TASQUES ESCOLARS A L'ESTIU

Quan escric aquest article, portem ja gairebé fetes la meitat de les vacances escolars. Moltes famílies han tingut els fills ocupats en colònies, casals d’estiu, estades i campaments que han tingut el lleure com a protagonista. Queden encara uns altres quaranta dies que cal aprofitar de la manera més adequada en funció de l’edat dels nens i nenes i més encara si estan fent el pas cap a l’adolescència i, com cada any, ens trobem amb una pregunta recurrent: cal que facin “deures escolars” durant l’estiu, els nostres fills i filles? La resposta a aquesta pregunta és tan variada com la societat mateixa. Les situacions familiars són múltiples i els punts de vista sobre aquesta qüestió són també diversos i no sempre coincidents.

El punt més discutit és si cal donar prioritat al descans i desconnectar de tot allò que té a veure amb l’escola o si cal mantenir uns certs hàbits d’activitat intel·lectual, per no dir-ne acadèmica. La meva opinió és que tots dos plantejaments són compatibles, necessaris i interdependents alhora. El cervell no fa vacances i per tant no el podrem pas desconnectar. Mantenir-lo actiu amb una dieta equilibrada d’activitats que afavoreixin l’actualització dels aprenentatges clau que s’han fet durant el curs pot ser una bona opció. El portal edu365.cat del Departament d'Ensenyament, per exemple, ofereix propostes que es poden fer amb un suport informàtic tipus tauleta o ordinador tot fent ús, si es vol, de l’escriptori digital que s’hi facilita. Dedicar-hi una estona al dia pot facilitar també un temps en què la família pot compartir un espai de tranquil·litat i fins i tot d’un mínim de silenci on sigui possible que tothom gaudeixi d’un temps personal respectat per tots i respectuós amb tothom.

Quan tota la família coincideix en els dies de vacances, les activitats que es poden planificar són múltiples i adaptades a totes les economies domèstiques. De vegades, els plans més senzills poden ser els que acaben sent els més aprofitats i els més ben recordats. Hi ha qui optarà per viatjar junts, fer el camí de Sant Jaume, senderisme o qualsevol altra activitat relacionada amb l’esport i la natura. Es tractarà, en definitiva, d’un temps per compartir aficions, conviure, fer joc lliure... al poble i també a la ciutat. Pot passar, però, que els pares treballin o que no facin vacances al mateix temps o que hagin de combinar l’exercici de la custòdia compartida. Cada cas mereixeria una consideració específica i una resposta a mida. Malgrat tot, en tots els casos hi haurà un moment en què serà bo, des del meu punt de vista, trobar un temps i un espai per fer activitats de caire més acadèmic.

Pot passar també que alguns nens o nenes hagin acabat el curs amb uns quants dèficits d’aprenentatge o alguns objectius no assolits. En aquest cas, perquè aquestes tasques d’estiu serveixin d’alguna cosa, caldrà que es donin algunes condicions: en primer lloc, l’escola hauria d’haver preparat un dossier d’activitats tan personalitzat i concret com sigui possible, acompanyat d’una planificació suggerida i amb unes pautes clares; en segon lloc, l’espai i el temps hauran de ser fruit d’un acord entre el nen i l’adult perquè sense la seva mínima predisposició tot plegat no servirà de gaire; finalment i probablement, aquests deures hauran de ser supervisats per una persona adulta. I convé tenir en compte que no sempre són els pares els més idonis per a fer aquest seguiment. 

Els defensors a ultrança del joc i de la desconnexió de l’escola per sobre de l’activitat intel·lectual no solen ser gaire partidaris d’aquesta tradició de fer deures durant l’època de la canícula. És clar que la comparació és gratuïta perquè ni tots els jocs són educatius, ni divertits, ni formatius, ni totes les tasques escolars d’estiu són necessàriament avorrides, difícils o poc útils. Per què cal plantejar-ho de manera contraposada si són perfectament compatibles una cosa i l’altra? Tots sabem que els aprenentatges de la vida no s’adquireixen només als centres educatius, però tampoc no cal presentar-ho com allò del qual hem de fugir per descontaminar-nos-en. Penso que la visió tradicional dels deures escolars entesos com un simple quadernet que cal resoldre obligatòriament ja està superada. Això no vol dir, però, que no sigui una bona opció per a qui ho vulgui fer. Es tracta d’obrir possibilitats, no de fer-les incompatibles entre elles.