QUIN PROFESSIONAL DÓNA SUPORT A LES FAMÍLIES QUE ACULLEN ELS INFANTS?

QUIN PROFESSIONAL DÓNA SUPORT A LES FAMÍLIES EXTENSES QUE ACULLEN ELS INFANTS?

 

Montserrat Juanpere Ferré, col·legiada núm. 131[i] 

Pilar Morral Garcia, col·legiada núm. 357[ii]

Barcelona, 15 de setembre de 2014

 

El suport professional a l’acolliment familiar: la imprescindible aportació pedagògica al programa “La meva família m’acull”.

 

El pedagog en el context del sistema de protecció: en situació crítica o en crisi?

La intervenció del pedagog ja té un reconeixement als Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA). En canvi, als equips de suport dels Infants Acollits en Família Extensa (ICIF, Institució col·laboradora d’integració familiar), el pedagog/a no hi és com a professional de referència bàsica i cabdal. Les funcions d’aquests equips són les que ja desenvolupen actualment els EAIA, i totes elles són majoritàriament de l’àmbit pedagògic. 

Una sorpresa i un disgust: anàlisi de les funcions de les ICIF al programa “La meva família m’acull”.

-          L’oportunitat d’aquest programa com a encert:

Les famílies extenses, avis, oncles, germans...  que tenen condicions per acollir, són un entorn molt adequat per tenir cura del infant o adolescent. Aquests li proporcionen tanta o més protecció i seguretat que altres formes d’acolliment ja que el mantenen en el si dels propis vincles familiars de la família d’origen. En contraposició a una família aliena, l’acolliment en família extensa proporciona referents ja coneguts. Sovint doncs,  la percepció i vivència de la separació, tant pels pares com pels fills no suposa un major impacte. Altrament, la convivència amb altres models educatius i afectius sense que es desvinculin de la seva família biològica, la formació i desenvolupament integral de l’infant, són nous plantejaments i reptes  de l’acolliment. El suport dels professionals interdisciplinaris en el seguiment i guia de l’acolliment, donarà més garanties d’un millor funcionament. És per això, que cal destinar recursos i professionals que coneguin les dificultats i puguin donar suport a la funció educativa per tal d’enfortir a les famílies que acullen i fer-ne el seguiment.

-          Un desencís: on és el pedagog?.

Primer, la DGAIA[iii] havia desenvolupat directament el seguiment dels acolliments, per mitjà de professionals tècnics dels àmbits social, pedagògic i psicològic, intervenint individualment sense perspectiva interdisciplinària. Des de l’any 2000 fins a l’actualitat, són els EAIA qui realitzen el seguiment dels acolliments en família extensa, assolint i guanyant qualitat tècnica en la valoració i intervenció integrada de les tres professions. Actualment amb el desplegament dels equips ICIF, es simplifica i empobreix la intervenció multiprofessional, en no incloure la funció del pedagog/a, reduint l’aportació bàsica únicament a un equip de dos professionals.

Si analitzem les funcions professionals de l’àmbit, tots hi cabem?

Com Violeta Núñez[iv] destacà “...se da una progresiva psicologización a la que durante los últimos años, han sido sometidas las acciones pedagógicas”. Potser el que ha impulsat aquest esllavissament psicològic és fruit de l’etapa de contínua recerca per definir, identificar i defensar aspectes de coneixement propis de la pedagogia que intervenen en diferents processos educatius d’interacció personal i social. O bé l’absència o invisibilitat de professionals pedagogs/gues en determinats serveis. O la major presència corporativa d’altres professions. 

La qüestió és que en aquest projecte, caldria assegurar l’aportació pedagògica com a eix fonamental en l’àmbit de suport als infants i les famílies. I garantir així la guia i seguiment de l’estil educatiu i les seves conseqüències en el desenvolupament integral del menor, a nivell personal, formatiu, socialitzador...

