JUSTÍCIA RESTAURATIVA A L'ÀMBIT ESCOLAR

CAP A UNA ESCOLA JUSTA: DE LA INCORPORACIÓ DE LA JUSTÍCIA RESTAURATIVA A L'ÀMBIT ESCOLAR

Doctoranda en Educació

Projecte Tesi doctoral, direcció: M. Carme Boqué

Barcelona, setembre 2012

Descarregar-se l'article >>>

La pràctica professional de la pedagogia en diferents àmbits té moltes característiques en comú, una de les quals és l’interès per innovar, per trobar respostes noves a vells problemes. En el meu cas, l’experiència en el camp escolar i en l'àmbit de la justícia restaurativa m’ha generat i em segueix generant força interrogants i actualment m’interesso per descobrir diferents maneres de millorar les relacions socials entre els membres de la comunitat educativa des de la transferència de la justícia restaurativa. Aquesta filosofia i manera de fer, al meu entendre, pot aportar solucions educatives i eficients a la problemàtica de la convivència escolar i a la gestió positiva de les relacions. M’agradaria compartir amb tots i totes vosaltres, allò que estic aprenent amb el desig que us resulti, si més no, suggerent. 

El model d'escola justa que es proposa és aquell que incorpora els valors i les pràctiques restauratives per a la gestió de les relacions, el model, en aquest sentit, va més enllà de la gestió del conflicte i advoca per un canvi de mentalitat tant individual com de sistema. 

Els programes de justícia restaurativa es van desenvolupar a finals del segle passat i la gran majoria es van iniciar en l'àmbit penal, especialment en la justícia de menors. A partir d'aquell moment es comencen a implementar en l'àmbit escolar en diferents països del món, Canadà, Estats Units, Nova Zelanda, Austràlia, Irlanda del Nord i Anglaterra i Gal·les en són un exemple. 

El model no vol judicialitzar l'escola, ans al contrari, el que busca es desjudicialitzar ja que entén que el model normatiu escolar es fonamenta en el model judicial retributiu o punitiu, així doncs, tal i com diu Diana Britto (2006)[1], el que busca l'enfocament restauratiu és trencar amb l'esquema penal (a tal falta, tal sanció) com a via de gestió dels conflictes en l'àmbit escolar, aportant una nova perspectiva on es planteja la transformació dels conflictes des de l'assumpció de la responsabilitat i la reparació dels danys. 

Segons Zehr (1990)[2] el paradigma restauratiu canvia el focus de la intervenció en relació als fets ocorreguts. En lloc que centrar-nos en quina norma s'ha infringit, identificar el culpable i concretar el càstig que se li imposarà, el nou enfocament se centra en qui és responsable i qui ha estat afectat, com es poden arreglar les coses, satisfer les necessitats detectades i reparar. Per tant, implica un canvi de posicionament i de mentalitat institucional i individual que es fonamenta en els valors del respecte mutu, la responsabilització, la reparació i la resolució cooperativa. 

Per a la gestió restaurativa de les relacions cal posar en pràctica uns sèrie d'habilitats com l'escolta activa, la comunicació assertiva, l'empatia, el pensament creatiu, etc. L'enfocament inclou diferents processos: els diàlegs restauratius, la mediació, els cercles o el conferencing. Tots els processos es basen en la participació voluntària i activa i els valors ja comentats, i es diferencien: per la incorporació de més o menys persones implicades i afectades (familiars, professionals, persones de confiança, persones de la comunitat, etc.) pel problema o conflicte; per la conducció o no del procés per part d'especialistes (que en alguns països són professionals i en d'altres voluntaris, i en l'àmbit escolar poden ser els mestres o els mateixos alumnes); i per altres diferències que esdevenen de la definició i característiques dels programes i àmbits que els incorporen. 

Actualment, entenem aquests processos no només com a respostes a les situacions conflictives, deixen de ser processos reactius per ser proactius, i tenen relació amb una manera de treballar, de ser, de fer-se. Una de les línies de treball en aquest sentit és la proposta de Hopkins (2004, 2011)[3] a Anglaterra i Gal·les, i té a veure amb transferir la restaurativitat de l'àmbit específic on va néixer, la resolució de conflictes, al de la relació amb els companys i companyes i, finalment, al de la relació educativa.

Data de publicació: 1/9/2012