ESCOLES EMPRENEDORES

Fa poc sentia el director d’una escola que en una conferència comentava com no era gens senzill aconseguir una velocitat de creuer que s’apropés al ritme real de canvi social.

Així doncs, si a aquesta escola ja de per si ocupada li anem fent demandes extres i l’anem sobrecarregant de continguts no tinc clar que sigui capaç de donar resposta, i menys de manera encertada. Educació per la ciutadania, educació sexual, educació per la pau, educació viària, educació per al consum,...són continguts que, entre d’altres, s’han anat reivindicant en els sobrecarregats currículums escolars. Els experts ens expliquen que no és possible assolir de manera òptima els currículums escolars actuals i nosaltres no fem més que atapeir-los. La temptació és fàcil: detectem una mancança social i pensem en una matèria per resoldre-la. Però no acabem d’entendre que en educació tot no depèn de l’escola, i això no ho veiem ni des de l’escola, on ens sentim extremadament responsables, ni des de fora, on la delegació -si no desresponsabilització- en l’escola esdevé tendència generalitzada.

Ara bé, més enllà que cal anar alerta en sobrecarregar l’escola i cal explorar vies alternatives davant necessitats, mancances i reptes socioeducatius, hi ha una segona qüestió, que és creure que per adquirir determinades competències cal crear assignatures específiques o impartir determinats continguts.

De debò creiem que una assignatura resol determinades qüestions? O, en certa manera, aquest és el recurs fàcil?. No podem pensar propostes més originals, creatives, alternatives,...? En ple segle XXI no és hora de pensar en un model escolar renovat? Una escola menys centrada en continguts i més en competències? Un sistema educatiu de més ampli espectre? I si del que es tracta és de treballar competències vinculades a l’emprenedoria, per exemple, no hi poden haver altres camins que passin per propostes de tipus metodològic, per plantejaments més transversalitzadors o per propostes elaborades des de la coresponsabilitat dels diferents agents socials?

Sé que la proposta del Departament no passa només per les assignatures, sé que té una voluntat transversalitzadora i que té com a fites competències però deixeu-me que aquesta sigui l’excusa per a la reflexió de fons: massa sovint apedacem, fem petits afegits a un model escolar que el que necessita és una transformació en profunditat. Una transformació que interpel·li el model, una transformació que faci de la innovació el motor del sistema educatiu. Una transformació que renovi metodologies arcaiques i faci possible una escola connectada amb el món real.

Potser enlloc de treballar l’emprenedoria a l’escola el que ens cal és una escola emprenedora, amb majors dosis d’autonomia. Passa com amb les noves tecnologies que massa sovint han irromput a les aules per deixar les coses com estàvem. Així doncs, sense canviar el model, sense situar-nos en un altre paradigma, els canvis realment no impacten com necessita el sistema.

Així doncs, un sí en favor dels continguts clau, essencials, fonamentals. Sigui emprenedoria, siguin matemàtiques, sigui comprensió lectora o siguin valors. Però un sí encara més fort en favor de metodologies renovades en el si de les aules i de les escoles i un sí del tot rotund a tenir present que la tasca d’educar no depèn només de les escoles. Ho sabem, educa l’escola, però també la família, els mitjans de comunicació, la societat en general. Defenso per tant que davant de qualsevol repte o necessitat no caiguem mai en la temptació de les respostes parcials. Els problemes són complexos i les respostes també ho han de ser. La resposta ni està en una assignatura ni rau només en l’escola. Cal que ens asseiem tots els agents implicats i pensem què podem fer plegats. I finalment, és clar que els pedagogs hi tenim molt a dir en aquest context, perquè ens cal fer molta pedagogia per tal que tots plegats entenguem què és la coresponsabilitat educativa, quin sentit tenen els plantejaments de treball en xarxa i com projectar una mirada més sistèmica sobre el sistema educatiu. Per descomptat, aquí també tenim un repte.

(1) L'article pot ser reproduït sempre que se'n citi la font i l'autor.