La seu del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, a Barcelona, va acollir la presentació de la nova Llei sobre els Drets de la Infància i l’Adolescència. La presentació va ser a càrrec d'Imma Pérez, Secretària de la Secretaria d’Infància i l’Adolescència i de Xavier Soley, Responsable de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
Aquesta llei pretén oferir una nova visió sobre la concepció que es té actualment sobre infants i adolescents. La base conceptual d'aquesta llei és que infants i adolescents haurien de rebre la categoria de ciutadans, de subjectes de dret i per tant, persones amb oportunitats de cara a la societat a la qual pertanyen. A la presentació es van destacar els principals elements subjacents a les funcions i tasques, com són: l’Atenció, la Protecció, la Promoció i la Participació, sense oblidar la importància de la Prevenció, tractada de forma transversal al llarg de la tasca educativa i protectora. També es varen destacar aquells aspectes més innovadors i que permetran una millor atenció a infants i adolescents. Es va ressaltar la importància que l’estructura dels títols havien estat elaborats i ordenats responen als diferents continguts relacionats amb la matèria i que caldria tenir presents a l’hora de presentar una llei com aquesta.
Quant als PRINCIPIS RECTORS, es va ressaltar especialment, l’interès superior de l’infant i l’adolescent; la millora de l’avaluació i la investigació en casos que requereixen atenció a la infància i l’adolescència; la importància d’un Pla d’atenció a la infància i l’adolescència per la millora de la coordinació entre els diferents òrgans implicats i la creació de les anomenades Taules territorials d’infància que, a nivell supracomarcal o de vegueria, tractarien de coordinar, impulsar i promoure polítiques d’infància a tot el territori
En relació als DRETS DELS INFANTS I ADOLESCENTS, es van esmentar com a drets bàsics: la figura del defensor dels drets de la infància i l’adolescència que, dins del Síndic de Greuges, treballaria per la promoció dels interessos i drets dels infants i adolescents i vetllaria pel correcte compliment del seu desenvolupament integral; en matèria de salut i com a un dels punts innovadors, es va exposar com a dret bàsic la capacitat de decisió sobre la maternitat, segons la qual, si les menors de 16 anys, podrien recórrer a l’autoritat judicial, quan el seu representant legal no li donés opció a decidir; per últim, es van incidir sobre la desescolarització, absentisme i abandó escolar, remarcant la importància en què les administracions haurien de posar especial atenció en la seva detecció.
El tercer punt presentat va ser la PREVENCIÓ, com a una acció transversal que guia la proposta de la Llei dels Drets i Oportunitats dels Infants i Adolescents. Cal ressaltar aspectes com: la prevenció general, article, segons el qual les administracions públiques haurien de desenvolupar actuacions per prevenir possibles situacions de risc d’infants i adolescents que poguessin afectar al seu desenvolupament integral o el seu benestar, tals com maltractaments físics o psicològics, abusos sexuals, explotació o altres; com a aspecte centrat en les menors i les adolescents, trobem l’article que es tracta sobre la prevenció de l’ablació o la mutilació genital de les nenes i noies, constituint, aquesta acció, un delicte; la prevenció de risc social on es destaca, tal com hem dit abans, la importància de la prevenció de situacions que puguin afectar a infants o adolescents de manera global, situacions que deixin entreveure la probabilitat de prejudicis futurs; es va plantejar la possibilitat d’elaborar llistes d’indicadors i de recomanacions, és a dir, elaboració, a partir de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, universitats i col·legis professionals, diferents llistes d’indicadors i factors tant de risc, com de protecció o resiliència davant situacions adverses que afectin als infants i adolescents.
El quart títol tractat a la presentació d’aquesta llei, va estar centrat en els MALTRACTAMENTS INFANTILS, dins dels quals es van destacar aspectes com: la protecció efectiva per part dels poders públics; la creació d’un centre d’Investigació i Recerca sobre Maltractaments Infantils, que dependria de l’òrgan competent i que es plantejaria com a instrument per a la recerca sobre els maltractaments infantils i amb especial atenció en la formació i capacitació dels i les professionals en contacte amb aquestes situacions; un altre punt tractat en matèria de maltractament infantil va ser la protecció davant la victimització secundària, la tasca de les administracions en relació a evitar danys psicològics afegits als propis de la situació de maltractament patida; nogensmenys important dins d’una situació de maltractament serien els cossos i les forces de seguretat, dels quals, se’n destaca la importància d’una formació i capacitació adequades en aquesta matèria. Així com la protecció tant en l’àmbit de la salut com en l’educatiu i es proposa el que, en l’avantprojecte de llei, s’anomena Acció popular i que consisteix en què l’Administració Pública pugui actuar com acusació pública en casos de procediments penals per mort o maltractaments físics o sexuals greus a infants o adolescents. Per últim, es proposa la creació d’un servei d’atenció telefònica especialitzada disponible 24h per oferir una resposta efectiva davant situacions de maltractament de qualsevol tipus a infants o adolescents, tractant, per damunt de tot, protegir-los.
