QUÈ ÉS LA PEDAGOGIA SISTÈMICA?

QUÈ ÉS LA PEDAGOGÍA SISTÈMICA?

Enrique Sánchez Rivas [i]

Doctor en Pedagogia, mestre i escriptor

Màlaga, 23 de juny de 2016

 

 La Pedagogia sistèmica vol conèixer l'amalgama d'arrels que expliquen l'estat present de la persona: comprendre i acceptar tot el succeït en la història perquè sempre està present. No es poden distingir pensaments i accions de les emocions i els desitjos.

En 2010, Bruce Lipton va realitzar un important descobriment al camp de la biologia. Va descobrir que la part més important de les cèl·lules no és el nucli, sinó la membrana. Una cèl·lula pot viure un temps sense nucli, però mor instantàniament si perd la seva estructura circumdant. Per la Pedagogia sistèmica, aquella  constel·lació de relacions humanes que ens envolta està al mateix nivell de rellevància que la membrana cel·lular. "Sense descobrir la història de vincles familiars que cada persona porta amb ella mateixa, difícilment podrà donar-se una veritable educació, perquè som un producte i reflex d'altres que estan sense estar", diria un bon sistèmic.

El propòsit de la Pedagogia sistèmica és conèixer l'amalgama d'arrels afectives que expliquen l'estat present  d'una persona. La finalitat no és intervenir sobre possibles carències, sinó comprendre i acceptar tot allò bo o dolent succeït en la història emocional, perquè està present a l'aula. Una pedagogia que proposa conèixer a les persones com a punt de partida per a qualsevol procés d'ensenyament i aprenentatge.

Què es pretén conèixer? Les dimensions per les quals s'interessa aquesta pedagogia son quatre:

 INTRAgeneracional o entre iguals.

INTERgeneracional: l'anterior i posterior (pares i fills).

TRANSgeneracional: generacions anteriors.

InstraPSÍQUICA: els propis pensaments i sentiments.

La majoria dels problemes es desenvolupen en l'amor que neix del vincle, la majoria de les solucions són un desprendre's de persones vinculades amb nosaltres, del seu destí, de les seves expectatives, de la seva influència... La mateixa aigua que ens sosté i calma la set, també pot arrossegar-nos i ofegar-nos. Bert Hellinger.

A diferència del pensament lògicolinial que condueix a la dualitat causa-efecte, la idea de Hellinger (precursor d'aquest paradigma) defensa que la raó no és l'únic regulador de la conducta humana i que no és possible delimitar els pensaments i les accions de les emocions i els desitjos inconscients. Potser es puguin analitzar per separat, però adquireixen significats en la mesura en la que formen part d'un sistema.

Data de publicació: 23/6/2016