AMB L’AJUT DE LA PEDAGOGIA…

AMB L’AJUT DE LA PEDAGOGIA…

 

Ana M. Muñoz González

Estudiant de Psicopedagogia, associada núm. E-137

En pràctiques a COPEC-LLEIDA

Lleida, març 2014

 

“Una reforma real de l’escola hauria de néixer dels que treballen en ella, com exigència de nous nivells professionals, per la construcció dels quals s’haurien d’utilitzar totes les energies actualment disponibles” Francesco Tonucci

 

En el moment actual resultaria hipòcrita no admetre que l’escola necessita una reforma, els baixos resultats als Informes PISA i l’índex de fracàs i abandó escolar deixen palesa la imperiosa necessitat que tenim de reinventar l’escola.  Per tots aquells que, com jo, fa pocs anys que s’inicien en la pràctica educativa i s’han trobat en un moment en què els recursos escassegen, el respecte de la societat pels professionals de l’educació està en decadència i, sovint, les pràctiques educatives a l’aula no donen resposta als diferents estils d’aprenentatge, per aquests motius  aquells que som novells ens plantegem de quina manera podem col·laborar per millorar aquesta situació.

 

Personalment vaig buscar la resposta a aquesta pregunta en la pedagogia i les conseqüències van ser molt positives. Paral·lelament a la situació que viu l’educació actual, existeixen moviments, xarxes, escoles, fundacions... que treballen per trobar pràctiques educatives adequades, innovadores i amb bons resultats, que podrien suposar el ressorgiment de l’educació. Estic parlant de mestres, professors, pedagogs, psicòlegs i psicopedagogs que, com diu Tonucci, utilitzen totes les energies de què disposen per trobar noves metodologies o millorar les ja existents.

 

Immersa en la meva cerca, vaig assistir a dues Jornades diferents: la “Jornada 2.0” per la diada de la mestra i el mestre del Moviment d’Innovació Educativa de Lleida i la Taula Rodona “Pedagogia, educació i cooperació” que el Col·legi de Pedagogs de Catalunya, va portar a terme a Tarragona en col·laboració amb la Facultat d’Educació i Psicologia de la URV.

 

D’una banda, la “Jornada 2.0” s’iniciava amb una conferència sobre els principis d’una bona comunicació i oferia diversos recursos TIC per millorar la competència comunicativa dels alumnes a l’aula i finalitzava amb l’experiència de l’escola Francesco Tonucci de Lleida on treballen els continguts per racons. Seguint el fil de la primera conferència, les mestres de l’escola Tonucci van explicar com treballaven la competència comunicativa i digital a l’educació primària, afegint fotos i vídeos de les activitats descrites.

 

Durant el torn de preguntes, els assistents mostraven incerteses i recels sobre els resultats acadèmics reals que s’obtenen d’aquest mètode de treball per racons però les ponents van dissipar els dubtes explicant que, d’aquesta metodologia, sorgien alumnes que assolien les competències bàsiques, els continguts i que eren capaços de treballar de manera autònoma. Sobtava comprovar com una classe que dista tant del model tradicional aconseguia funcionar sense el mestre fent de transmissor en tot moment.

 

D’altra banda, la “Taula Rodona “Pedagogia, educació i cooperació”, de COPEC-TARRAGONA, constava de diferents ponències que oferien exemples de metodologies i projectes que han tingut èxit en la seva aplicació. Totes elles eren interessants i s’hi podia aprendre molt de les seves experiències.

 

Destacaria el treball cooperatiu del Col·legi Vedruna Sagrat Cor de Tarragona en què els alumnes d’ESO treballen en grups de quatre i ho fan de forma autònoma. Aquesta proposta pedagògica pretén treballar els continguts tradicionals però amb una metodologia nova en la qual els estudiants processen i cerquen informació sobre un tema treballant en grup, alhora que dividint-se les tasques. Ells mateixos ajuden a escollir els camps de treball, s’organitzen i s’avaluen; desenvolupant exemplarment la seva capacitat de treball en grup i, alhora, l’autonomia.

 

Resultava també innovador el Projecte Submarí Lila el qual dóna especial importància a viure de forma harmònica la discontinuïtat entre família i escola. En aquest projecte, el claustre està format per mestres i famílies, els quals decideixen conjuntament la línia pedagògica del centre. La particularitat d’aquest radica en la gran implicació de les famílies que poden entrar a observar el desenvolupament de les classes i del centre sempre que ho desitgin. A més a més, els períodes de transició són marcats per la necessitat de l’alumne; per tant, existeix la possibilitat que els pares d’un alumne de P3 romanguin a l’aula durant més de mig curs si el alumne així ho requereix.

 

Finalment, sobtava el projecte de comunitats d’aprenentatge de l’Escola Alberich i Casas de Reus en què diferents voluntaris de la societat participen a les classes de forma regular i s’encarreguen de donar suport a petits grups o de lectura matinal. Els alumnes treballen els continguts de diferents assignatures en grups heterogenis del mateix curs  i disposen d’un adult per grup com a conductor. D’aquesta manera, és possible disposar de més d’un transmissor a l’aula enlloc de treure als alumnes que presenten dificultats per reforçar-los de manera externa.

 

Aquests projectes representen una realitat educativa que, tot i ser diferent de la tradicional i més utilitzada actualment, ofereixen uns resultats patents que val la pena prendre en consideració. Altres escoles i centres educatius que no obtenen els resultats desitjats o que estan descontents amb les seves metodologies podrien considerar la possibilitat de trobar un projecte com els esmentats, adequat a les necessitats del seu centre, per tal de treure el màxim potencial als alumnes i al treball dels professionals.

 

Com a docent principiant i futura psicopedagoga, aquests projectes pedagògics innovadors inicien la meva llista de bones pràctiques, aquelles que provoquen un canvi positiu en la metodologia i representen una millora educativa en els alumnes.

 

Noves metodologies, comunitats d’aprenentatge, treball cooperatiu, treball  per racons, adaptació de l’escola a l’alumne... bones pràctiques a tenir presents en la meva praxi professional; perquè com diu Tonucci “Una reforma real de l’escola hauria de néixer dels que treballen en ella”.

Data de publicació: 1/3/2014