MANIFEST DE CONDEMNA A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), vocal de Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista (CNVM) se suma Manifest Institucional que, amb motiu del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones, ha elaborat l’Institut Català de les Dones i comparteix la condemna de la xacra de la violència de gènere.

Així mateix, el COPEC entén que el millor instrument per a la lluita contra tota mena de violència és la pedagogia de la prevenció. És per això que insta a les administracions competents per a què promoguin accions educatives envers l’eradicació de la violència en qualsevol àmbit i en qualsevol edat o condició.  

Junta de Govern

25 de novembre de 2015

MANIFEST INSTITUCIONAL

elaborat pel Institut Català de les Dones a proposta del Govern de la Generalitat de Catalunya,  i consensuat amb  les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis

 

Avui 25 de novembre, les administracions públiques i la societat civil tornem a trobar-nos per manifestar, una vegada més, el rebuig a la violència masclista i denunciar-ne les causes que l’originen amb la ferma voluntat de no detenir-nos fins eradicar-la.

En el compromís d’eradicar la violència masclista totes les institucions públiques, molt especialment els Ajuntaments Catalans, de la mà de les entitats de dones i del moviment feminista, ens hem unit per dotar Catalunya d’un marc legal, per construir una xarxa de recursos d’atenció i recuperació per a les dones i per als seus fills  i filles i per dissenyar protocols d’actuació que compten  amb  la participació de persones professionals  d’àmbits diversos. Per la seva banda, la societat catalana augmenta dia a dia la seva sensibilitat i implicació davant les diferents manifestacions de la violència masclista.

Això no obstant, la violència contra les dones és una realitat persistent i cruenta tal i com demostren les xifres de dones assassinades i les denúncies per violència masclista i, en concret, per agressió sexual. L’amenaça de ser violentades és permanent i s’accentua entre les dones més joves, fet que posa de manifest la necessitat d’abordar àmpliament les causes i les conseqüències, els perquès i les complicitats a nivell individual i social.

En aquest sentit, és del tot imprescindible denunciar la complicitat social i cultural dels missatges que fomenten el sexisme, de les imatges que tracten el cos de les dones com a objectes sexuals, de les narratives que emmascaren les agressions sexuals contra les dones i les fan responsables de l’agressió viscuda, de les actituds que promouen estereotips de gènere i rols patriarcals i de la banalització del masclisme.

Les institucions i les organitzacions de la societat civil hem de ser un reflex fidel de l'alternativa que representem i del compromís que defensem per l’eradicació de la violència masclista. La nostra responsabilitat individual i col·lectiva passa per acceptar que no hi ha canvi social que no comenci per nosaltres mateixos i per entendre que la violència contra les dones és conseqüència d’un sistema social que porta inscrit en el seu ADN el masclisme com a ordre simbòlic per significar i interpretar la realitat.

Tal i com recull la llei catalana, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, el masclisme és el concepte que defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per una part de la societat com a superior. La violència masclista és l’expressió més greu i devastadora d’aquesta cultura que destrueix vides i impedeix els desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i les llibertats de les dones.

Conseqüentment, la violència masclista només es pot eradicar si desautoritzem l’estructura ideològica patriarcal que legitima la desigualtat i la subordinació de les dones i organitza la vida a partir d’un principi de jerarquia que situa les dones com a ciutadanes de segona categoria.

Per tant, és prioritari situar la prevenció d’aquesta violència com una política estratègica, més encara en aquest context de construcció de noves estructures i d’ideació d’un nou horitzó de possibilitats. Catalunya necessita un Pla de Prevenció a nivell nacional que reconegui la urgència d’establir pràctiques de deconstrucció del paradigma patriarcal i dels discursos masclistes. És per això que les institucions públiques, conjuntament amb la societat civil, hem de trobar les eines per desplegar la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes, aprovada al passat mes de juliol, perquè és amb el treball de construir una societat democràtica moderna que eradiqui el sistema patriarcal i androcèntric que aconseguirem fer front a la violència masclista.

Aquest és el compromís que avui volem manifestar públicament les institucions catalanes, amb la voluntat de sumar esforços i crear sinergies de treball cooperatiu que ens permetin construir conjuntament dinàmiques innovadores per eradicar definitivament la violència masclista que presenta una greu vulneració dels drets humans i atempta contra la igualtat efectiva entre dones i homes.

Data de publicació: 25/11/2015