E. ESCARRÉ: "MISSATGE D’ESPERANÇA PER ALS ESTUDIANTS"

La preocupació i la desmotivació ens dominen, però no hem de deixar que ens vencin. Som joves i hem acabat Pedagogia, necessitem una oportunitat per demostrar que som capaços. Vull remoure les consciències de director@s per a què apostin per nosaltres encara que no tinguem experiència.

EL QUE PENSEM

Et trobes que ja has acabat els teus estudis, aquests que perseguies des de fa temps, amb cansament, amb constància, amb diversió, amb aclaparaments... quan per fi tens la titulació, comences a buscar treball relacionat amb el que has estudiat i no solament t'emportes desencisos, sinó que a més, et costa fins i tot incorporar-te en una plantilla d'un supermercat. Què està passant? Perquè tothom requereix experiència? És necessària l'experiència? Els nostres pares van començar a treballar sense experiència i en el lloc de treball els ensenyaven de la manera que volien que fessin les tasques. Des del meu punt de vista, el més lògic i pràctic.

És difícil demanar que la persona sigui jove i que tingui experiència per a treballar per a nosaltres. Segur que hi ha persones que ajuden els estudiants, els fan un lloc en la seva empresa, els formen i aquestes persones són les més afortunades del món, però la gran majoria, i ho dic per experiència pròpia i de l'entorn, necessiten experiència mínima de 4 anys per a poder treballar. Les empreses no volen ensenyar, volen posar a algú en el lloc de treball que ja sàpiga fer les funcions. Aquest és el gran avantatge que veuen, no malgastar temps a ensenyar alguna cosa a algú nou. Jo trobo avantatges en agafar a algú sense experiència, ja que pots ensenyar de la manera que tu vulguis, la estàs formant tu!. Quina major satisfacció hi ha en veure que la persona està creixent i desenvolupant-se gràcies a tu?

Aquest "Parlem de Pedagogia", vol remoure les consciències d'aquells directors i directores que requereixen treballadors/res per a ocupar llocs en les seves empreses però que solament donen oportunitat de realitzar entrevistes a les persones que ja tenen experiència. Fins i tot es pot veure com estan almenys de 2 a 3 mesos buscant i renovant aquesta oferta en diferents pàgines de cerca d'ocupació, ja sigui perquè no troba la persona jove i amb experiència que necessiten, perquè la gent que ha aconseguit l'entrevista no ha acabat de convèncer o per altres raons. Hi ha massa requisits en els llocs de treball, crec que es pot ser més flexible. Aquest procés seria més ràpid sí s'evita l'experiència com un requisit indispensable. Tothom ha començat des de zero, ningú ha nascut ensenyat i els joves necessitem a aquella persona que ens doni empenta i ens digui: t'agafo encara que no tinguis experiència, perquè jo te la donaré, jo t'ensenyaré, perquè a mi també em van ensenyar i ningú neix amb les coses apreses. Equivoca’t les vegades que faci falta per a aprendre i això serà la més gran i millor experiència que et portaràs en la vida.

Entenc el punt de vista dels directors i directores que pensen: clar, però si agafo una persona que no tingui experiència, malgastaré temps en l'ensenyança i potser no fa les seves tasques correctament i fa que perdi producció.

Pot ser que no els falti raó, tot pot passar, és cert, però llavors pot ser que els falti empatia. Els estudiants que hem acabat els estudis estem preparats perquè per alguna cosa hem aprovat, res ens han regalat i a més hem fet pràctiques on ens han ensenyat el millor que han pogut. Que ens falta? l'oportunitat. L'oportunitat per a demostrar que encara que no tinguem experiència valem per a aquest lloc de treball que tants anys ens ha costat poder aconseguir. És clar que els principis sempre són difícils i que la constància és la millor clau que tenim per a aconseguir allò que volem. No vull per a res que sigui un missatge pessimista, sinó tot el contrari; optimista i que arribi a persones que puguin llegir-ho i recapacitar i pensar: és cert donaré oportunitat als joves perquè estan capacitats per a poder portar aquest treball, i si no ho estan, els ajudaré perquè ho estiguin.

Òbviament, no estem esperant sortir de la carrera i tenir el treball de les nostres vides. Volem començar a treballar del que tant hem somiat, ens és igual on i com, però començar.

EL QUE HEM DE FER

El missatge positiu que tenim és que hem de ser persones fortes, persones capaces i no deixar de formar-nos, continuar formant-nos perquè quan més formats estem, més portes se'ns obriran, i avui dia no només val la formació reglada, sinó que avui dia nosaltres mateixos podem anar a una biblioteca a agafar un llibre, informar-nos, llegir, tafanejar i entendre moltíssims conceptes que tenim a l'abast.

Moltes vegades he pensat que la sort és un factor que no existeix perquè sempre he dit que la sort la crea la mateixa persona amb la seva força de voluntat, les seves ganes, la seva constància, la seva motivació, i en part és així, però em nego a pensar que la sort no existeix, així que amb tot el nostre potencial i amb una miqueta de sort, crec que podem aconseguir allò que ens proposem, així que és clar que per a aconseguir una cosa depèn de moltíssims factors, però el que podem fer nosaltres es no deixar de créixer, no deixar d'aprendre, seguir endavant i no perdre mai la motivació, això és el que ens fa grans i pedagògicament voler aprendre i créixer és el valor més gran que podem tenir. Així que us animo a tots i a totes a donar el millor de nosaltres, a no rendir-nos i a continuar lluitant pel que volem. Al final ho aconseguirem.

Per últim, aprofito per aconsellar-vos i recomanar els serveis que el Col·legi de Pedagogs ofereix:

Des de grups de recerca i aula de pedagogia per a continuar formant-nos, diversos actes pedagògics, publicacions, assessorament jurídic, fiscal i laboral i molts més serveis que ens faran créixer personalment i professionalment.

Ànims i endavant!

Data de publicació: 21/10/2019