QUÈ ENTENEM PER EDUCACIÓ INTERNACIONAL?

Fer moltes hores d’anglès a l’escola? Parlar més de tres idiomes? Tenir amics i amigues d’altres nacionalitats? Viatjar molt? Veure sèries en versió original? Llegir guies turístiques d’arreu del món?

Com a pares i mares i educadors ens trobem immersos en un constant bombardeig de missatges que, no ben sospesats i/o analitzats, ens poden abocar a la confusió o al desengany: fem assignatures en anglès; aprenem 5 idiomes al llarg del recorregut acadèmic; anem d’intercanvi a d’altres països…vaig a l’International School de no sé on; obtenció de dobles titulacions i diplomatura en anglès…colònies d’immersió lingüística, etc. Infinites són les ofertes al nostre abast per formar part activa d’aquest món global però, com podem fer-ne un bon triatge?

Potser el que ens cal, primer de tot, és trobar una definició que ens uneixi els termes “internacionalitat” i “globalitat” des del punt de vista educatiu:

L’educació internacional es podria definir com l’acompanyament i l'orientació de l’educand en la transmissió de coneixements, estratègies i competències per tal que l’individu adquireixi la capacitat de respectar, valorar i entendre les opinions de l’altra, independentment quin sigui el seu origen, procedència i cultura.

Ara bé, potser no és tant el què, sinó el com podem aconseguir una educació internacional de qualitat. Quins serien els indicadors més destacables que ens permeten evidenciar aquesta qualitat educativa?

• - Des de casa: Hem de començar, potser, per entendre que aquesta “globalitat” comença ja a dins a casa…amb els nostres veïns, al carrer, a la plaça del poble. Diversitat és sinònim de cultura, de tradició, d’història, de respecte, de tolerància i de coneixement.
  

• - Aprendre fent, Learning by doing: Des de la Pedagogia i com a pedagogs hem de ser els facilitadors de situacions de pràctica constant en el procés d’ensenyament-aprenentatge, vivències, evidències i, en definitiva, créixer en les competències i habilitats que ens demana el món actual acadèmic i professional i, en general, en l’adquisició d’eines i estratègies per a la vida, life skills!

Com a educadors, pares i mares o docents, tenim el deure moral d’oferir el màxim d’oportunitats als nostres fills i alumnes, mostrar tot un ventall de possibilitats constants d’ensenyament-aprenentatge i guiar-los en la perseverança, la curiositat i la capacitat en la presa de decisions i l’esperit crític.

Com a pedagogs hem de tenir cura a l’hora de planificar, executar , analitzar i avaluar els diferents programes educatius, capacitant als docents i als seus alumnes en aquest procés constant de canvi i progrés.

Ja al s. XIII Ramon Llull parlava, escrivia i es comunicava en àrab, llatí, occità i català perquè considerava que amb el coneixement de la llengua dels qui s’havia de comunicar li seria més fàcil convèncer-los.

I Nelson Mandela afirma: “Si parles amb una persona en una llengua que entén, les paraules aniran al seu cap. Si li parles en la seva pròpia llengua, les paraules aniran al seu cor.” 

__________________________

[i] Ignasi Bau Giménez, Psicopedagog, mestre i logopeda, col·legiat núm. 1082. Membre de la Xarxa d’Experts del Col·legi de Pedagogs de Catalunya. http://www.pedagogs.cat/reg.asp?id=4482&i=ca

Data de publicació: 28/2/2020