Del cinquè títol, dedicat a la PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA EN SITUACIÓ DE RISC O DESEMPARAMENT, es va tractar la importància de la distinció entre les competències de la Generalitat i les Administracions locals en matèria de risc o desemparament, necessària a l’hora de prendre decisions, entenent que, en casos de desemparament, la Generalitat exerceix la protecció sobre els infants i adolescents en aquesta situació i, que pel que fa al risc, és l’Administració local qui ha d’intervenir quan es detecti. Es proposa també una relació de possibles mesures d’atenció social i educativa davant les situacions de risc, com podrien ser: l'orientació, l’assessorament i l’ajut a la família, l’acompanyament de l’infant o adolescent als centres educatius o a diverses activitats, l’atenció als serveis socioeducatius o la intervenció psicoterapèutica tant per als progenitors com per a l’infant o adolescent. Apareix una nova figura: el procurador de la infància i l’adolescència que, com a complement del Síndic de Greuges i sense ser necessàriament un jurista, gestionaria les sol·licituds i queixes dels infants adreçades a les Administracions que en tinguessin la tutela. Aquest procurador actuaria com a figura mediadora entre les Administracions i els infants, tant els acollits en centre com els acollits en família aliena.
Com a darrer punt destacat de l’avantprojecte de llei, va arribar el torn dels casos d’infants o adolescents que hagin superat la majoria d’edat o estiguin emancipats. En aquest sentit, la nova Llei de Drets de la Infància i l’Adolescència proposa, entre d’altres: mesures assistencials, degut a les mesures de protecció queden cessades, tals com ajuts econòmics, assessorament jurídic o social, etc. Un altre dels punts a remarcar pel que fa als casos d’emancipació o assoliment de la majoria d’edat, és la formació i la inserció laboral dels joves extutelats/es, que facilitaria orientació, formació i ajuts diversos per accedir al món laboral. Els majors de 16 anys tutelats, també podrien acollir-se a aquests programes per preparar-se i formar-se fins assolir la majoria d’edat. Hi ha un punt específic d’aquesta matèria en el que es parla concretament de les joves extutelades, i fa referència a les metodologies d’inserció en l’anàlisi de gènere per facilitar l’adquisició de competències professionals de les joves, que els permetessin una major ocupabilitat en el futur. I com a darrer punt en matèria de risc o desemparament, trobem el que fa referència a les persones majors de catorze anys, sobre les quals s’exposa el fet que quan el Ministeri Fiscal o Jutjat de Menors tingui constància que s’han comès fets per part de persones majors de catorze anys, la Generalitat de Catalunya, en la part que li correspon en matèria de protecció, podria valorar si existeix o no situació de risc o desemparament i, per tant, actuar en conseqüència.
En matèria de risc o desemparament, Josep Maria Elias, president del Col·legi de Pedagogs i Montse Musellas, vocal del COPEC a Girona, varen posar èmfasi en la importància en l’article 115 en què es tracta el règim de visites en casos de maltractaments que desencadenin en separació de l’infant del seu nucli familiar. Aquest punt va generar debat sobre si era adequat o no que els infants poguessin “gaudir” d’aquestes visites o, en alguns casos, s’haurien d’evitar. En aquest sentit, tant els representants de la Secretaria d’Infància i Adolescència, com els assistents a l’acte, tenien clar que: no podem permetre que a un infant se li impedeixi veure als seus progenitors.
En relació amb això, el president del COPEC, Josep Maria Elias, va destacar com d’important seria reforçar la tasca educativa, pedagògica i de recuperació dels vincles familiars quan es produeix un cas de maltractament o abús a un menor, si aquest té com a conseqüència la separació de la família. Va destacar que a més de treballar amb l’infant o adolescent, seria necessari treballar de valent amb la família, per tal de què certs vincles, necessaris i vitals pel menor, no es perdessin, tot i que finalment l’infant o adolescent hagués de ser separat de la seva família, com a mínim, que no perdés la figura del progenitor.
