ADHESIÓ AL MANIFEST "SORTIR DE LA CRISI AMB NOVES PERSPECTIVES DE FUTUR"

El Col·legi de Pedagogs de Catalunya, felicita al GRUP PROMOTOR del Manifest "Sortir de la crisi amb noves perspectives de futur" per una iniciativa tan necessària en aquesta crisi sanitària, social i econòmica en què ens veiem immersos, reivindicant un canvi de paradigma del sistema actual, a partir de les lliçons apreses, per a sortir-nos-en amb sentit de comunitat des de tots els sectors: econòmics, socials i polítics per enfortir-nos i esdevenir una societat més justa, més solidària i més equitativa. El COPEC se sent interpel·lat i compromès i per acord de la Junta de Govern, recolza i s'hi ha adherit.

MANIFEST: "SORTIR DE LA CRISI AMB NOVES PERSPECTIVES DE FUTUR"

Les entitats que signem aquest document volem expressar, davant d’aquesta emergència, la necessitat compartida d’una reflexió que s’ha de transformar en acció per millorar la nostra societat.

Des de ja fa unes setmanes, ens enfrontem a una situació històrica que, tant a curt com a llarg termini, tindrà grans afectacions per a la societat. A Catalunya, la crisi pel coronavirus té el nom i el rostre de més de 25.000 casos de persones afectades (dades actualitzades a 5 d’abril) i de més de 2.500 víctimes mortals (dades actualitzades a 5 d’abril), a les quals volem expressar la nostra solidaritat i suport, així com a les seves famílies.

Aquesta gran emergència sanitària està alterant de la manera més profunda la nostra quotidianitat i la nostra manera de viure i de relacionar-nos. Provoca malestar i angoixa, i obliga a presenciar episodis particularment tristos i dolorosos que no s’oblidaran amb facilitat. A més, posa de manifest la fragilitat del sistema, que, després d’anys de privatitzacions de la sanitat, ha deixat el sector amb una greu carència de recursos. Aquestes evidents mancances del sistema, les estan corregint només la gran professionalitat i l’abnegació de tot el personal sanitari.

Volem manifestar el nostre més profund reconeixement a tot el col·lectiu mèdic, d’infermeria i sociosanitari al servei de la sanitat i les cures, així com a les treballadores i treballadors dels sectors públics que segueixen actius amb dedicació, esforç i corrent riscos per a la seva salut per tal que la ciutadania pugui preservar la vida i la salut.  Volem donar tot el nostre suport també a totes les treballadores i treballadors dels sectors considerats essencials; a les treballadores de la llar; a les persones que desenvolupen tasques de cura als domicilis; a les que treballen a les residències de gent gran o de persones amb discapacitat; al personal dels serveis socials, dels supermercats, dels serveis de neteja i de recollida d’escombraries, de les forces de seguretat, dels serveis funeraris, de manteniment, de produccions industrials o de subministraments d’energia i aigua; als treballadors i les treballadores del sector financer, del camp, de correus, de transports i de salvament; a totes les qui treballen en les plataformes, i a les qui es dediquen a assessorar els milers de persones afectades per les conseqüències socioeconòmiques perquè puguin preservar els seus drets laborals.

Ens hem de responsabilitzar com a societat i actuar per evitar al màxim que el preu més alt el pagui la part més vulnerable de la població o la que més es vulnera, com ara les persones migrants, especialment aquelles en situació irregular, o les dones. És l’hora de construir una base de consensos transversals que ens ajudi a recuperar i a enfortir el valor dels béns i els serveis col·lectius i públics.

Hem d’aprendre a reforçar el tan necessari sentit de comunitat en contra de les respostes individuals que fins ara ha intentat imposar el model neoliberal. Aquesta crisi ha posat en evidència la importància de compartir valors universals i la resposta de la ciutadania en general ha estat excepcional. Hem d’aprendre de la fragilitat d’un sistema que massa sovint oblida els equilibris de la natura i de les persones, i que prioritza els beneficis per damunt del benestar.

A més, partint de la consciència que les interrelacions a escala global dels destins de les persones s’han fet més evidents, creiem que és el moment adient per seguir lluitant amb l’objectiu d’assolir espais supranacionals cada vegada més democràtics i participats que proporcionin solucions comunes per sortir de la crisi i per establir, així, un nou model de relacions socials i econòmiques.

Reivindiquem que s’engegui una estratègia compartida a escala europea per evitar i corregir dúmpings de qualsevol tipus que puguin fer créixer les desigualtats ja existents. S’han de reivindicar i reforçar les fortaleses que han caracteritzat el nostre model europeu, que, malgrat les polítiques d’austeritat imposades per la mateixa Unió Europea i aplicades indiscriminadament a tots els països, ha de tenir en el sistema de benestar la seva identitat, que és fruit de la despesa social més alta a escala mundial. Cal seguir reivindicant la importància de la sanitat pública, del sistema públic de pensions i del sistema de serveis socials, i valorar el treball de cures, així com la importància que té per a totes les persones, no només les més vulnerables; l’educació gratuïta i universal; la protecció social; el treball digne; la recuperació de la vida a les zones rurals i la preservació de les terres de conreu; la lluita per preservar el planeta, el feminisme, i l’antiracisme i la lluita contra el racisme i la xenofòbia.

Aquesta situació de crisi i de gran trasbals per a la vida de tots i totes nosaltres s’ha de veure i viure també com un gran aprenentatge per a tothom i, sobretot, per a les persones més joves. Tenim una responsabilitat com a societat per canalitzar-la de manera positiva i constructiva per tal de consolidar els valors col·lectius i universals del respecte, la solidaritat i la cooperació.

Hem de reforçar habilitats i espais de negociació i diàleg per resoldre situacions greus que, en aquest moment i a una velocitat impensable, estan transformant la nostra quotidianitat i per a les quals hem de construir respostes i solucions de gran abast.

Des d’aquesta visió, especialment, no podem oblidar les persones d’altres zones del món que patiran encara més les conseqüències sanitàries i socials d’aquesta emergència. La solidaritat s’ha d’exercir proactivament sempre i, més encara, en temps de crisi. S’han de reforçar els mecanismes de cooperació internacional dels quals aquí també estem sent receptors.

Amb voluntat de contribuir a l’assoliment de l’ODS 17, que fomenta la construcció d’aliances, tan adient en moments com aquest, demanem:

Data de publicació: 7/4/2020