d’aprenentatge. En la mateixa línia, de tres a sis anys, el joc, la relació, el diàleg, el contacte personal i presencial són fonamentals en un procés d’aprenentatge ric i global. Les pantalles, el telèfon, encara que ens puguin apropar, no podran mai substituir la presencialitat ni la convivència".

"Els més petits han conegut un món i una manera de relacionar-se condicionada per les restriccions, la distància, les mascaretes, etc., i això, inevitablement, té efectes en el desenvolupament socioafectiu de l’infant. Condicionarà la seva manera d’entendre les relacions i el contacte social. Els més grans, poden viure-ho amb més o menys acceptació, i potser amb preguntes que cal respondre amb veracitat i sense alarmismes. L’acceptació de les normes i restriccions no vol dir que no visquin cert dol per la distància imposada amb amistats i familiars, per les activitats que abans feien i ara no poden fer, etc. La manera com afectarà l’infant dependrà de cada cas, però és quelcom a tenir en compte".



Data de publicació: 24/4/2021