L’EDUCACIÓ PROHIBIDA

L'EDUCACIÓ PROHIBIDA

VICTORIA GÓMEZ SERÉS(1)

Col·legiada núm. 38

Barcelona, octubre 2012

Descarregar-se l'article>>>

És cert que la principal missió de l’escola és la de formar individus competents per a la vida, la qual cosa s’ha d’entendre com el fet de formar ciutadans amb criteri i que siguin capaços de tenir una vida feliç. Aquest és, hauria de ser, el principal leif motive de l’escola.

L’escola, millor dit l’educació, està regida per polítiques educatives fonamentades en una ideologia i és a partir d’aquí que em sembla que comença el problema. Què entenen per ser feliç? on radica el principi de felicitat? què és un ciutadà amb criteri capaç de regir la seva pròpia vida? El ventall és tan gran com persones vulguin donar una resposta.

Tot i així retornant a l’escola el que sí està clar i cal denunciar és que l’escola és una institució immobilista allunyada del terme educació en tant que educació és preparar per a la vida i la vida canvia i l’escola NO. 

Com diu el propi documental LA EDUCACIÓN PROHIBIDA s’han fet moltes capacitacions,  s’han escrit molts llibres, s’han dissenyat molts models d’escoles però l’escola ideal no existeix en tant que cada persona és única i irrepetible i des de sempre s’ha volgut uniformar, etiquetar, de vegades sota el lema “d’igualtat d’oportunitats per a tots”. Quan hom descobreix que el lema d’una escola “gratuïta, pública i demés per a tots” arranca del despotisme il·lustrat i emmascara el principi de subsidiarietat perquè l’estat passa per damunt de la iniciativa personal i la llibertat del poble.

És important animar i motivar a cada educador, que no cada mestre, sinó educador encabint en aquest terme pares, docents, agents socials, mitjans de comunicació... a buscar i promoure l’aprenentatge real.

Des de la mirada pedagògica, m’atreviria a dir que cal promoure l’aprenentatge competencial, basat en competències per a la vida i on els continguts són l’excusa per a aprendre i no la part essencial. Continguts holístics, significatius i funcionals per als educands.

Aprendre i ensenyar des de la pràctica, des de la descoberta i la manipulació dels coneixements no només des de la paraula. La paraula, la transmissió, era vàlida en el segle XV quan va començar la universitat però actualment és obsoleta.

Cal tenir en compte la diversitat, com es diu, però una diversitat de to: de models d’escola, d’alumnes, de docents, d’itineraris per a aprendre, d’organitzacions curriculars... amb una finalitat: millorar les persones.

Els educands siguin de l’edat i nivell que siguin han de gaudir aprenent i l’aprenentatge no pot pas ser feixuc sinó quelcom natural.

Finalment jo diria que el que denuncia la filmació no passa només a Sud-Amèrica, en el nostre entorn hi ha molts docents transmissors i passius.

__________________________________

[1] Doctora en Pedagogia, cofundadora i membre directiu de PRACTICA REFLEXIVA.PRO http://www.practicareflexiva.pro/

[2] L’Educación Prohibida, és un document elaborat colaborativament que es questiona l’escolarització i la forma d’entendre l’educació al segle XXI http://educacionprohibida.com.ar/ 

(*) L'article pot ser reproduït sempre que se'n citi la font i l'autor.

Descarregar-se l'article>>>

Data de publicació: 1/11/2012