IMPORTÀNCIA DEL JOC EN L'EDUCACIÓ DELS NENS

IMPORTÀNCIA DEL JOC EN L'EDUCACIÓ DELS NENS

VICTORIA GÓMEZ SERÉS[i]

Col·legiada núm. 38

Barcelona, desembre 2014

 

Hi ha una joguina imprescindible: els pares. És motivadora, sempre inventa coses, dóna seguretat, afecte i mai s'acaben les piles. Els nostres fills recordaran les estones que passem junts, els jocs als que juguem, els llibres que els hi vam llegir o els contes que els hi vam explicar però no recordaran si els hi vam comprar 4 o 24 joguines.

Educació dels nens de 0 a 6 anys

Molts pares no són conscients de la importància que té l'educació en aquesta etapa de la vida, malgrat això és precís tenir en compte que en aquests sis primers anys de vida es desenvolupen al voltant del 60% de les capacitats dels nens/es i aquelles que no es treballen al seu temps es més difícil recuperar-les. Podem arribar a pensar que els nens petits són unes personetes que estan només a l'espera de “ser grans” i en aquest moment començar la tasca de l'educació. Alguns pares a l'escoltar o llegir aquestes paraules es pregunten “però tan petit s'assabenta de res?”. La resposta és contundent: els primers sis anys de vida són fonamentals per assentar les bases del seu futur. Els hàbits inculcats des d'aquesta primerenca edat són ciments sobre els que anirem assentant les bases de la seva futura personalitat. S'educa des del naixement.

Què fan els nens/es fins els sis anys? Els primers mesos, aparentment, dormir i menjar. Aparentment perquè a través de les seves ploralles, dels seus borbolleigs són capaços de cridar l'atenció en primer lloc de la mare i després d'aquells que li envolten amb la finalitat de cobrir les seves necessitats. Després riuen, parlen, caminen… i durant tot aquest temps apareix un denominador comú ¡JUGUEN! La seva activitat principal és el joc, la seva feina és jugar, és més aprenen jugant. A travès del joc aprenen tot o gairebé tot, en primer lloc a valorar-se a sí mateixos i a tenir la confiança necessària per enfrontar-se a les diferents etapes evolutives d'una forma espontània i agradable. És important tenir en compte la relació que guarda el temps dedicat al joc amb el grau d'autoestima que té el nen; un nen que jugui molt creixerà amb major vitalitat, major equilibri emocional i amb tota seguretat serà un nen content i per tant feliç. 

Els pares: la millor joguina dels nens

Hi ha una joguina a la vida dels nostres fills imprescindible, molt important, és una joguina que no és perillosa, sempre és motivadora, no cansa perquè sempre inventa coses noves, a més de fer passar estones inoblidables dóna seguretat, tendresa, afecte i mai se li acaben les piles, aquesta joguina són els pares. La veu, els sons que emetem: cançons, poesies, ganyotes, mirades…, són una font inesgotable de diversió per al nostre bebè. Més tard aprèn que el tacte és també una font de diversió, així amb el tacte despertem un nou sentit en el bebè, sentit que aviat començar ell també a practicar i ens tocarà la cara, ens clavarà una estrebada… tot el que sigui acariciar-li li encanta, és font de diversió i de seguretat. Són moltes les situacions que el bebè pot viure de forma lúdica si el papà i la mamà saben aprofitar-les; algunes d'aquestes són: el canvi de bolquers, el bany, moment de màxima diversió per al bebè quan el mullem, el submergim o li cantem o simplement el balancegem dins de l'aigua, quant relaxant i divertit és per al bebè!  

El joc i les joguines   

A partir dels dos anys el nostre fill/a dóna un gran salt en el seu creixement i entra en una nova etapa de la seva evolució. La natura del joc començarà a canviar i també el lloc que ocupem nosaltres en el seu joc.

És important tenir en compte el desenvolupament de la seva capacitat per pensar sobre las coses que descobreix. Junt amb la seva habilitat manual, la seva psicomotricitat fina creix enormement. També es produeix una explosió del llenguatge, mitjà excel·lent per expressar el seu pensament. La ampliació de vocabulari així com la millora de les seves construccions gramaticals afectarà directament a la seva forma de jugar.

Amb tot aquest nou bagatge al nostre fill/a és necessari presentar-li joguines que li permetin experimentar moviments: pilotes, jocs d'arrossegament, tubs i estructures de tela que li permetin entrar i sortir, donant regna solta a la seva imaginació. També li segueixen agradant els blocs lògics peçes de diferents colors i mides als quals ara buscarà noves aplicacions, muntant i desmuntant i sent més interessant i divertit el procés que el resultat.

A partir dels quatre anys el nostre fill, amb un domini de tot el seu cos, posarà a prova els seus límits físics, així doncs necessita jocs a l'exterior on pugui córrer, saltar, caminar per un rastell, pujar i baixar escales. És el moment d'introduir la bicicleta o el tricicle. 

En aquest moment no només li segueix agradant construir sinó també organitzar l'espai però en especial és l'etapa a la que comença a imitar la realitat. Jugarà a ser el/la mestre/a de la seva escola i les seves nines o ninos seran els seus alumnes, imitarà el seu to de veu, les seves frases més repetides, jugarà també als metges i per descomptat a pares i mares. És interessant observar com juguen, que diuen i com imiten a qui tenen al seu voltant amb la finalitat de saber quines percepcions tenen de la realitat que els envolta; per això és el moment de comprar cuines, disfresses, cotxes…

Finalment, també és important desenvolupar la imaginació a través del joc simbòlic: jugar a que ells mateixos o les joguines i objectes que escullen són una cosa diferent del que són en realitat. El joc simbòlic ajuda al nostre fill a la seva socialització perquè començarà a compartir el seu joc fictici amb els seus germans o bé amb els seus companys de col·legi. Amb el joc simbòlic començarà a anticipar i a expressar les seves intencions, és a dir, a planificar prèviament el que vol fer, quines joguines necessita, quins papers adoptaran tant ell com els que juguin amb ell. Aquest resulta un gran pas cap a la maduració psicològica que poc a poc li portarà al descobriment de la necessitat de posar regles en el joc, amb la qual cosa descobrirà noves formes de jugar, els jocs amb normes.

El “sexe” de les joguines   

Els pares no hauríem de diferenciar entre joguines per a nens o per a nenes. De fet, els nostres fills aprenen per models de conducta i els seus models més importants són els seus pares. Els nostres fills, fan allò que veuen fer als seus pares, així si el papà és qui li ha canviat amb assiduïtat el bolquer i l'ha banyat, és lògic que els nostre fill/a tant si és nen com si és nena repeteixi les mateixes conductes amb els seus ninos. Si mamà li porta cada dia al cole en cotxe i després fa la compra en el supermercat el nostre fill baró o nena repetirà les mateixes conductes. L'orientació sexual dels nostres fills no es veu influenciada pel tipus de joguina que utilitzen sinó pel model del seus pares.

A mode de conclusió, en un tema tan ampli com la importància del joc i les joguines en la vida del nostre fill ressaltaria la idea que, el dia de demà, els nostres fills recordaran les estones que vam passar junts, els jocs als que juguem, els llibres que els vam llegir o els contes que els hi vam explicar però no recordaran si els hi vam comprar quatre o vint-i-quatre joguines.

Data de publicació: 13/12/2014