Els drets individuals dels infants, adolescents i les seves famílies amb la necessitat de ser tractats com a subjectes de dret, a vegades els passen per sobre altres prioritats de política social. La nova Llei d’oportunitats per a la infància i l’adolescència, LDOIA[v],  potencia la mesura protectora d’Acolliment en Família Extensa. Però potser no tant pels beneficis de cobrir les necessitats educatives, psicoafectives i reparadores vers el menor sinó més justificades per evitar la institucionalització[vi]. 

No dubtem que la mesura d’acolliment en Família Extensa, en el cas de validar-se, és la mesura que proporciona un model de relació familiar més natural per a cobrir les necessitats àmplies dels infants. És per això que cal continuar el camí dels equips multi i interdisciplinaris amb les disciplines del Treballador/a Social, Pedagog/a i Psicòleg/loga, tal i com ja vénen desenvolupant els EAIA. 

Les polítiques socials i les conseqüències de les seves línies de prioritat en el context actual.

Entenem l’educació en un sentit ampli. La societat del coneixement o societat educadora conformen un context resultant on tots el àmbits i entorns de la vida eduquen. No sols en la dimensió formal de l’escola, si no en les diverses situacions socials com ara la família, els mitjans de comunicació, el temps lliure, el treball...

En el moment en el que sorgeixen nous models de família, la societat es mou en consonància i es generen modificacions i canvis de valors. En aquest context la pedagogia es troba en un procés continu d’integració respectuós amb la pròpia singularitat social i històrica de cada moment. Alhora, també permet donar resposta educativa a les canviants situacions socials.

L’impacte de la crisi aquests anys conforma un context més fràgil sotmès a la intempèrie econòmica, que també afecta directament a l’educació.  Si entenem l’educació com una inversió, no com a despesa, i valorem el treball de qualitat, aleshores paradoxalment i al socaire de la crisi la pedagogia i l’educació en si estan veient minvar els seus recursos. Això es dóna amb el recolzament de certs criteris econòmics, sense precedents en l’àmbit escolar, que ara també percebem en l’àmbit de la pedagogia social i en l’acció pel benestar social i familiar.

En èpoques d’austeritat, cal l’augment de recursos pedagògics per a fer front a les desigualtats, l’aïllament social, el fracàs escolar i recolzar les famílies biològiques i extenses per a enfortir-les en el seu rol educatiu i socialitzador.

A tall de reflexions:

Si l’experiència d’aportació interdisciplinària als EAIA ha estat d’èxit i eficaç, valorem imprescindible que equips nous com les ICIF, homòlegs als EAIA en aquestes funcions, contemplin la figura del pedagog/a, per assolir l’abordatge complet i complex de l’acolliment, malgrat la conjuntura i les polítiques socials actuals.

Valorem que per molt que existeixin “terrenys comuns” entre les tres disciplines d’intervenció social, no hi ha cap que pugui substituir a cap altra. En canvi, sí que es nodreixen entre les tres. Per tant, que intervinguin les tres disciplines és garantia d’una bona eficàcia i eficiència de la intervenció multidisciplinària.

En qualsevol cas l’absència del pedagog/a en aquest projecte denota una manca d’inversió en la l’educació, formació, socialització de l’infant acollit, el suport a la parentalitat i l’orientació familiar. La defensa dels Drets de l’infant, a través dels equips EAIA tenen el camí fet a l’estar creada, fixada, visualitzada i difosa la professió del pedagog/a social. Però caldria assegurar aquesta mateixa representativitat a la Cartera de Serveis de contingut pedagògic en els nous equips, independentment del context econòmic i polític de cada moment. 

També manifestem la incògnita respecte a quin professional aborda els continguts que s’hi descriuen dins el document “la meva família m’acull”, d’un fort caràcter pedagògic[vii].

Aquestes inquietuds, les exposem amb l’ànim de debatre en el context i fòrum oportú, com el de la mateixa DGAIA. Així revisar l’absència del pedagog en aquests equips homòlegs a l’EAIA, i treballar per a incorporant-lo en la configuració tècnica d’aquests equips.

Data de publicació: 15/9/2014