NdP: Nou curs escolar, velles reivindicacions
NOTA DE PREMSA
15/09/2014
Un
cop més ens trobem davant l’inici d’un nou curs escolar. Un curs escolar incert
pel que fa a polítiques educatives. És en aquest nou curs quan s’ha de començar
a aplicar en alguns cursos de Primària la nova Llei Orgànica per a la Millora
de la Qualitat Educativa (LOMCE). Llei que no passa desapercebuda per l’intens
debat polític i social que ha provocat i continua provocant. Però tot i així
ens podem preguntar tant a nivell de famílies com de professors en què i com
ens afectarà aquesta llei. Quins canvis comporta la LOMCE? En
primer lloc aquesta es comença a implantar aquest curs escolar en tres cursos
d’Educació Primària, 1r, 3r i 5è. També es comença a implantar a la Formació
Professional Bàsica a la qual els alumnes hi podran accedir amb 15 anys sempre
que els seus professors recomanin que no poden superar la ESO. Als
alumnes de Secundària no els afectarà fins el curs 2015-2016 en els cursos de
1r i 3r i el curs 2016-2017 per a 2n i 4t. Així doncs l’avaluació final de
Secundària, anomenada revàlida no tindrà lloc fins al 2017. Aquesta revàlida
consistirà en un prova externa al centre, corregida per professors externs i
tindrà un pes d’un 30 % mentre el 70% correspondrà a la mitja d’assignatures
cursades al llarg del curs. Un
calendari que preocupa és el que fa referència al Batxillerat i la temuda
Selectivitat. En l’imaginari de molts
dels nostres alumnes i llurs famílies hi ha la pregunta: “Hauré de fer la
Selectivitat”? Doncs SÍ, per tots aquells alumnes que vulguin accedir a la
Universitat abans del curs 2017-2018. Tot i que com els alumnes de secundària,
aquests hauran de superar la revàlida per tal d’obtenir el títol de
Batxillerat. Un cop obtingut aquest títol les pròpies universitats podran
proposar proves d’accés al nou alumnat això si sempre tenint en compte el 60%
de la nota de Batxillerat. Quins altres canvis aporta la llei a
nivell Curricular? A
nivell de Primària el més significatiu potser és la divisió del coneixement del
medi i ciències socials en dues matèries, tot i que a Catalunya de moment es
continuaran fent igual només que sortiran dues notes enlloc d’una, segons
paraules recents de la Consellera Rigau. D’altres
canvis són la supressió de l’assignatura d’Educació Cívica a Primària per la de
Valors Socials i la creació de la matèria de Cultura Digital a Secundària. El
canvi més gruixut és la supressió de la immersió lingüística en aquelles
comunitats amb llengua cooficial, de tal manera que un alumne podrà elegir la
llengua castellana com a llengua vehicular i l’Estat haurà d’assumir la despesa
d’aquesta escolarització en algun centre privat on hi hagi aquesta oferta,
despesa que posteriorment passarà a les comunitats autònomes. Aquests
són alguns dels trets més significatius de la nova llei, en el quals hi podríem
aprofundir més però la realitat és que molts d’ells estan poc definits i plens
d’incertesa pel que fa a Catalunya i més encara si parlem del tema finançament
d’aquesta. Tot
i així i malgrat aquestes polítiques educatives que no miren pel bé de
l’educació i del país sinó que aposten més per una ideologia política i en
especial pel control trobem un gruix de professionals decidits a engegar el
curs plens d’il·lusió. Professionals que preparen l’acompanyament dels nostres
alumnes per tal que l’aprenentatge sigui profund i significatiu. Professionals,
docents que són agents de canvi i creadors de futur. Des
d’aquestes línies volem fer arribar el nostre suport i agraïment a tots/totes
els/les docents i professionals de l’educació que comencen aquest nou curs
escolar. Quina postura té el Col·legi de
Pedagogs?El
COPEC s’ha definit sempre al costat d’una escola catalana basada en constructes
pedagògics que, tot bevent de les fonts d’una història recent a casa nostra amb
una gran tradició pedagògica, s’adapti als nous corrents i noves formes
d’abordar els processos d’ensenyament-aprenentatge, amb nous paradigmes
pedagògics des de diferents enfocaments. Cal no oblidar que la pedagogia és la
ciència i l’art que sustenta l’epistemologia del fet educatiu perquè a tot
arreu on hi ha educació o formació o canvi, està present la pedagogia. El
fenomen de no comptar amb els pedagogs/gues a l’hora de formular lleis i
reglaments que afecta al sistema educatiu, arrenca de la LOGSE l’any 1990, i
tot i que s’ha reivindicat per activa i per passiva aquesta forma d’actuar dels
nostres polítics, tant a l’Estat com a Catalunya, continua sent la dinàmica
habitual.
El COPEC en
els seus 12 anys de vida, ha lluitat i segueix lluitant per a l’educació al
nostre país, donant suport [1] a les
manifestacions que en defensa d’una educació catalana, equitativa i de
qualitat, es fan arreu. Així com en els manifestos [2] que
ha fet el Col·legi de Pedagogs per deixar palès el seu posicionament envers
l’educació en general i la del nostre país en particular, posicionaments del
que es destaca el del 28/5/2013 davant de la imminent aprovació de la LOMCE que
es va enviar als mitjans de comunicació: PUNTS
BÀSICS PER UNA ESCOLA CATALANA, LAICA I AMB QUALITAT PEDAGÒGICA
Quina és la demanda constant del COPEC?Enguany amb
la incorporació de la IV Junta de Govern el Col·legi de Pedagogs de Catalunya,
igual que han fet les juntes anteriors, es demanarà audiència a la Consellera
d’Ensenyament Sra. Irene Rigau, per un cop més demanar i reivindicar la
presència dels pedagogs/gues en els Centres Escolars com a garants d’un
assessorament i suport al cos docent, tant de primària i de secundària com de cicles
formatius i batxillerat.
Una vella i reiterada demanda del Col·legi Pedagogs és formar part dels
espais de participació del Departament, com el Consell Superior d'Avaluació del
Sistema Educatiu, Consell Escolar de
Catalunya, Consell Català de Formació
Professional,... que tot i havent-ho demanat
per escrit i en reunions amb els responsables corresponents de diferents
legislatures, encara no ha obtingut respostes positives.
L’obligatorietat
de cursar el Màster de Secundària és un altre dels punts a reivindicar davant
la Consellera pel que fa a la similitud que hi ha entre el Pla d’Estudis del
Grau de Pedagogia i el Pla d’Estudi del Màster, i demanar que des del
Departament s’insti a la Secretaria d’Universitats i Recerca, del Departament
d’Economia i Coneixement, per a què de forma interdepartamental es marquin les pautes per a convalidar totes les assignatures que tenen el mateix
contingut i no fer que els futurs graduats en pedagogia que vulguin
incorporar-se a Ensenyament hagin de duplicar assignatures ja estudiades al
Grau.
Sembla
que els nous temps en lloc d’incorporar el corpus de coneixement pedagògic que
per sentit comú i competència en són els experts els pedagogs i pedagogues,
s’impulsen espais de participació sense tenir-los en compte. És així com tothom
parla de pedagogia quan els que estan legitimats per a fer-ho són els pedagogs
i pedagogues.
Data de publicació: 15/9/2014
