GENERALITZACIÓ TICS... NECESSÀRIA?

LA GENERALITZACIÓ DE L'ÚS DE L'ORDINADOR I EL LLIBRE DIGITAL... NECESSÀRIA O NO?

ÀNGEL Mª CASAJÚS LACOSTA
Col·legiat núm. 77

Barcelona, desembre 2012

Descarregar-se article >>>

És la utilització massiva de l’ordinador a la classe un mitjà de millora del rendiment de l’alumne? Sabem que és una eina molt potent, però potser s’hauria de contemplar com un recurs més i no pensar què és la panacea de l’ensenyament.

Els ensenyants que ja passem de la cinquantena, tenim la “sort” d’haver nascut (i viscut) en un món en que l’ensenyament ha evolucionat amb nosaltres pel que respecte no només a diferents paradigmes (sobretot el pas del conductisme al constructivisme) sinó que hem vist passar i evolucionar tota una tecnologia educativa. Si faig una evocació a la meva infància, encara recordo aquella tarda cada curs (o dues a tot estirar) en què a l’escola ens passaven una sessió de “filmines” (després em vaig assabentar que s’anomenaven “diapositives”). Aquella tarda era tot un espectacle, tant, que encara recordo aquestes sessions perfectament. Era la novetat i era, sembla ser, fàcil sorprendre’ns. Allò diferent del que fèiem durant tot el curs. Punt. No hi havia més (almenys a la meva escola). I potser per ser novetat, encara ho recordo.

Evidentment, molts no van ser construïts per l’ensenyament, però aquest àmbit els va aprofitar en interès que el seu ús ajudés els alumnes a aprendre. No faré aquí una exposició de l’evolució de la tecnologia educativa, sinó una reflexió de què trobem ara a la classe, després d’haver vist néixer i créixer tot tipus d’aparells, aprofitables en cada ocasió per una tasca determinada, ja siguin per les Ciències o les lletres, fins arribar als ordinadors i la generalització dels llibres digitals.

Malgrat els avantatges que pot suposar en algunes matèries a nivell didàctic, l’ordinador no és la panacea a l’ensenyament. És un recurs més, potent, certament, i si es vol potser el més potent per l’ensenyament dels que s’ha aprofitat fins ara. La cerca ràpida d’informació tant escrita com audiovisual i la interacció que presenta, fan força atractiu el seu ús. Els llibres digitals que acompanyen en aquests últims cursos també són un recurs potent, però tampoc són la panacea.

Sobre l’ús generalitzat de l’ordinador hem de valorar certs aspectes, per desmitificar-lo en certa mesura. A més dels problemes tècnics que poden aparèixer a classe sobre el correcte funcionament en tot moment, existeixen altres aspectes com poden ser: la preparació dels professors, el control del treball de l’alumne per part del professor (que l’alumne estigui treballant en allò que ha de treballar i no pàgines externes a la feina, o la dispersió que pot suposar en moments concrets de les classes). A vegades, la capacitat d’interactuar del professor amb els alumnes es pot  veure afectada,  a més de la qualitat del material o el cansament visual que pot suposar estar tantes hores treballant amb l’ordinador.

Ha de ser un recurs més per l’aprenentatge on calgui, però no “obligatori” en tot. De fet, crec que en matèries de llengües i matemàtiques, per les seves característiques, l’ús de l’ordinador no és prioritari en àmbits com la comprensió i l’expressió oral i escrita, o de la pràctica de resolució de problemes a matemàtiques.

Segurament hi haurà professors que pensin que la utilització generalitzada i constant de l’ordinador tant a classe com a casa, minvarà la destresa i els beneficis de continuar escrivint a mà. Segons alguns estudis relativament recents, escriure a mà enforteix el procés de l’aprenentatge, activant-se més regions cerebrals (investigacions de les universitats de Stavanger – Noruega- de la universitat de Marsella o de la de Indiana), ja que quan s’escriu a mà s’utilitza més el cervell que quan s’utilitza el teclat.  

A més, encara no se sap si hi ha una millora en el rendiment amb ordinador. De fet, investigacions de la universitat de Stanford indiquen que no ha hagut als Estats Units encara l’evidència que amb les noves tecnologies s’hagi millorat el rendiment acadèmic. Però potser és encara una mica aviat per parlar de tot això...

(*) L'article pot ser reproduït sempre que se'n citi la font i l'autor.

Data de publicació: 31/12/2012