Memòria COPEC 2016

Cada any amb la presentació de la Memòria volem incorporar una presentació que ressalti les tasques específiques que realitzen els nostres professionals i aquest any 2016 el volem dedicar a tots/es els Pedagog/gues i Psicopedagog/gues que han fet aportacions científiques, a través de les seves recerques, culminant el seu treball amb una publicació. Presentem alguns fragments d’aquestes publicacions per tal que reflexionem sobre com volem que sigui la nostra professió en un futur país.

Agraint als seus autors el fet d’aconseguir fer-nos més presents en el món científic-pedagògic, perquè la pedagogia mai ha deixat de ser una ciència:

Llibre: (2013) “Modulació pedagògica. Un punt de suport. Ensenyant a familiars de persones amb greus discapacitats” d’Anna Esclusa (Pàg. 239-240)

“Amb ell volem donar a conèixer el procés de la Modulació Pedagògica i facilitar que s’estengui entre professionals i com no, entre familiars. (...)

Ens proposem avançar en quatre aspectes diferents:

• (...) fer una crida i donar a conèixer el procés entre els pedagogs (...)
• (...) donar eines a tots els professionals de l’àmbit de la discapacitat (...)
• (...) mercès als pedagogs i a professionals en general, contribuir a que relacions professionals-família millorin una mica més (...)
• (...) contribuir al reconeixement social i professional de la figura del pedagog.”

Llibre: (2014) “La práctica reflexiva. Bases, modelos e instrumentos” d’Àngels Domingo i M. Victòria Gómez (Pàg. 15)

“Términos como profesionalidad, profesionalización y desarrollo profesional son de rigurosa actualidad. La discusión en torno al desarrollo profesional docente constituye una de las problemáticas centrales para el cambio educativo porque estamos inmersos en un contexto en el que los procesos de descentralización de la gestión pedagógica y las transformaciones de la sociedad, demandan un replanteamiento de las funciones y tareas que se requieren del profesor para lograr los fines de la educación”.

Llibre: (2014) “La mirada d’un pedagog. Des del Franquisme fins al camí de la il·lusió col·lectiva” de Jaume Sarramona (Pàg. 145)

“Si un dia som un estat nació,  ja no tindrem excusa per no fer les coses millor (...)

(...) una educació en la línia de la dels països avançats...

• (...) en què el currículum parteixi del coneixement del nostre país per després obrir-se a la resta del món...
• (...) en què els aprenentatges siguin de caràcter ampli i aplicats als temps que ens toquen viure...
• (...) en què cada alumne obtingui l’atenció que mereix i es desenvolupi al límit de les seves possibilitats...
• (...) en què l’educació sigui un dels eixos centrals de la vida col·lectiva.”

Llibre: (2015) “Introducción a la pedagogía terapéutica. Evaluación y estrategias de intervención” d’Àngel M. Casajús, Milagros Valera, Juan C.Barroso i Conxi Reig (Pàg. 123, 124)

“La Atención Temprana se nutre de disciplinas tan variadas como la Neurología, Pediatría, Psiquiatría, Psicología, Pedagogía, Fisioterapia, Logopedia, etc. (...)

Dentro de los servicios educativos tenemos la Escuela, la cual ejerce el papel de detección e intervención (....) la llevan a cabo el tutor y el Maestro de apoyo (pedagogo terapéutico) que están en educación infantil, con la colaboración de los equipos psicopedagógicos del sector de la administración pública. El papel de pedagogo terapéutico es crucial, ya que ayuda al tutor en este proceso de detección y de apoyo a la hora de dar respuesta a las necesidades educativas de estos alumnos. (...)”

