QUEDA BEN CLAR, DES DEL “MECD”, QUE L’ETAPA DE 0 A 3 ANYS NO ÉS EDUCATIVA

Es va fer una gran aposta, sobretot a Catalunya, per a escolaritzar els infants a partir dels tres anys a les Escoles Bressol. No es pot oblidar que els infants s’estan educant fins i tot abans de néixer, els tres primers anys resulten cabdals per a tot el seu desenvolupament en el sentit més ampli de la paraula.

I aquí és on s’ha d’apostar pels Espais Familiars, un recurs d’un immens valor educatiu, social i psicològic; un lloc de trobada i relació per a famílies amb infants petits de 0 a 3 anys; que es troba en diversos països del món i que Catalunya va ser-ne pionera cap als anys noranta.

Estem vivint un canvi d’època caracteritzat per la ruptura del model familiar de l’era industrial, amb nombroses transformacions de tipus familiars i laborals; i per tant hem de dibuixar unes polítiques socials que s’ajustin a aquests grans canvis des de les mesures legals, el suport a la formació de noves famílies, els suports econòmics directes o bé indirectes, les prestacions en temps i espais per conciliar la família i el treball, i també els serveis educatius més enllà de la anomenada “escolarització”.

Els Espais Familiars afavoreixen aquestes necessitats socials, educatives i psicològiques bàsiques:

- De reconeixement social sobre el rol matern i patern de criança i d’educació, fent visible la importància que té ésser mare o ésser pare, veient-se reconegut a nivell de societat propera i a nivell de perpetuar l’espècie humana. Precisament la societat d’avui no afavoreix gens ni mica la possibilitat de formar família; per tant aquest reconeixement esdevé cabdal.

- De relació social perquè l’esser humà és eminentment social i aquesta societat actual està potenciant el individualisme fins a graus preocupants. L’Espai Familiar permet a la mare o al pare evitar l’aïllament tot compartint espais, moments i vivències amb altres persones, la majoria de les quals es troben en una situació molt similar. I s’aprenen i comparteixen les tasques de la criança i de l’educació.

- De disposar d’un entorn de suport i comprensió emocional afavorint els sentiments de confiança amb un mateix, en el marc d’aquest nou rol parental. El pas d’ésser parella (o bé progenitor únic) de formar una família (pel fet de tenir un fill), comporta un canvi a nivell personal complex i sentir-se acompanyat i comprès, esdevé tot un privilegi.

- D’afavorir el desenvolupament del infant des de tots els seus vessants. S’eixampla el seu món físic, sensorial i social, coneix i comparteix amb altres persones de la seva franja d’edat, així com adults, experimenta sensacions i emocions, coneix nous materials i nous espais, i aprèn a coneixe’s més a si mateix... i això és educació !!!..

Considero que fins que no tinguem ben clar que l’escolarització no és el mateix que l’educació... difícilment avançarem en la nostra societat, i encara és més greu quan un porta el barret de “ministro de educación”.

(1) L'article pot ser reproduït sempre que se'n citi la font i l'autor.