HISTÒRIA D'UNA #PEDAGOGA

HISTÒRIA D'UNA #PEDAGOGA[i]

Alicia Linares[ii]

Pedagoga

Barcelona, març de 2018

 

 

El futur no té a veure amb la carrera que estudies. El futur ets tu com a persona i com a professional. El futur comença a canviar el dia que et fas conscient de que ets el que té les regnes de el que serà la teva carrera professional.

 

 

Quan em van trucar del Col·legi de Pedagogs de Catalunya per dir-me que els hi agradaria que participés a la I Jornada de Pedagogia UNIVERSITATS-COPEC[iii] em va fer molta il·lusió. I quan vaig començar a preparar les idees que volia compratir amb la resta de col·legues, la il·lusió es va transformar en responsabilitat i em vag adonar que el que havia de fer era una retrospectiva. És a dir, tocava mirar cap endarrere, recordar els inicis, les etapes del camí i por supuesto hacer balance dels 22 anys que fa que vaig sortir de la Universitat.

 

En definitiva, la retrospectiva m'havia de servir per extreure ensenyaments tant de com havia actuat jo durant tots aquests anys, com de quins han estat els factors externs que han pogut afavorir el meu desenvolupament professional. Així que avui em disposo a compartir amb vosaltres aquestes reflexions que ahir ja vaig poder compartir a la #JornadaPedagogia18. I fins i tot m'agradaria anar un pas més enllà: visualitzar cap a on va aquesta professió que encara segueix inspirant a noves generacions que decideixen invertir il·lusió i esforç en estudiar i endinsar-se a, per mi, "el millor ofici".

 

L'AVUI

Què soc actualment? Sóc Pedagoga, és a dir, gaudeixo dia a dia amb ser facilitadora de processos individuals o col·lectius on les persones aprenen, creixen, innoven i també, perquè no, es digitalitzen. I aquesta declaració es concreta en que actualment desenvolupo dos activitats professionals paral·leles: la primera, sóc el que metafòricament m'agrada anomenar “Sherpa de Talent”, ja que acompanyo a professionals a posar en valor el seu talent i a desenvolupar una marca personal autèntica per aconseguir els seus objectius, i la segona, sóc “Consultora d'innovació” el que vol dir que amb Maite Moreno facilitem processos d'innovació en empreses que necessiten resoldre nous reptes, noves solucions i per això volen, i deuen, posar a les persones al centre.

 

Quan repasso la meva trajectòria professional, que sempre ha estat emmarcada al sector empresarial, me'n adono que les pràctiques pedagògiques han estat sempre amb mi independentment del tipus de tasca o projecte en el que he estat immersa en cada moment. Jo no em considero Pedagoga perquè tinc un títol que ho acredita, sinó perquè d'alguna manera la Universitat em va ajudar a armar un mapa mental sobre com funcionem les persones i això ha sigut el meu espiell per veure i abordar tots aquells projectes que he desenvolupat al llarg de la meva carrera professional. En definitiva, la pedagogia és una cosa que sempre ha vingut amb mi, és a dir, crec que se ha convertit en la meva manera de fer i de ser.

 

 

ELS MEUS ORIGENS

Des de molt joveneta tenia molt clar que volia ser Pedagoga. El fet és que una experiència vital als 12 anys va ser la meva gran inspiració. Jo en aquell temps vivia a Venezuela amb la meva família i al preciós Col·legi María Auxiliadora de Caracas vaig tenir la oportunitat de participar en un programa de voluntariat on les nenes del col·legi podíem ajudar els dissabtes al matí a dones ensenyant-les a llegir i escriure. Eren dones que no havien tingut la oportunitat d'estudiar. Aquella experiència per a mi va ser realment impactant: poder, de sobte, passar de ser una nena-alumna a ser algú que acompanyaria a altres persones en el seu procés d'aprenentatge. La experiència em va marcar enormement. Encara puc recordar les sensacions que vaig tenir al poder acompanyar a aquestes dones.

