COMUNITAT DE PRÀCTICA VIRTUAL DE LA UB

El Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC) com a entitat que acull estudiants del Pràcticum del Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB), participa en la Comunitat de Pràctica virtual d’aprenentatge creada pel Programa de Recerca en Docència Universitària REDICE de la UB, a principis d’aquest any.

El passat 9 de febrer vam assistir a la “Jornada de cotransferència: presentació de la comunitat de pràctica virtual”, en la qual es va donar a conèixer, tenint com a objectiu principal, afavorir les relacions i complicitats entre la UB i les organitzacions de pràctiques. 

En aquesta Jornada es va fer introducció i contextualització a la “comunitat de pràctica virtual”:

• Es forma per un “Grup de persones que comparteixen un interès, un coneixement i experiència en l’àrea, a través d’una interacció contínua que enforteix les seves relacions” (Wenger), grup de persones que s’uneix per una pràctica i per un projecte comú, recurrent i estable en el temps, que es desenvolupa al voltant d’allò que es important per al grup, s’estableixen aliances i es genera coneixement i formació continuada.
• Hi ha diferents tipus: d’aprenentatge, d’interès o de pràctica, i les funcions són: d’informació, de cooperació, de motivació i d’afecte-valoració. Les seves dimensions: de domini (objectiu: de què parlem, què fem), de pràctica (compromís mutu: compartir experiències) i de comunitat (repertori compartit: producció conjunta de procediments, activitats, argot, rutines, eines...).
• Les comunitats de pràctiques tenen quatre etapes que es van retroalimentant: evolució, disseny, motivació i desenvolupament. I els rols que hi trobem són: coordinador (organitza esdeveniments, discussions, debats i projectes, i connecta els membres), nucli (grup petit de membres que participen activament i identifiquen temes a tractar), membres actius (participen ocasionalment) i membres perifèrics (participen en escasses ocasions i són part majoritària de la comunitat).
• Les tecnologies digitals tenen un paper fonamental: permeten la realització d’activitats, unint a persones geogràficament distants, són dinàmiques i flexibles, s’usen a nivell personal i grupal,...
• Dins les comunitats hi ha un espai per donar-se a conèixer (domini, objectius, directori de membres, documents, repositoris), un per a diàlegs i debats, per col·laborar, per a la comunicació, i també enllaços i connexió amb altres comunitats relacionades.
• Els factors d’èxit són principalment: treballar sobre allò que els seus membres consideren important, usar mètodes participatius, crear un grup de dinamitzadors, participació fàcil,...

Ahir 4 de juliol, vam assistir a la darrera reunió -focus grup-, en la que es van plantejar diferents qüestions per valorar la comunitat virtual d’aprenentatge, des que es va estrenar el passat febrer i tenint en compte els punts anteriors. Es va avaluar la incidència i l’impacte de la comunitat en la cotransferència, partint de l’objectiu principal, per tal de valorar si s’ha aconseguit i si s’hauria de modificar o replantejar o bé focalitzar-ho en les dinàmiques. També es va parlar sobre els punts forts i els punts febles de la comunitat. Finalment es van treballar propostes de millora i com integrar als alumnes i adaptar-los a la comunitat. 

*Comunitat de pràctica online per afavorir la cotransferència entre les organitzacions de pràctiques i el Pràcticum del grau de Pedagogia: https://plus.google.com/communities/107262689399759427836

Data de publicació: 5/7/2017