LA PEDAGOGIA I LA POBRESA. TENIM RESPOSTA?

• Cal recordar que no és indiferent, no és una despesa menor ni intranscendent, retallar pressupost dels menjadors escolars, del transport escolar o de les beques per llibres. En un moment on les dificultats econòmiques de les famílies són molt importants, perdre els ajuts que representen els menjadors escolars o les beques, només pot empitjorar la situació del punt més feble de la cadena.
  
• No és el mateix que infants que estan vivint situacions familiars més complexes, perquè l’atur genera tensions a la família, no puguin rebre una atenció prou individualitzada dels seus mestres o professors perquè s’augmenten les ràtios i perquè les substitucions per les baixes són molt menors.
  
• No és el mateix que els infants que viuen i estan escolaritzats a casa nostra, però que no tenen la documentació en regla, tinguin problemes per ser atesos sanitàriament, o que les seves famílies hagin de fer front a despeses sanitàries que no podran assumir.

Crec que el nostre col·lectiu ha de ser clar i contundent en aquest sentit. No es tracta de negar l’evidència de la situació econòmica. Hi ha crisi, i cal reordenar les despeses. Però cal fer-ho amb criteris que preservin, el màxim possible,  el col·lectiu més feble. Al mateix informe d’UNICEF es diu “...el impacto en ellos (los niños) está siendo muchos menos visible cuando son precisamente los que menos capacidad tienen [individual y colectivamente] para enfrentarse a ella y a sus consecuencias."

2.-  Com a professionals hem de tenir la capacitat d’analitzar les conseqüències que té la crisi i el viure en la pobresa per als infants amb qui treballem, o amb els adults, pares i mares, amb qui també treballem i que poden generar en els seus fills angoixes, tensions, tancaments, aïllaments.  Cal, doncs, donar resposta a les noves necessitats dels infants, tant des de l’entorn escolar, com el del lleure o l’esportiu, com en els entorns de treball amb els adults que es troben desbordats per les seves condicions particulars i que poden no ser conscients de les repercussions afegides amb què estan carregant els seus fills.

Crec que les sis propostes que fa la UNICEF en el seu document per a aquesta legislatura poden ser motiu de reflexió, debat i adaptació al context de l’educació per part del pedagogs/gues i psicopedagogs/gues:

• Protegir les inversions en els àmbits que plantegen desafiaments fonamentals a la infància: pobresa, salut, educació i protecció.
• Posar els nens i les famílies en el nucli de les decisions polítiques que s’adoptin, tant per a la infància com en general.
• Elaborar un Pla Nacional contra la Pobresa Infantil.
• Promoure la qualitat, la coordinació l’eficàcia i la coherència de la intervenció de les diferents administracions públiques en relació amb els infants.
• Recuperar la iniciativa d’un Pacte d’Estat per l’Educació.
• Mantenir l’esperit dels compromisos assumits en el Pacte d’Estat contra la Pobresa  respecte l’Ajut Oficial al Desenvolupament.

La Pedagogia no té La Resposta, però sense la Pedagogia tampoc hi haurà una resposta vàlida.