NdP: ACTE PRESENTACIÓ II CONGRÉS SERVEIS SOCIALS

En tercer lloc, la representant el Comitè Organitzador Irene Moulas, ha ressenyat la informació que ja ha generat, a dia d’avui, el Congrés. D’una banda, el web cssb.cat; de l’altra, el recull d’articles dels ponents al blog del Congrés cssb.cat/blog-ii-congres/, el twitter @2css16 i l’etiqueta #CSSB16 i les imatges del concurs de fotografia.

El quart torn, el de Mercè Civit, representant del Comitè Científic que ha configurat el programa i seleccionat els ponents, ha remarcat que el Congrés -a més dels tipus de violència ja descrits- també aborda la violència estatal (que inclou la violència econòmica generada per la legislació que estableix un determinat marc macroeconòmic) i la violència institucional, que s’origina en els serveis públics en aplicació dels seus programes, quan aquests estan mal dissenyats o estan infradotats. Per últim, ha reflexionat que les violències “no són un fenomen aïllat, sinó que estan interrelacionades”. Sovint, hi ha víctimes que reben més d’una violència (de gènere, econòmica) o violències transversals, interrelacionades. Per exemple, la violència familiar es dirigeix simultàniament de pares a fills, entre cònjuges o entre iguals (fills). Per tant “volem intervenir en aquesta violència transversal (...) a través d’una intervenció global” que actuï coordinadament, no només entre serveis públics, sinó també amb entitats socials.

La Comissió Institucional, integrada pels màxims representants dels quatre col·legis oficials organitzadors, ha pres el relleu per cloure l’acte. En primer lloc, la presidenta del COPEC, la sra. Rosa Rodríguez, ha descrit com el sistema d’atenció social es tensiona en els moments de màxima necessitat, i com la violència ocupa l’espai que el sistema no atén. Segons ha declarat “cal un profunda reflexió per mitjà de l’anàlisi i el debat” a la qual el col·legi celebra haver-se incorporat. (Parlament Rosa Rodríguez)

A continuació, Maria Rosa Monreal -presidenta del CEESC- ha descrit els escenaris en què les educadores i educadors socials intervenen per atenuar la violència social: els centres educatius, el barri, els centres de serveis socials. La reflexió que “malgrat actuem, les violències segueixen presents” ha de motivar el reforç del treball conjunt. Segons ha explicat com a exemple, quan una persona és usuària d’un centre educatiu i d’un centre sanitari, aquests han d’actuar de forma coordinada per aconseguir la part d’objectius que comparteixen, cosa que s’aconsegueix mitjançant congressos com el Congrés de Serveis Socials.

Per últim, Núria Carrera -degana del TSCAT- ha recordat que els serveis socials són “la boca d’entrada per on entra el dolor, l’ansietat, la desesperació.. i la violència en el sistema”. Tal com es demostrarà en el Congrés “la falta de recursos, la falta de drets socials, generen violència (...) tant entre iguals -entre la població- com amb els professionals que treballen per atendre-la”.

Finalment, l’acte ha conclòs amb l’expressió de la voluntat comuna de seguir col·laborant, tant en l’àmbit acadèmic com en l’assistencial, i d’eixamplar els àmbits de col·laboració a altres col·legis professionals.