Cookie Consent by FreePrivacyPolicy.com 3r SECTOR SOCIAL: UN SECTOR QUE ENCARA LI FALTA SOCIALITZACIÓ<br> | Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya

INICI > Generació coneixement > Parlem de Pedagogia

3r SECTOR SOCIAL: UN SECTOR QUE ENCARA LI FALTA SOCIALITZACIÓ

Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya > Publicacions > 3r SECTOR SOCIAL: UN SECTOR QUE ENCARA LI FALTA SOCIALITZACIÓ<br>

TERCER SECTOR SOCIAL: UN SECTOR QUE ENCARA LI FALTA SOCIALITZACIÓ

 

Carlos A. Miralda,

Estudiant de Pedagogia de la UB en pràctiques

Col·legi de Pedagogs de Catalunya

Barcelona, desembre 2018

 


En un entorn immillorable, com és la Farga de l’Hospitalet, es va fer el VI Congrés i Mostra d’Entitats del Tercer Sector Social amb 84 experiències en l'atenció a les persones i 30 expositors a la Mostra, que es contraposava un «punt de trobada» com una illa deserta i al seu voltant estands com un conjunt d'arxipèlags que dansaven paral·lelament sense trobar-se, sense tot just comunicar-se...

Llapis i llibreta en mà, altes expectatives i moltes ganes d'aprendre són les eines que un alumne en pràctiques ha de tenir quan se li presenta l'oportunitat de participar en una trobada tan important com ho és. El Congrés i Mostra d'Entitats del 3r Sector Social que es va celebrar els passats dies 20, 21 i 22 de novembre 2018 en el recinte de la Farga d'Hospitalet.

En aquesta, la seva sisena edició, El Congrés va girar entorn del lema «Desigualtats Socials, Solucions Locals» en el qual es va plantejar com les desigualtats globals provoquen desigualtats locals, com a conseqüència, les entitats aposten i reclamen un «municipalisme fort» i demanden que els governs locals tinguin i assumeixin més competències així com que rebin més recursos i suports per a superar els reptes socials com la globalització, la pobresa energètica, malnutrició entre diversos etcèteres més que se sumeixin a una llarga la llista.

En aquesta línia, El Col·legi de Pedagogs de Catalunya, va estar present en la Mostra d'Entitats des d'un estand intentant promoure la pedagogia social; mostrant a través una «petita finestra» com generem coneixement, acció i reflexió en l'àmbit de la pedagogia social, presentant el perfil professional del pedagog en l'àmbit social i la seva incidència en i per a la comunitat ja que entenem que l'educatiu, el polític i el social també és pedagogia.

Recordeu «la llibreta i el llapis en mà»? perquè ha arribat el moment d'extreure aquelles anotacions que estaven guardats i fer un exercici d'abstracció i reflexió des de la safata del record.

Quant a les infraestructures on es va dur a terme el Congrés van superar amb escreix les expectatives, un recinte molt ben equipat per a un esdeveniment de tal magnitud. Els espais destinats per als debats i col·loquis estaven ben condicionats.

Des de la meva perspectiva, és indubtable que el Congrés dia a dia, any rere any i edició rere edició va atraient més l'interès dels professionals del sector, dels polítics i de la comunitat en general; mostra d'això és la inauguració del Congrés per part del president Quim Torra, el president del Parlament i l'alcaldessa de Barcelona. Però també a la inestimable participació de més de 84 experiències en l'atenció a les persones, els més de 30 expositors en la Mostra d'Entitats i tots els visitants que van estar presents durant aquest Congrés.

Llavors, Si tot va ser tan meravellós llavors, perquè un títol com «un sector al qual encara li falta per socialitzar»?, es preguntessin. En aquest punt és on m'he permès ser crític.

El Congrés del Tercer Sector Social, com el seu nom indica, va reunir professionals del sector per a debatre entorn del social. En aquest sentit, a vegades la professionalitat —no voldria ser mal interpretat, no estic en contra de la professionalitat— va vèncer al social, m'explico: durant la meva visita vaig poder observar com hi havia un «punt de trobada» enmig del recinte que s'assemblava més una illa deserta i al seu voltant vaig percebre els estands com un conjunt d'arxipèlags que dansaven paral·lelament sense trobar-se, sense tot just comunicar-se, sense fer xarxa de contactes.

Potser, en futures edicions, seria interessant replantejar-se la forma en què s'organitzen els estands, aquests cubiculums provoquen que les entitats a penes interactuïn entre elles, que es coneguin, que les institucions entre iguals socialitzin.

Però al final de tot, què sabré jo? Només sóc un estudiant en pràctiques al qual se li ha concedit l'oportunitat d'haver estat present en el Congrés i redactar un parell de línies.


Data de publicació: 27/12/2018