LA INFÀNCIA AL NADAL

LA INFÀNCIA AL NADAL[i]

Marta Pagès Rams[ii]

Col·legiada núm. 964

Girona, desembre 2015

El Nadal és un moment per a ser més generós treballant aquest valor amb els nostres menuts i el millor regal que podem oferir-los és el temps i l’amor. Si convertíssim els excessos de regals en excés d’amor de ben segur que la reacció dels nostres fills ens sorprendria.

Les festes nadalenques són un moment dicotòmic. Són confluents la màgia, les il·lusions, la magnifica innocència dels nostres fills amb l’estrès, els excessos i les desmesurades despeses.

El Nadal pot ser un moment per a ser més generós que mai i treballar aquest valor amb els nostres menuts. Un valor que únicament es pot transmetre des de l’exemple i des d’una necessitat: COMPARTIR.

Tendim a pensar que al Nadal només podem aportar regals materials en dates assenyalades, però aquestes festes ens poden aportar moltes experiències que altres èpoques de l’any no ens brinden. La primera experiència pot ser ensenyar de ben a prop a compartir als nostres fills, mai des de l’obligació sinó com un aprenentatge que s’aprèn observant dels altres. Per fer-ho però primer hem d’ensenyar als nostres infants a situar les seves emocions i el que és més important, aprendre a empatitzar amb els altres, identificant què senten i posant paraules a aquestes emocions per a què quan siguin més grans sàpiguen identificar-les per ells mateixos i entendre que les altres persones també les senten. No és un tasca senzilla però més que transcendental i que només podem ensenyar-la des de l’afecte i l’atenció.

Els adults sovint pensem que als infants els costa compartir. Potser la pregunta que ens hauríem de fer és saber per què els pot costar? Les etapes evolutives, el desenvolupament de l’empatia, o no haver-ho fet mai, poden ser respostes a aquest interrogant. La primera cosa que podem compartir amb ells és el temps. Temps per fer l’arbre, muntar el pessebre, fer el fanalet, la carta els reis, etc.

Fer la carta als reis és tot un repte i aquí rau el primer aprenentatge pels nostres infants. Per què la carta ha de ser només per a un mateix? Podem demanar coses pels altres, demanar coses per fer plegats, prioritzar quines joguines desitgem més. Cal treballar amb els infants l’esperit crític, saber el que necessiten i per a què ho necessiten, que ho argumentin i que puguin anhelar les coses. La única forma de donar valor a les coses que volem és desitjant-les i sabent bé per a què ho fem.

El gran dubte que sorgeix per aquestes festes a tots els pares, és quin és el millor regal per als nostres fills, a part del que ells pròpiament demanin i aquí la resposta és clara: el millor regal que poden tenir de les persones qui més estimen és el temps i l’amor. Si convertíssim els excessos de regals en excés d’amor de ben segur que la reacció dels nostres fills ens sorprendria. Per a un infant estimar a les persones i a les coses que tenim és el millor aprenentatge que li podem oferir per a la seva vida.

I la prova per saber que aquesta recomanació funciona, és pensant en la nostra infantesa. De ben segur que cap de nosaltres recordem totes les joguines que ens van regalar cada any els reis o el tió. Possiblement recordem una joguina concreta que ens va il·lusionar i amb la que vam compartir moltíssimes tardes de diumenge però és gairebé impossible recordar totes les joguines que ens han regalat al llarg dels anys. En canvi, sí recordem i sense gaires esforços els rituals que van fer el nostre Nadal més bonic: cantar Nadales, recitar el vers de Nadal, muntar el pessebre, anar amb els pares, els avis, oncles o cosins a veure els pastorets, etc. Recordem tot allò que hem fet amb algú que ens importava i totes aquelles coses que amb amor i atencions les vam convertir en rituals de continuïtat. 

Etimològicament la paraula RECORDAR prové del llatí RE (de nou) -CORDIS (cor) i significa tornar a passar pel cor. Pel cor només poden passar-hi instants i vivències i aquestes són les que cada vegada que hi passen ens emocionen com si fos la primera vegada que les sentim.

Data de publicació: 22/12/2015