Les Germanes Úriz referents pedagògics, exiliades i oblidades

Al Museu Memorial de l’Exili, que es troba a La Jonquera, a l’Alt Empordà, van inaugurar una exposició temporal el 12 de novembre dedicada a les Germanes Úriz, la Josefa o Pepita i l’Elisa, que es pot visitar fins el dia 26 de febrer de 2017. Aquesta exposició està dedicada a l'Elisa i la Josefa perquè van ser referents en la renovació pedagògica del segle XX, fent aportacions importants a nivell polític com ideològic amb la promulgació dels drets del infants i de les dones i la seva disputa amb la ideologia feixista.

El recorregut professional que va establir la Josefa va ser molt extens. Va estudiar Magisteri a Madrid al 1907 i va donar classe a Girona i Lleida arribant a ser nomenada directora de l’escola Normal de Dones a Lleida al 1931 i l’any següent també va ser anomenada directora de l’Escola Unificada de Magisteri. Per la seva ideologia  comunista va ser destituïda i restablerta en funció dels canvis que es produïen a l’àmbit polític. Encara que també podem destacar que durant els seus anys de mestre va rebre queixes per part de la premsa religiosa concretament pel bisbe de Lleida, Josep Miralles, fets que la van portar a impulsar el debat per la llibertat de càtedra, tot i que no va aconseguir recolzament suficient. Les seves influències principals quant a la seva metodologia pedagògica eren: Montessori, Piaget, Freinet i Decroly.

En relació a les innovacions més destacades que podem trobar en la seva trajectòria com a directora són: el contacte directe amb els pares, la seva lluita contra la memorització com a aprenentatge i als càstigs corporals, el seu impuls amb els extraescolars i al material alternatiu. 

Per altre part, l’Elisa va ser professora de música a l’escola on treballava la Josefa. Es va casar amb l’Antoni Sesé, dirigent d'UGT amb qui va compartir el compromís polític. Ambdues germanes varen fundar el sindicat de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament (FETE-UGT), la Josefa a Lleida i l’Elisa a Tarragona.

Després de la guerra civil es van exiliar a França on varen ajudar a fugir dels camps de concentració a molts mestres que van acabar, també, a l’exili. Durant la seva estada a França, l’Elisa al 1948 va proposar una Carta de Drets dels Infants, amb l’objectiu de fomentar la igualtat d’oportunitats per a tots els infants, Carta proclamada per l’ONU l’any 1956 i establint, al 1959, el Dia Internacional dels Drets dels Infants. Com que la presència de les germanes Úriz suposava un risc en l’ordre públic, a l’any 1950 varen tornar a ser exiliades, a Berlín on va morir, al 1958 Josefa i, vint-i-un anys més tard, Elisa.  Ambdues enterrades a Alemanya sense la possibilitat de tornar al seu país. 

Més informació i referències: 

Data de publicació: 16/1/2017