SCP-COPEC: Parlen de pedagogia en la “La mirada d’un pedagog” de J. Sarramona

La Societat Catalana de Pedagogia (SCP) i el Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), juntament amb l’Editorial Barcanova, el 14 d’octubre, van retre homenatge a JAUME SARRAMONA en la presentació del seu llibre en l’acte La mirada d'un pedagog. La necessitat de la ciència i la professió pedagògiques, en el marc incomparable de la Sala Prat de la Riba de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC), on es va debatre i reflexionar sobre pedagogia tot unint ciència i professió.

L’esdeveniment s’emmarca en l’acte inaugural de curs 2014-2015 de la SCP, acte conduït per Josep González-Agàpito, catedràtic de Teoria i Història de l’Educació de la UB i president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, que recull la trajectòria pedagògica de Jaume Sarramona, I president del Consell Social del COPEC i cofundador de la SCP, en un diàleg-reflexió sobre la pedagogia a Catalunya.

Intervenen en l’acte Martí Teixidó, president de la SCP i president de la Comissió de Deontologia del COPEC, Rosa Rodríguez, presidenta del COPEC, Josep Manuel Rafí, d’Editorial Barcanova; Jordi Riera, vicerector de la Universitat Ramon Llull i I president del COPEC, i Joan Mateo, president del Consell Superior d’Avaluació.

 

González-Agàpito destaca el treball de la SCP i el COPEC que, amb una mirada crítica en els temps complexos actuals, sobretot per l’educació, cerquen respostes per donar a la societat. Per ell, l’autor “ens agafa de la mà i ens fa viure els alts i baixos de l’educació al nostre país”. Hi ha una trajectòria vital darrera del llibre, amb les idees de “País normal” ja en moments de la transició, amb alternatives a una proposta d’educació i escola.

Martí Teixidó destaca la satisfacció de la SCP d’estar acompanyats pel COPEC, amb la voluntat de contribuir en la recerca, en el coneixement i la professió. Exposa que amb el diàleg es podrà abordar temes claus que Sarramona tracta al seu llibre, qui des de molt diverses ocupacions, fa una immersió a la “dolça i catalana pedagogia”. Considera que ha d’haver diàleg entre l’escola i l’acadèmia i que el pedagog ha de tenir un paper decisiu en l’educació: “falta direcció pedagògica a l’escola, calen criteris i pautes pedagògiques per actuar en l’educació”. Emfatitza que “s’ha de potenciar el pedagog a l’escola, hi ha massa educació sense pedagogia. La política ha d’escoltar a la pedagogia”.

 

Rosa Rodríguez inicia el seu Parlament en la Taula Inaugural expressant el privilegi de compartir aquest acte amb la SCP, primer acte públic com a presidenta, amb erudits i referents de la pedagogia a casa nostra i la seva emotivitat per estar acompanyada pels dos presidents que l’han precedit: Jordi Riera i Josep M. Elias. Fa un apunt, des de la pedagogia i psicopedagogia professional, preguntant: “QUI ÉS EL PEDAGOG/A i QUÈ FA?”, ja que després de 40 anys dels estudis universitaris de pedagogia, 30 de la SCP i 12 del COPEC, segueix havent-hi dificultats per respondre-la. Fa referència a la definició del pedagog/a signada l’any 2005 per l’Associazione de Pedagogisti  Italiani i el Col·legi de Pedagogs de Catalunya, en un document base en la constitució de la Federació Europea de Professionals de la Pedagogia, de la que en fa una síntesi: “Pedagog/a és l’expert en processos de canvi educatiu de persones, grups i comunitats, des de l’actuació, el disseny, l’anàlisi i la reflexió, breu definició (...). Una breu, brevíssima definició de 140 caràcters per a què, els futurs pedagogs i pedagogues, diguin amb seguretat QUI ÉS I QUÈ FA UN PEDAGOG/A.”

 

Josep Manuel Rafí agraeix poder compartir l’acte amb el COPEC i la SCP i agraeix, també, a l’autor haver-los confiat la publicació i esmenta que han tingut el plaer i l’atreviment d’incloure el llibre com a primera publicació de la col·lecció de Pedagogia “Sapere Aude”, per la seva experiència, transcendència i per ser arquitecte del model educatiu, un referent de la pedagogia catalana, de la que l’editorial n’està al costat. Considera important destacar la innovació en el marc pedagògic i didàctic, en el marc competencial i en el model d’avaluació.

 

Jaume Sarramona expressa que l’honora inaugurar el curs de la SCP amb la companyia del COPEC, dues entitats de les què sempre s’ha sentit membre actiu, i en la sala de l'IEC, acte històric que recordarà tota la vida i agraeix a l’editorial, en el temps que corren, de brindar-li la possibilitat de publicar les seves memòries. Explica que un cop ha arribat al final de la seva trajectòria professional, després de 55 anys de treball, vol mostrar el bagatge que ha anat acumulant, fent una síntesi de la seva història professional; les seves experiències com a docent, les reflexions teòriques i pràctiques com a pedagog i el seu punt de vista de l'ensenyament en el seu conjunt. La pedagogia és el seu àmbit de treball, al què ha dedicat la seva vida “no puc ser una altra cosa que Pedagog”.  Per acabar, fa una reflexió per animar, sense complexes, a dir que som pedagogs, amb aquestes condicions: “cal ser clars a l’expressar-se, mostrant claredat en les exposicions, defensant amb convicció i convenciment allò que es pensa, sabent que no hi ha una única opció.”

 

Jordi Riera, al seu torn, posa l’èmfasi que amb el seu text Sarramona reflecteix la figura de la persona i del pedagog. Ho fa d‘una forma que no deixa ningú indiferent, mostrant el seu mestratge, des de la pràctica reflexiva, crítica i atrevida. També, ho fa amb passió, autoexigència, ... i la seva història enriqueix i emociona al lector. Per Riera l’autor fa “una mirada pedagògica entre bambolines, de l’educació”.

La intervenció de Joan Mateo comença amb “en Jaume per on passa en deixa senyal”, dient que es parla molt del pedagog del segle XXI, que som tots nosaltres i els que han de venir, i que Jaume Sarramona n’és un pedagog referent del segle XX i del XXI. Segueix el seu diàleg parlant del paper del pedagog i de la pedagogia avui: “la societat és molt complexa i l’acció educativa ja no és patrimoni de l’escola, (...) tota la societat ha d’actuar des del compromís pedagògic.” i “La colonització professional s’està acabant, el pedagog ha de ser capaç d’estimar la seva professió perquè té un lloc en aquesta societat ara i sempre”.

 

 

 Articles relacionats:

• La Vanguardia Digital: “Jaume Sarramona recopila sus reflexiones como pedagogo en su última obra” 14/10/14

Data de publicació: 24/10/2014