FESTA MAJOR

FESTA MAJOR

JOSEP MARIA ELIAS I COSTA
Col·legiat núm. 3
Barcelona, gener 2013

Descarregar-se l'article >>>

El Col·legi de Pedagogs ha viscut al llarg de la seva trajectòria en diferents seus per motius de progressiva i natural consolidació. No ha estat fins ara que la corporació professional no ha trobat el caliu, l’acollida i l’arrelament d’un entorn amb el que s'està identificant progressivament.

 

La mútua col·laboració veïnat-COPEC consolidarà la relació i enriquirà les dues parts. Aquest article, aprofitant encara el viu ressò de la festa major del barri de Sant Antoni pretén reconèixer i agrair l’acolliment i l’actitud de tothom en aquest període d’assentament del nostre col·legi professional.

Recordo els estius de la meva infantesa al poble de Cervera -comarca de La Segarra- Tot es capgirava, dies abans la canalla esperava amb delit el circ itinerant –llavors fins i tot amb pobres feres domesticades - òrfenes encara de defensors dels animals-  pallassos,  trapezistes, firaires  i atraccions on s’hi pujava gratis tot vetllant que el cobrador no et veiés entrar per la banda contrària on s’asseia ell  -primeres de moltes entremaliadures a recordar per aquelles èpoques.

 

De més gran, les atraccions anaven canviant i ja no tenien aparença de cartró pedra com els inoblidables cavallets de la Mary Poppins i l’escura xemeneies, les atraccions sortien de dins el cos fent bategar el cor i inflant les galtes de vergonya per gosar treure a ballar la xicota estimada. Festa major sinònim d’alegria, disbauxa i trencament de rutines.

 

Posteriorment aquelles vivències han estat substituïdes per experiències -potser ja no tant emocionants ni efervescents com aquelles- on el protagonisme se l’enduien els grups itinerants de música de torn que venien al poble, millor dit als pobles com Perafita, Olost del Lluçanès, Selva de Mar, Port de la Selva i les dels barris de Gràcia i de Sants a Barcelona.

Arribant en el record a la capital del nostre estimat país, volem recollir l’experiència viscuda d’ençà la creació del nostre Col·legi de Pedagogs allà per l’any 2001. Tots sabeu dels nostres inicis al districte de l’Eixample –Hotel d’Entitats de Transformadors al carrer Ausiàs Marc, després al local de la Blanquerna al carrer Císter de Sarrià Sant Gervasi, després a La Salle de Josepets de Gràcia, a Vallirana de nou a Sarrià Sant Gervasi per acabar on estem ara, al Barri de Sant Antoni, l’antiga esquerra de l’Eixample, Avinguda Mistral. És aquí on he tornat a gaudir del sentiment de Festa Major. En cap lloc com a Sant Antoni, m’explicaré...

 

El COPEC ha estat per obligació un ens eminentment itinerant fins que ens hem pogut establir. No hem arrelat enlloc, no ens hem identificat enlloc com ho estem fent en aquest vital, càlid, acollidor i complert barri de Sant Antoni. Encara amb les oïdes regalades per l’envelat instal·lat davant mateix de la nostra Seu i el guirigall de la mainada gaudint de les atraccions infantils, vull fer un reconeixement a la capacitat d’acollida, de respecte i de solidaritat dels seus veïns.

 

Com l’any passat i gràcies a l’empenta de les Vocalies de Promoció i Difusió i de Gent Gran, ens hem compromès a fer una activitat de portes obertes per presentar al veïnat la nostra feina, per oferir els nostres serveis i per fer una minúscula aportació a la Festa Major com a senyal d’agraïment a l’acollida rebuda d’ençà que ens vàrem instal·lar aviat farà tres anys. Ens sentim partícips del bàtec diari d’aquest emprenedor barri i aquest sentiment em consta que mai el COPEC l’havia tingut. Procurem fer coincidir la Junta de Govern amb la cercavila dels Tres Tombs per poder submergir-nos i participar com a uns veïns més de la Festa popular.

 

Volem fer arribar la nostra professió al ciutadà, òbviament sabem que l’àmbit què ens ocupa és Catalunya, però està clar que per fer aquest llarg camí, el nostre barri de Sant Antoni és el primer pas. Popularitzar la pedagogia, fer entendre que un pedagog no és nomes un docent, que podem ajudar amb un taller de memòria, amb un reforç escolar d’un infant amb dificultats, orientar uns pares que no fan valer la seva autoritat amb llurs fills,  una parella en procés de separació, un mestre que vol millorar la seva tècnica professional, una nena amb un talent superior que s’avorreix a classe, una organització que treballa solidàriament a l’estranger, etc.

 

El sentiment d’arrelament i comunió amb el  barri ens fa sentir cofois d’haver triat aquesta ubicació on tot és col·laboració, on la comunitat de veïns ens acull de molt bon grat des del primer dia, on l’Associació de veïns fa una encomiable i solidària feina ajudant-nos en tot el que està a les seves mans establint ponts de col·laboració cada cop més forts i estables, on la consolidada xarxa de comerços lluita per fer front aquesta cruel crisi generada per corrupteles i mala gestió dels béns públics per banca i poders polítics maldestres.

 

La força de la societat civil reflectida en petites comunitats com la del barri, és  la mostra fefaent que ens en sortirem, junts, solidaris, treballadors, valents, optimistes, creatius, capacitats i rigorosos, vaja...  de Sant Antoni.

(*) L'article pot ser reproduït sempre que se'n citi la font i l'autor.

Data de publicació: 21/1/2013