TOT PLEGAT, ÉS UNA MICA BÈSTIA

Som una espècie animal ben curiosa. Hem tingut un atac de pretensions i de supèrbia que ha fet que ens hem col·loquem a la part superior de la piràmide. Ens sentim els propietaris del planeta, del sistema, de la galàxia. Però en el fons la nostra conducta es regeix per impulsos tan primaris com ho són l’orgull, la vanitat, la supèrbia, l’enveja i la revenja. De fet com moltes d’altres bèsties que estan, o això ens pensem, un o molts esglaons per sota de la nostra pretesa piràmide. Podem anar a la lluna, però som una colla de bestioletes.

I quan un espècimen especialment ben dotat dels seus instints bàsics ocupa algun lloc preeminent en la nostra organització social resulta que no es pot desprendre d’allò que li és més propi. I organitzarà la seva àrea de poder en base al que el caracteritza. I frases com “deixaré la meva empremta” o “ara em toca a mi” les hem sentit i patit de molts dels nostres dirigents socials en diverses èpoques. I pel que s’ha vist, el “color” polític tampoc no pot controlar la bèstia de cadascú.

Com a pedagog crec que tinc raons i competència per opinar de l’organització social que visc i que afecta tots els àmbits. De tota manera avui em limitaré a comentar algunes de les actuacions conegudes del nou ministre d’Educació, Cultura i Esports, Sr. José Ignacio Wert Ortega.

En molt poques setmanes el ministre ha aconseguit titulars de premsa, minuts de telenotícies i tocant un ventall de temes ben variat. Que si el fracàs escolar a Ceuta i Melilla (competència directa del seu ministeri) és “per culpa de l’allau de marroquins a les escoles de les dues ciutats”; Que si el temari d’oposicions vigent per a unes convocatòries legalment convocades fa uns mesos ara els invalida i retorna als temaris dels anys 90; Que si l’assignatura d’Educació per la Ciutadania s’ha de modificar per no caure en el que diu un llibre de text que mai no ho va ser...

Aquests tres exemples, ben diferents, amb conseqüències en l’educació dels nois i de les noies ben diferents també, tenen en comú que s’ha actuat més des del Paleocòrtex que no pas des del Neocòrtex. No se n’ha pogut estar. Ell és el ministre. Qui més mana. I ha parlat. Si el que diu s’ajusta a la veritat o no, és el millor o el pitjor pel país, tant li fa.

Però aquestes perles les ha arrodonit amb la posada sobre la taula del seu anunci de modificar la llei d’educació. (Amb la seva modificació, si es fa, ja en portarem 7 o 8 des del restabliment de la democràcia.) Deu ser el súmmum de ser ministre això de canviar la llei.

Pel que sembla vol reduir l’ESO 1 any, acabant als 15 anys, i ampliar 1 curs la FP i el Batxillerat. Però seguirà sent obligatori l’escolaritat fins els 16 anys, inici de l’edat laboral mínima, però en aquest últim any acadèmic per alguns alumnes faran 1 curs d’FP? O de Batxillerat? En el mateix centre on han cursat l’ESO? Amb els professors d’ESO? O els d’FP/Batxillerat? Ni ESO ni EGB.

Personalment tinc poques dades del seu projecte. No se si vol separar més aviat els “bons alumnes” dels “no tan bons”. No sé si ho vol fer per millorar la seva formació, la de tots. Però no he llegit res sobre millor preparació dels centres i dels docents. Sobre més formació continuada. Sobre més i millors eines per atendre la diversitat. Només he vist que obre dos camins diferents per a dos tipus d’alumnes “diferents”.

I davant això el meu paleocòrtex  em diu que desconfiï, que estigui alerta igual que quan és present una amenaça. I el meu neocòrtex em diu que les bèsties segueixen soltes.