INICI > Generació coneixement > Parlem de Pedagogia
PROFESSIÓ PEDAGÒGICA I QUALITAT EDUCATIVA
PROFESSIÓ PEDAGÒGICA I QUALITAT EDUCATIVA
CARME HERNÁNDEZ ESCOLANO[1]Barcelona, novembre 2012
En el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior les institucions educatives han de tenir especial cura d’assegurar la qualitat educativa. En aquest entorn emergeixen nous perfils professionals que hi vetllen. Tot i l’escassa presència, de l’Espai Europeu d’Educació Superior (l’EEES) representa una oportunitat per a la professió pedagògica. Què se n’espera? Quin és el perfil professional i el marc de referència?
L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) demana a les institucions especial cura en assegurar la qualitat educativa. En resposta, les institucions s’orienten a fomentar aspectes clau com ara la internacionalització, el desenvolupament competencial dels titulats, entre d’altres; i alhora, posen especial èmfasi en què les titulacions s’adaptin als nous paràmetres i que el model docent sigui capaç de donar resposta a les noves expectatives.
Al llarg del temps en què s’ha anat configurant l’EEES, prenent com a fita els indicadors de qualitat, un gran nombre d’institucions ha optat per dotar-se de recursos i instruments estratègics, o reorganitzar-ne els ja existents. Entre d’altres, moltes de les universitats han constituït centres, serveis, instituts, etc, amb la missió de donar suport a la institució i al professorat en la complexa tasca de vetllar per la qualitat educativa i la innovació docent d’horitzó europeu.
Aquests centres especialitzats requereixen d’equips amb perfils professionals polivalents, dotats d’una necessària formació i competència pedagògica. La professió pedagògica, tot i fins fa poc amb gairebé escassa presència a les institucions educatives superiors, compta en el nou context de l’EEES amb una oportunitat per ser-hi present.
Què se n’espera? Quin és el perfil professional i el marc de referència en què aquests han de treballar?
Es treballa des d’una doble perspectiva, d’una banda, el suport individual al professorat i d’altra, en accions de caire institucional. En el primer cas, es tracta de l’acompanyament i millora del model docent específic, i en el segon, de facilitar la concreció i aplicació del marc de referència institucional i el seu projecte educatiu. El conjunt s’enriqueix alhora, amb una tercera perspectiva, la què correspon a l’anàlisi d’indicadors d’eficiència i eficàcia, que avalua la incidència de les actuacions en termes globals d’impacte en l’àmbit intern i extern a la institució.
Caldrà doncs tenir capacitat per a dur a terme processos d’assessorament docent, d’avaluació dels indicadors de qualitat, de disseny competencial de les titulacions, de definició de línies de foment de la innovació docent, etc, en un marc aplicat de la pedagogia, orientat a l’assoliment d’uns resultats específics en el temps.
Els principals eixos són, en la majoria de casos, la formació en docència universitària, la innovació docent, la qualitat educativa i els processos pedagògics i de gestió relacionats amb la programació de titulacions.
Les principals línies d’activitat de la professió pedagògica en l’entorn de l’EEES es centren en general en:
- El disseny, desenvolupament i avaluació de programes de formació, línies i projectes d’innovació docent i de titulacions de Grau i Postgrau
- Les línies i activitats de foment de la qualitat educativa
- L’assessorament personalitzat i a equips docents
- La recerca educativa
- La gestió del coneixement
- La gestió de recursos
Entès el desenvolupament docent des d’un paradigma integrat, més enllà de la formació específica, com un procés continu que s’assoleix amb formats i contextos d’activitat diversos i complementaris. La millora educativa es planteja des de la pròpia avaluació i reflexió docent, la innovació docent a través de la participació en projectes orientats a millorar la pròpia docència i el metaaprenentatge a partir de la pròpia experiència.
El suport docent es planifica des d’una perspectiva i àmbits diversificats, com l’anàlisi de bones pràctiques docents, l’observació d’altres contextos, la participació en jornades i sessions, congressos, dins i fora de la institució, a través de mecanismes de mobilitat docent, etc. Així com l’elaboració de marcs de referència generals per a la docència, com a línies metodològiques flexibles que orientin la tasca docent en el nou context.
Pel que fa a les titulacions, l’oportunitat que ha suposat l’EEES per dissenyar i desenvolupar les noves titulacions adaptades als nous paràmetres metodològics, ha estat clau per a promoure la integració de les unitats tècniques de programació a les estructures dels centres de suport a la millora educativa i la innovació docent. Es tracta d’un element més d’assegurament de la qualitat, una línia estratègica, que ha permès integrar la pedagogia i la gestió i obrir nous àmbits d’acció a la tasca pedagògica. En síntesi, els nous Graus han aportat un nou escenari que ara s’amplia en el marc dels postgraus.
__________________________________
[1] Pedagoga del Centre per a la Qualitat i la Innovació Docent Universitat Pompeu Fabra.
Membre del grup de recerca PSITIC de la Universitat Ramon Llull.
(*) L'article pot ser reproduït sempre que se'n citi la font i l'autor.
Data de publicació: 22/11/2012