NdP: "UN CURS QUE COMENÇA AMB MOLTES INCERTESES"

NOTA DE PREMSA 

UN CURS QUE COMENÇA AMB MOLTES INCERTESES

Aquest nou curs la implementació de la LOMQE[1] serà efectiva en major o menor grau a les escoles catalanes. Des del Col·legi de Pedagogs de Catalunya es veu amb preocupació els constants canvis de lleis educatives, de curta durada, fetes amb escàs consens i amb invasió de competències de les CCAA i torna a reivindicar una educació catalana, no partidista, equitativa i de qualitat. En aquest marc d'incerteses, desitja a tota la Comunitat Educativa un bon inici de curs.

Des de la Llei General d'Educació, promulgada en 1970 fins la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa del 2013, han passat (o ho han intentat) pels passadissos dels Centres educatius, una sèrie de lleis, algunes implementades i d'altres que s'han quedat al calaix. Si ens comparem amb aquells països, als que considerem referents en l'àmbit de l'Educació, com Finlàndia -l'última llei d'Educació és de 1998- o Suècia -l'actual és del 2010, però l'anterior va durar 25 anys- observem que la vigència i durada de les lleis d'Educació que es promulguen des del govern de l'Estat espanyol, és escassa. 

Només cal fer una mirada entre aquestes dues lleis esmentades: LGE[2] (1970) i LOMQE (2013) i enumerar una successió de lleis: la LOECE[3] del 1980 (va acabar en un intent), la LODE[4] del 1985, la LOGSE[5] al 1990, que ampliaria l’escolarització fins als 16 anys i transferiria competències educatives a les CCAA deixant als govern autonòmics part dels continguts acadèmics, la LOPEG[6] del 1995, la LOCE[7] del 2002 i la LOE[8] del 2006.

Però,... què impulsa als polítics quan arriben a governar el fer una nova llei d'Educació...? Què volen i a qui busquen els nous ministres per confeccionar-la...? El que és clar és que després de tants intents en tan poc temps, sembla que no encerten i no s'arriba a un consens d'acceptació entre els que han de portar a terme el desplegament de les lleis, els veritables actors: la Comunitat Educativa, i sobretot els que estan directament implicats amb l'escola com són mestres i professors i, per suposat amb els que tenen autoritat per parlar d'educació com ho són els pedagogs/gues. 

A aquest reguitzell de lleis d'educació de l'Estat s'hi ha de sumar les revisions que ha de fer el govern de la Generalitat a la LEC[9], una llei feta amb més consens que la de l’Estat, però que ha d’anar fent decrets i ordres amb urgència -sense debat- per adaptar-la a les prescripcions que emanen de les lleis que va generant l'Estat. Tot plegat provoca que mestres i professors estiguin cansats de canvis i de polítiques que desgasten, curs rere curs.

Focalitzant l'atenció a l'última llei -o nou intent- a partir d'aquest curs entra en vigor en la seva totalitat a Primària i, a Secundària i Batxillerat, en els cursos imparells. Una llei que des del seu avantprojecte del 2012, ha sigut -i és- qüestionada abastament per la Comunitat Educativa arreu de l'Estat, per la seva involució a antics sistemes educatius, la seva filosofia recentralitzadora amb invasió de competències autonòmiques, la inclusió de la Religió com a matèria d'oferta obligatòria, la imposició de revàlides en acabar cada etapa, la possible diferenciació sexista a l'escola, l'aparició de la Formació Professional Bàsica o la diferenciació de vies a 4t d'ESO... per resumir-ne alguns dels punts calents de la LOMQE. A més dels canvis a nivell curricular, des dels primers esborranys de la llei, sobre la qualificació de matèries troncals i específiques tant a Primària com a Secundària i la de matèries com la Llengua i Literatura Catalana en qualitat de matèria d'Especialitat. Canvis substancials i significatius que, aquests últims cursos, han fet esclatar constantment tant a l'Administració Autonòmica, sindicats, professors, pedagogs, pares i alumnes...

El context polític d'aquest 2015 i el canvi del titular del Ministeri d'Educació va flexibilitzar el diàleg en la Conferència Sectorial d'Educació, del passat dia 13 d'agost, amb els Consellers Autonòmics d'Educació per discutir aspectes de la llei. La primera de les qüestions va ser endarrerir l'aprovació del decret d'avaluacions (o revàlides) previstes al final de Primària, l’ESO i Batxillerat, l'aprovació de les quals en depèn la continuïtat als estudis posteriors. La segona qüestió fou la posició generalitzada per part dels Consellers sobre la implantació de la Formació Professional Bàsica que expulsen prematurament als alumnes del sistema educatiu. Pel que respecte al conflicte amb l'escolarització en castellà a Catalunya, la Consellera Rigau i el Ministre Méndez de Vigo s'han emplaçat a tractar-ho bilateralment, tot i que segueix vigent.

Per què no consensuar des del començament, entre tots els agents educatius implicats, una llei d'Educació que duri fins que les condicions socials facin necessari un nou canvi? És una pregunta que sembla no tenir resposta. S'ha perdut molt temps, quasi tres anys amb la LOMQE imposada malgrat de l'oposició de la Comunitat Educativa. Ara estem a portes d'eleccions a Catalunya i a l'Estat espanyol, ambdues transcendents que tindran impacte envers l'educació a Catalunya. 

Des del Col·legi de Pedagogs de Catalunya tornem a reivindicar una educació catalana, equitativa i de qualitat i que s'incorpori al debat i anàlisi de les polítiques educatives als pedagogs i pedagogues, membres de la Comunitat Educativa, experts per competència i coneixement del fet educatiu.

I, en aquest marc d'incerteses, desitgem a tota la Comunitat Educativa un bon inici de curs.

Data de publicació: 14/9/2015