L’educació com a instrument polític

Posicionament del Col·legi de Pedagogs de Catalunya davant l'aprovació de l'avantprojecte de Ley orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE)

 

S’està tornant un costum que a cada canvi de Gobierno, esdevingui també un canvi en la Ley de Educación. L’avantprojecte de llei per a la reforma educativa aprovat pel Consejo de Ministros, aquest divendres, serà la setena reforma educativa que es faci durant el període democràtic.

 

Sembla talment que cada canvi polític vulgui fer l’educació a la seva mida, cal pensar doncs que s’està utilitzant el futur educatiu dels infants, joves i adults com a un instrument polític allunyat cada cop més de concepcions pedagògiques, basades en la pedagogia activa, en anàlisis, en reflexions i en cercar el millor escenari educatiu possible per a proporcionar una educació d’equitat i de qualitat. Cada cop queda més palès l’absència dels pedagogs i pedagogues en les reformes educatives, veritables experts del fet educatiu.

 

Es presenta l’avantprojecte amb una invasió de les competències que té Catalunya en matèria educativa, confiem que, com diu la Consellera Rigau, el nostre Govern sabrà defensar aquesta intromissió i que en el Congreso l'oposició no ho aprovi, tot i que cada cop costa més saber qui és l'oposició.

 

Un dels arguments del Ministro Wert és que són mesures per reduir el fracàs escolar atès que Espanya és un dels estats que surt més mal parat en els informes. Aquest és un argument recurrent, sense consistència ni cap mena d’anàlisi, les reformes no es poden basar en informes d’altres països, fent canvis d’imatge amb la ingenuïtat que n’hi haurà prou. Les reformes no es poden copiar, cal tenir en compte el context social i cultural.

 

Basat en aquests arguments l’avantprojecte anuncia l’activació de la revàlida, mesura abandonada per ineficaç i per considerar que va en contra de la igualtat d’oportunitats. Es torna a posar en marxa sense fer prèviament cap debat, sense reflexió, sense fonament pedagògic, i el que és més greu, amb exàmens oficials amb criteris estàndards espanyols.

 

Fa poc s’ha pogut visionar el documental “La Educación Prohibida”[1], on es parla d’una educació uniformadora aïllada de la realitat, i això és el que es pretén amb un currículum estatal tancat i, a més, amb unes proves extraordinàries sense tenir en compte el context. Els catalans tornarem a sentir que no sabem parlar castellà. La història es repeteix.

 

Un altre punt de la reforma és la segregació de l’ESO, a partir dels 15 anys, sent la FP Inicial de dos anys una de les dues vies a la què s’ha de decidir el noi/a, amb l’argument que ajudarà als joves en la inserció al mercat de treball. Aquesta mesura el que farà serà expulsar als adolescents del sistema educatiu abans, però no aportarà cap millora, atès que la FP Inicial fins ara no ha resultat efectiva perquè no se l’ha dotada, amb suficiència, de recursos específics i professionals experts, ni d’una ràtio baixa professor/alumne, ni de més tutors, ni de més suport pedagògic, etc...

 

Quant a la Formació Professional sempre se l’ha considerada de poca rellevància, el lloc on van el qui no vol estudiar...res més lluny de la realitat, els i les professionals han de ser competents i per tant han d’estudiar, per tant la FORMACIÓ PROFESSIONAL, començant per la inicial, necessita una reforma seriosa, una reforma pedagògica, fonamentada en les competències que ha d’assolir el/la jove. S’ha de fer una reforma en profunditat comptant amb els pedagogs i les pedagogues.

 

Un altre canvi és l’eliminació de ”Educació per la Ciutadania” amb una permanent ingerència en continguts que ens imposen des de fora i que intenten adoctrinar-nos en una Constitució que fa olor de ranci, caducada i només flexible depenent de qui ho necessiti per mantenir l'estat de les coses.

 

Si realment es vol augmentar la qualitat educativa s’ha de començar per no fer reformes cada cop que hi ha canvi de govern, s’ha de dotar als centres de més recursos i que entre els existents es fomenti la coordinació i el treball en xarxa dels equips interprofessionals. S’ha d’apostar per la formació dels docents, però no només l’estàndard, sinó una formació especialitzada i adequada a les necessitats i diversitat educatives. S’ha de dotar la Comunitat Educativa de reconeixement social, de suport pedagògic...

 

Cal més autonomia en el disseny, implementació i avaluació curricular, no pas un currículum cada cop més tancat, més centralista, sense marge per contextualitzar continguts, sense poder fer adaptacions curriculars per atendre la diversitat de l’alumnat, sense tenir capacitat per donar resposta pedagògica a les necessitats educatives dels infants, joves i adults -tant per dèficit com per alta capacitat- en el context micro, que és on dia a dia els mestres i el professorat posen en joc les estratègies pedagògiques per a proporcionar espais d’aprenentatge, de descobriment, de creixement personal. És en els Centres Educatius on ens juguem el futur.

 

Amb tot el que s’ha exposat anteriorment, el Col·legi de Pedagogs de Catalunya vol deixar palès el seu rebuig total per aquest avantprojecte de Ley de Educación i espera que el Govern de la Generalitat, així com de tots els agents socials preocupats per l’esdevenir del país, que prendrem les mesures necessàries per oposar-nos-hi amb contundència per a què no tiri endavant.

 

L’educació es va millorant a “foc lent” mai a cops de Decrets!

 

 

Junta de Govern

Col·legi de Pedagogs de Catalunya

23 de setembre de 2012

Posicionament del COPEC davant la LOMCE >>>

---

[1] http://www.educacionprohibida.com/pelicula/que/, estrenat mundialment, a internet, el 13/8/2012.

Data de publicació: 23/9/2012