 

Estic segura que allò va ser la llavor que uns anys després em va portar a optar per un ofici on des del meu punt de vista som "persones" que acompanyen a "persones" i a més procurem crear un sistema entorn a elles per facilitat els seus processos d'aprenentatge i creixement al llarg de la vida.

 

 

EL MEU CAMÍ

Vaig començar a estudiar Pedagogia a l'any 1991. Aquesta era una d'aquelles carreres a les què era molt fàcil accedir i realment tothom que volia estudiar-la ho aconseguia pràcticament sempre. Però a la vegada era una d'aquelles carreres anomenades “sense futur”. I jo em pregunto, què sabien realment aquestes persones de quin seria el futur de la pedagogia 20 anys més tard? I em pregunto de nou… i què sabien realment aquelles persones de quina seria la meva capacitat per desenvolupar plenament la meva professió?

 

El món del treball ha canviat tant en aquests 20 darrers anys… Bé, realment ha canviat tant en aquests darrers 10 anys, 5 anys, 2 anys?… Avui dia tot el món de les empreses és complex, exigent, global i molt dinàmic. Ara bé, tots tenim un lloc. La qüestió és que hem de ser capaços de saber quin volem que sigui el nostre i anar a per ell. La meva experiència em permet atrevir-me a dir que no hi ha carreres amb futur i carreres sense futur. El futur no té a veure amb la carrera que estudies. El futur ets tu com persona i com a professional. El futur comença a canviar el dia que et fas conscient que tu ets qui té les regnes del que serà la teva carrera professional.

 

La meva trajectòria professional podríem dir que va ser bastant convencional durant els primers 10 anys. Des de que va acabar tenia clar que volia desenvolupar-me al sector empresa i concretament centrar-me en l'aprenentatge d'adults. I vaig tenir la sort de començar a treballar en el departament de formació d'un petit proveïdor d'Internet que posteriorment va ser comprat per una gran empresa de telecomunicacions. Allà comptaven amb molts recursos, la qual cosa em va ajudar a aprendre molt i formar-me com a professional dels anomenats Recursos Humans. Després vaig ser mare i la meva determinació de voler exercir de Mare i, a la vegada, tenir un treball que em fes feliç em va fer sortir de la gran organització per entrar al món de l'emprenedor. D' això ja fa bastants anys. Des de llavors lluito cada dia per seguir gaudint, aprenent i creixent amb tot allò que faig.

 

 

EL FUTUR

M'agradaria per finalitzar, parlar de la revolució digital i la pedagogia. Són ja massa les vegades que escolto parlar de revolució digital,  solament escolto parlar d'innovacions tecnològiques i de la seva potencialitat. I és que efectivament això és així, la disrupció que estem vivint avui en dia ve donada per la tecnologia però no podem oblidar d'allò essencial: les persones. En aquesta societat hiperconnectada i en aquesta revolució dels robots que ja estem vivint, els professionals tenim molt que construir per posar aquella tecnologia al servei del benestar de les persones. Per tant, les professions de vessants més humanistes cobren més que mai, molta rellevància. Allò humà cada vegada tindrà més i més valor.

 

I per acabar permeteu-me parlar solament als meus col·legues pedagogs/gues. Tot això no ho podem fer sols. Això ho hem de fer tots junts. Necessitem treballar en equips multidisciplinars, diversos, amb altres professionals que ens ajuden i sumen per poder avançar cap al nostre somni de fer la vida més fàcil a les persones.

 

Així que mantinguem sempre alertes a nostre entorn, estant pendents de les novetats per saber com són i de quin mode impactaran en la nostra professió. I mantinguem sempre un ecosistema professional ric i siguem conscients que el futur de la Pedagogia passa per la suma del llegat que deixem cadascú de nosaltres.

 

Data de publicació: 14/3/2018