TOTS TENIM MARCA PERSONAL?

TOTS TENIM MARCA PERSONAL? (*)

AINA FLORES HIDALGO

Estudiant associada 97

Barcelona, agost 2013

El “personal branding”  o marca personal comença per conèixer la pròpia trajectòria professional, conèixer quines habilitats i competències ens diferencien de la resta i projectar una imatge autèntica com a professionals, en el nostre cas, de la pedagogia.

Erroni és pensar que la societat es divideix en grups d’estil igual, o de forma de viure semblants, sortint d’un patró que ens classifica en un determinat grup social: estil de  roba, mòbil que portem, llibres que llegim, activitats d’oci, música que escoltem, etc. No oblidem que la grandesa de la diversitat i la socialització és valorar el que tenen els altres, compartir allò que ens diferencia del costat per enriquir-nos mútuament. Per tant, les diferencies adquireixen importància en cada particularitat dels professionals que tenim al costat.

Sóc defensora que cadascú té un potencial per descobrir, però primer ha de fer la descoberta de si mateix com a professional abans que ho faci la societat; pot semblar estrany,  però a vegades no arribem a saber qui som veritablement com a pedagogs o pedagogues. Aquella imatge a la qual donem visibilitat en una entrevista, en el currículum vitae, a les xarxes socials o, en una xerrada o col·loqui amb altres professionals, és una imatge que ha de ser un reflex que ens coneixem, una imatge autèntica i única.

Ens enfrontem a altres perfils professionals en el camí cap a les oportunitats i no  podem evitar competir cap a una mateixa oferta laboral o cap al desenvolupament d’un projecte similar. Per tant es tracta de destacar dins la multitud, donar visibilitat a la nostra feina i esforç. La dificultat es presenta al no saber plasmar i fer difusió d’aquesta marca personal,  emplenant el sac d’esperances amb respostes negatives d'altres que, per suposat, afecten l’autoestima i motivació en la recerca de noves oportunitats.

Arribats aquest punt, no hi ha cap inconvenient en seure i pensar en els nostres objectius a curt i llarg termini, analitzar quin ha estat el nostre error i pensar amb deteniment quin contingut o temàtica pedagògica dominem com per donar-li sortida amb més èmfasi.

Saber escriure, tenir habilitats comunicatives, tenir habilitats socials, aprofitar els coneixements o treballs fets a la carrera universitària, especialitzar-nos en una temàtica, premis, empreses en les que hem format part, experiència laboral, programes de pràctiques, especialitzacions, màsters o doctorats, etc. Aquelles qualitats pròpies que passen desapercebudes per nosaltres mateixos, passaran desapercebudes pels altres.

Recomano analitzar el nostre currículum vitae, un pas que ens permet valorar aspectes rellevants de la formació o experiència pròpia: referències, aspectes que ens manquen, actualitzar l’ordre del contingut, destacar l’habilitat diferenciadora que es troba oculta entre experiències laborals, així com, conferències, cursos, i altres. No ens oblidem que les empreses reben muntanyes de currículums d’altres candidats i cal destacar entre perfils més econòmics fent ús de la visibilitat i autenticitat.

Seguidament, abans d’anar a una entrevista de feina hem d’investigar sobre l’empresa, saber quines tasques desenvolupa, així com, analitzar a quina plaça vacant optem per preparar paraules clau utilitzades al sector i, incloure-les dins el nostre discurs. Tot això dóna la seguretat suficient per demostrar els coneixements que tenim i, buscar la forma més òptima de promocionar la nostra marca personal. Per exemple, podem aprofitar per entregar a l’entrevistador algun complement informatiu (porta folis) per a què pugui aprofundir més sobre nosaltres com a professionals.

• Tenir un blog sobre temes específics és una de les eines principals, ha de ser el teu espai principal de difusió;
• Un porta folis d’articles, premis, reflexions sobre el tema que som experts;
• Escriure un llibre sobre la temàtica que dominem i publicar a internet;
• Un Facebook professional on establir contactes;
• Participar i fer ús adequat de Twitter quant a notícies, opinions, establir contactes, buscar ofertes laborals;
• Tenir un perfil a LinkedIn actualitzat, així com, ampliar la xarxa de contactes propis de la plataforma;
• Fer un videocurrículum com a forma innovadora de presentar-nos professionalment;
• Tenir una pàgina web personal;
• Obrir un canal Youtube per fer difusió del nostre potencial.

Per últim, és molt important participar activament en associacions, grups de treball,  conferències, cursos de formació, programes de pràctiques, conèixer nous contactes, etc. Podem aprofitar per promocionar-nos i parlar de la nostra marca personal amb més deteniment i de viva veu, és a dir, el que ara es coneix com a “Networking”. No es tracta tant de quantitat de persones que coneixem, sinó la qualitat de la relació que establim amb elles.

Si el tema us resulta interessant recomano el llibre “Yo 2.0” de l’autor Dan Schawbel (editorial Conecta), que explica més detingudament la importància que té crear el “personal branding”. És molt interessant i dóna una espurna de motivació per aconseguir aquesta marca única i intransferible.

___________________

(*) L’article por ser reproduït, citant-ne la font i l’autor/a

Data de publicació: 15/8/2013