Llibre: (2016) “No som aquí per rendir-nos. La pulsió ètica de la pedagogia” de Xavier Besalú (Pàg. 60)

“Diagnosticar és una feina delicada i necessària; és un esforç per conèixer a fons, per comprendre, per passar dels símptomes a les causes; és una avaluació rigorosa, que avui es pot fer amb multitud d’instruments, proves i tècniques; un punt de partida i no d’arribada. Desgraciadament, però, els diagnòstics solen convertir-se en una llosa insalvable, en una sentència indiscutible, en una etiqueta que defineix la persona diagnosticada, que es fixa gairebé en exclusiva en les mancances, dèficits i incapacitats, i molt poc en les seves capacitats, possibilitats i habilitats, en un vestit que embolcalla i oculta tota la complexitat i la riquesa de les persones”.

Llibre: (2016) “Com comprendre els nens a través dels seus dibuixos” de Marta Fabregat (Pàg. 104)

“Els infants (...) capten els missatge més amagats, i sovint es preocupen pel nostre propi benestar.

Si som capaços d’acompanyar-los en el plaer d’exterioritzar a través dels dibuixos, haurem aconseguit que creixin com a persones capaces de transmetre i valorar aquest món tan meravellós i desconegut.

Fem que iniciïn aquest descobriment d’un camí ple de sorpreses on l’exteriorització a través dels dibuixos els ajudi a estar en silenci i a escoltar-se ells mateixos (...)” 

Llibre: (2016) “Els nostres conflictes de cada dia. Manual pràctic per a la gestió familiar diària” de M. Helena Tolosa (Pàg. 21, 22 i 59)

“El problema, de fet, no és tenir conflictes. El problema és: què fa que els conflictes del dia a dia, que formen part de la vida de tots (...), es converteixin en conflictes que no ens deixen viure. Aquest és el conflicte que ens ocupa.”

“Una de les reflexions més interessants és escoltar quins raonaments fan els nostres fills quan discuteixen o ens discuteixen quelcom: hem de pensar si es corresponen amb el període que toca i valorar la nostra resposta; si ha de ser molt dura, ajustada, si hem de donar-hi poca importància, etc. És a dir, situar el discurs en funció de l’estadi on es troba i valorar si és l’apropiat o no. 

Llibre: (2016) “Aprendre de lletres. Literatura i pedagogia, vides paral·leles” d’Enric Prats (Pàg. 13 i 15)

“L’educació té un bri d’irrealitat sobre un núvol de realitats. Es mou entre la ficció i la vida, entre l’assaig i l’evidència, o entre l’error i la guspira. Un error que també és consubstancial a la condició humana, com aquest llibre. (...)

Com és conegut, la pedagogia ha de bregar constantment entre ocurrències i evidències. Unes ocurrències que, sempre amb la bona voluntat de millorar les coses, no solen anar acompanyades d’una confirmació certa sobre la conveniència i eficàcia. (...)

La Pedagogia ha de ser alguna cosa més que donar solucions al dia a dia: ha d’ajudar a pensar sobre l’educació....” 

Llibre: (2016) “Sèries infantils. Una aproximació d’anàlisi pedagògica” del Grup de Treball Joc i Joguina del COPEC amb Anna Ferré com a coordinadora i M. Victòria Gómez a la direcció (Pàg. 16 i 49)

“En aquests moments la família cal que reflexioni sobre quins valors interessa que el joc o la joguina transmetin a l’infant (...)

Un cop l’infant està visualitzant una sèrie televisiva o jugant amb aquell joc/joguina de la sèrie també és necessari que una persona de la família guiï i acompanyi l’infant....

(...) quan juguem estem creixent com a persones i ajudem a desenvolupar les habilitats motrius, cognitives, afectives i socials dels infants, de nosaltres mateixos i d’altres adults que tenim al nostre voltant.

També és important que a l’hora d’anar a comprar un joc o una joguina l’elecció es faci pensant en el tipus de material; en l’edat de l’infant; que es pugui experimentar i manipular; el fet que ajudi a desenvolupar la imaginació i la creativitat; i que aporti les habilitats cognitives, motrius i social.

És important escoltar l’infant... ” 

Continuem entre tots i totes construint la pedagogia!

 

M. Concepció Torres Sabaté

Secretària de la Junta de Govern

10 de març de 2017

Data de publicació: 10/6/2017