INICI > Generació coneixement > Parlem de Pedagogia
PARLEM DE PEDAGOGIA - C. SÁNCHEZ, XARXA D'EXPERTS: "NOVES REALITATS EDUCATIVES?"
Col·legiat núm. 23Sant Boi de Llobregat, 5 de maig de 2020
El
món educatiu, està en un procés d’urgència, de com donar una resposta
creativa i ràpida davant la nova situació de la comunitat educativa. Estem
immersos, forçats o no, en un nou paradigma educatiu i sorgeixen dubtes
que els pedagogs i les pedagogues hauríem de poder donar resposta.
Quan
em llevava un matí, coincidia amb les declaracions del Conseller
d’Educació a la ràdio sobre les orientacions educatives per aquest
tercer trimestre, en aquest estrany moment de confinament. Els centres
escolars han de proposar a l’alumnat confinat activitats competencials,
no avançar en continguts i realitzar l’acompanyament emocional i
tutorial amb l’ús de les tecnologies digitals.
Han
sortit molts dubtes i inseguretats entre les famílies i docents: Totes
les llars de l’alumnat estan preparades per aquesta nova realitat
educativa? Quantes disposen de connexió d’internet? Totes disposen de
dispositius digitals per a poder continuar amb normalitat les noves
orientacions? Quina és la competència digital dels docents? De
l’alumnat? I de les famílies?
Segurament,
al món educatiu es parlarà de l’educació abans i després del
confinament per la pandèmia del covid-19. Alguns sociòlegs,
intel·lectuals, pensadors ja preveien un canvi de paradigma de la
societat futura, inclosa l’educació. Voldria fer esment d’en Yuval Noah
Harari de la necessitat del canvi de l’educació: Treballar les
habilitats d’ús general per a la vida: pensament crític, comunicació,
col·laboració i creativitat; no ser transmissor de molta informació,
paradigma del segle XIX, a promoure i facilitar a les persones adaptar-se al canvi, d’aprendre coses i mantenir l’equilibri mental en
situacions inhabituals [ii].
De
cop i volta, tot el món educatiu, està en un procés d’urgència, de com
donar una resposta creativa i ràpida davant la nova situació de la
comunitat educativa. Hi ha centres que s’han trobat sense eines, no
poden comptar amb la pissarra ni la PDI i fins i tot, ni del llibre de
text. Hi ha centres educatius que han volgut continuar amb paradigma
clàssic però amb noves eines. Eines que moltes són ofertes de manera
quasi altruista, per les grans corporacions tecnològiques.
Molts
docents i professionals de la pedagogia han fet propostes educatives
creatives, no des del paradigma d’escola distribuïdora de coneixement de
manera unidireccional, sinó una escola motivadora i guiadora per
arribar de manera autònoma al coneixement. Una de les iniciatives que
amb aquesta realitat és la gamificació.
Vivim
en una societat més immersa en l’oci, on la indústria dels videojocs
cada cop més té una gran incidència en ser una de les opcions de lleure
més utilitzada per infants, adolescents i joves. Molts experts [iii]
han advertit del perill de l’abús d’aquestes opcions de lleure, doncs
afavoreixen una addicció extrema i continua que provoca conseqüències
greus, tan socials com de salut.
La gamificació
no vol promoure cap addicció ni negoci, sinó utilitzar l’esquema del
joc per “enganxar” a l’infant o adolescent a seguir un procés
competencial per arribar a uns objectius educatius proposats pel docent
que és el creador de la proposta del joc. Viure una experiència
d’aprenentatge significativa i enriquidora. S’utilitzen molts recursos
que ja hi eren a l’abast dels docents, però que amb aquest realitat,
prenen significat per continuar la tasca educativa.
Actualment, hi ha moltíssimes experiències i plataformes educatives basades en la gamificació,
l’experiència gratificant i enriquidora d’aprendre a través de les
regles del joc, la persona és el protagonista; fonamentat per en Kevin
Werbach [iv].
Introduir a l’infant en una experiència d’aprenentatge gratificant amb
l’objectiu de de dirigir i modificar la motivació de vers
l’aprenentatge.
Edpuzzle,
Breakout, Kahoot!, ClassDojo, Classcraft, Minecraft education,
Socrative, Educreations... són potents recursos tecnològics que els
docents podem utilitzar per provocar aquesta experiència gratificant
d’aprenentatge.
En
conclusió, estem ja immersos, forçats o no, en un nou paradigma
educatiu: l’aprenentatge online. Però em sorgeixen diversos dubtes que
els pedagogs i les pedagogues hauríem de poder donar resposta: Tenen els
docents una competència digital adequada? Les famílies podran
adaptar-se a aquesta nova realitat? El seguiment emocional i
d’acompanyament com es podrà realitzar com estàvem fent? Es produiran
més desigualtats socials entre els infants?
Quin
model de societat estem configurant? Tindrà sentit l’escola com la
concebrem actualment? L’educació en el lleure quin paper haurà de tenir?
Quin és la finalitat de l’educació? Podrem transformar l’escola en el
paradigma de incentivar el pensament crític, la comunicació, la
col·laboració i la creativitat? O crearem éssers controlats i submisos
pel big data i les grans corporacions?
________________________________
[ii] HARARI, Yuval Noah. 21 lliçons per al segle XXI. Edicions 62. Barcelona 2018 [iii] https://www.spcsalut.org/capsula/videojocs.html; https://criatures.ara.cat/infancia/VIOLENCIA-JOCS-LIMIT_0_2017598229.html; https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20180513/pares-experts-contra-addiccio-videojoc-fortnite-6803171 [iv] WERBACH, Kevin. (Re) defining gamification: A process approach. In: International conference on persuasive technology. Springer, Cham, 2014. p. 266-272.
Data de publicació: 5/5/2020