El Punt Avui TV- Martí Teixidó Planas: "Incident a l'escola Joan Fuster"

EL PUNT AVUI TELEVISIÓ - Martí Teixidó Planas "Incident a l'escola Joan Fuster" 20/04/2015

Programa L'Illa de Robinson: "Incident a l'escola Joan Fuster", Eduard Berraondo.  Minut 18:32 fins 38:00

Martí Teixidó parla sobre els fets succeïts a l'IES Joan Fuster de Barcelona, amb Clara Martínez, membre de la Secció de Dret Penal del Col·legi d'Advocats de Barcelona i Mati Segura, psicòloga clínica i membre del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya.

“És una tragèdia humana. Una, i que no hi  hagi més en aquest sentit. Inesperada, sense guió, no com les tragèdies gregues que estan construïdes per ajudar entendre l'experiència humana. Ara hem de fer al revés. A partir d’aquí, en primer lloc, estar al costat de les persones que ho han patit i que ho pateixen, perquè això és un dolor terrible. Els professors, els que l’estimen, la professora i tot el professorat, perquè això afecta a la funció docent, deixa desconcertat. Per tant, hem d’intentar interpretar-ho i donar-nos a nosaltres mateixos indicacions i criteris per evitar que pugui tornar a passar."

S'ha de revisar el codi penal?

"S'ha de fer una construcció social de la consciència. La socialització primària en primer lloc, que avui amb un estat plural no és fàcil, i després amb l’educació. Es construeix des de fora i s'ha d'interioritzar, aquesta és la fase prèvia, però hi ha d'haver un marc legal de referència, i potser el problema és aquí, entre altres moltes variables, que potser no s’ha construït bé aquesta consciència que ja et frena a determinades coses, a no fer-les, a no pensar-les, ni en un cas extrem."

Companys del menor diuen que tenia una llista negra de gent a qui volia atacar.

"Sense culpabilitzar a ningú, els docents que veiem dia a dia els alumnes hem de ser capaços d’observar una irregularitat de conducta, algunes situacions que poguessin donar indicis. Evidentment no es poden resoldre des de la docència, hi ha qüestions de salut, però un observatori habitual és l’escola o l’institut." "Apunto analitzar-ho, post facto, el passat no el podem canviar, però per prevenir, allò important és que no torni a passar."  

Des de la Pedagogia, podríem dir que la violència no la tenim tant lluny, també presideix part de la nostra activitat social habitual?

"La violència és un espectacle, serveix per fer pel·lícules, per omplir sales de cinema... . Si hi ha una mediació educadora, sigui familiar, escolar, etc., no ha de passar res. Potser la nostra generació havia jugat a indis i vaquers,... però estava situat en un escenari de l'oest que era bastant diferent al nostre, per tant hi havia distància. Prèviament ens havien donat unes normes ben clares, potser de vegades una mica massa rígides. El què cal és explicar les normes. (...) Ara tenim una consciència molt fràgil, des de petits tot és un espectacle. A més a més, l’escola segueix analitzant la metàfora literària però no analitza la metàfora del relat textual, que es veu sense alfabetització. És molt important, és el llibre de Postman: La desaparició de la infantesa (...) No estem fent aquesta part d’alfabetització verbo-icònica, i això és un endarreriment. Estem fora d’època en el sistema escolar en aquest aspecte."

"Des de la pedagogia no hem d'analitzar el fet en concret sinó el que representa i per tant la prevenció educativa. Des d'un punt de vista pedagògic hem de pensar en el dol, perquè això afecta a tot l'institut i per extensió a l'ensenyament, a tots els professors, perquè han d'observar als alumnes i cal portar-ho molt bé."

Data de publicació: 21/4/2015