COM LLUITAR CONTRA L’ASSETJAMENT ESCOLAR?

COM LLUITAR CONTRA L’ASSETJAMENT ESCOLAR?

David Escofet Martín [i] 

Col·legiat núm. 1967

Organyà, març de 2018

 

Una de les preocupacions de la societat actual hauria de ser acabar amb l’assetjament escolar. L’assetjament escolar és l’expressió de la violència de la societat futura. Tots volem un futur sense violència, però... 

En l’actualitat, l’assetjament escolar ha tingut molt ressò mediàtic. En aquest sentit, es produeixen programes en contra de l’assetjament escolar des de diversos àmbits. Per exemple, “Se buscan valientes” dins del programa “12 meses” de mediaset o el programa AVE, però amb un èxit relativament escàs. Les proves les tenim amb l’augment desmesurat de l’assetjament.

Segons la Fundación ANAR, a partir de l’informe “II Estudio sobre el acoso y ciberbullying”, els casos d’assetjament escolar van augmentar de l’any 2014 al 2016 en un 240% i de l’any 2015 al 2016 en un 87,7%. Per una altra banda, Save the Children ens aporta més informació preocupant. A Espanya, un 9,3% d’estudiants afirma haver patit assetjament escolar els últims dos mesos i un 6,9% es considera víctima del ciberassetjament.

Aquestes dades no es queden aquí, 6 de cada 10 nens afirmen haver rebut algun tipus d’insult en els últims mesos, i d’aquests un 22,6% ho pateix de forma freqüent i més d’un terç mitjançant Internet o el mòbil. Aproximadament el 30% dels nens reconeix haver patit cops físics i un 6,3% de forma freqüent.

Investigacions longitudinals al llarg de temps, demostren que el 60% dels assetjadors duran a terme un delicte penal abans dels 24 anys. Les dades fins aquí aportades fan preocupar fins els més optimistes.

Així doncs, què està fallant? Les escoles i instituts duen a terme diferents programes i normatives en la lluita contra l’assetjament escolar, però continua en augment. Per poder-hi fer front, hem de tenir en compte que l’assetjament escolar es tracta d’un problema multidimensional i influeix tots els àmbits dels joves assetjats, assetjadors i observadors.

Tenint en compte que un 14% de l’assetjament escolar es produeixen al voltant dels 7 anys, veiem molt difícil, amb aquesta edat, que els infants tinguin capacitat per denunciar l’assetjament d’un company, normalment “el líder”, envers el company “poc popular”. Amb aquesta edat té una gran importància la formació del motiu de pertinença al grup. La por de ser rebutjat serà una càrrega massa important per al nen.

No tenim cap dubte que aquests programes tenen un caràcter clarament preventiu de l’assetjament escolar i són importants per donar les eines necessàries per fer front a aquest problema. A les escoles s’estan fent grans progressos en la prevenció i eliminació d’aquesta qüestió.

Tanmateix, no podem oblidar un agent d’una gran importància en aquesta problemàtica: la família. La família durant la socialització primària dona als seus fills la informació necessària per poder relacionar-se a la societat. Després l’infant posarà en pràctica les eines transmeses per la família a l’escola.

Els que som d’una generació més gran encara recordem com els nostres pares ens recomanaven: “Quan vegis una baralla marxa”. Avui en dia encara donem aquestes recomanacions als nostres fills. Així, com volem que denunciïn l’assetjador o defensin el dèbil o diferent?

Però la cosa no queda aquí, les famílies en moltes ocasions tenim un currículum ocult totalment equivocat. Som famílies molt democràtiques, defensores dels drets humans, dels valors socials i de la justícia. Això sí, quan juga el meu equip de futbol, m’assec amb el meu fill a veure un partit i ens transformem.

Apareixen insults de tot tipus: àrbitre ets un fill..., negre de..., i un continu d’insults sense precedents. Llavors, pretenem que els nostres fills quan vagin a l’escola siguin educats, respectin l’altre o fins i tot que el defensin. Està clar que els pares hem de predicar amb l’exemple.

Els futurs programes, si volen ser eficaços, hauran d’intervenir en tots els agents implicats en l’educació dels nostres joves. L’assetjament és un problema de la societat; per tant, les solucions han d’implicar tota la societat: família, escola, pobles i ciutats, mitjans de comunicació, xarxes socials, polítics i polítiques educatives, administració i societat en general.

Actualment, com a eines per aprendre a encarar l’assetjament escolar, les famílies només disposen de tallers o xerrades. Tot i que són sessions informatives bàsiques per entendre el concepte, les tipologies, etc., és essencial reivindicar la funció del pedagogs per avançar en aquest àmbit.

El paper dels pedagogs és clau en l’educació familiar, ja que a banda de la formació i orientació a famílies sobre aquest tema, poden oferir recursos i estratègies a tots els membres implicats. D’aquesta manera, es podria prevenir i fer front, des del naixement del fill, l’assetjament escolar.

Entre els recursos i estratègies hi hauria: inculcar i defensar els drets humans i valors, fomentar l’empatia i resiliència, controlar els impulsos (autocontrol), augmentar l’autoestima, l’autoconeixement, l’autonomia i la responsabilitat, etc. En resum, és imprescindible una educació familiar orientada a l’educació democràtica i emocional correcta i ser exemples per las fills.

Per últim, destacar que aquest canvi en tots els agents, no serà un canvi d’avui per demà, ni fàcil. Però serà un canvi que s’haurà de dur a terme necessàriament, si volem una societat del futur amb una incidència mínima de la violència. No hi ha cap dubte de la capacitat dels professionals de l’educació per estar en la primera línia d’aquest canvi i, en especial, dels pedagogs.

 

---

[i] Pedagog col·legiat, membre de la Xarxa d'Experts del Col·legi de Pedagogs de Catalunya.

Data de publicació: 27/3/2018