COORDINACIÓ PRIMÀRIA-SECUNDÀRIA? SÍ, SI US PLAU!

COORDINACIÓ PRIMÀRIA-SECUNDÀRIA? SÍ, SI US PLAU! ⁽¹⁾

ÀNGEL CASAJÚS LACOSTA
Col·legiat núm. 77
Barcelona, octubre de 2011

Descarregar-se l'article >>>

La extensió de l’escolaritat obligatòria, des de la implantació de la ESO, hauria d’haver implicat la necessitat de realitzar una Coordinació entre l’ensenyament Primari i la Secundària. No es va fer, al menys de manera generalitzada i, progressivament, sembla que els nivells d’exigència curricular i les diferents maneres de treballar entre ambdues etapes, requereixen urgentment una actuació immediata al respecte. Les raons són justificades i el compromís de coordinació necessari.

Podrem començar i generalitzar per fi la coordinació? Com s’ha de portar a terme? De qui depèn? Qui l’ha d’activar?

Com pedagog amb funcions de professor i Orientador d’un institut de Secundària des de fa quinze cursos i amb el coneixement d’haver impartit classes a primària durant dotze cursos en la antiga EGB, observo durant aquests últims cursos una tendència d’augment d’alumnes que arriben de Primària sense l’adquisició de competències bàsiques. El que és més sorprenent és que molts d’aquests alumnes, malgrat no assolir-les, mai no han repetit cap curs a Primària, fet que té com a conseqüència immediata, que el Centre de Secundària hagi de plantejar estratègies per a ells tenint en compte la realitat en què aquests alumnes es troben. No vull aquí esgrimir raons de responsabilitat sobre el per què d’aquesta situació, però la realitat és que molts dels alumnes que ingressen a l’etapa de la ESO amb un dictamen o informe psicopedagògic, a vegades no arriben ni amb els 12 anys fets. S’ha de pensar que a cada Cicle s’han d’assolir aquelles competències pròpies que corresponen a cada edat com, per exemple, és el cas de l’assoliment de la lectoescriptura al primer Cicle de Primària. El que hauria de ser lògic és que si l’alumne no ha estat capaç d’assolir d’una manera satisfactòria una fita com aquesta, difícilment pot enfrontar-se als reptes de cursos posteriors amb les conseqüències que això comporta. En ocasions aquesta deficiència continua arrossegant-se a la Secundària. En altres, és difícil que un alumne sense haver assolit les competències de Primària, posteriorment, tingui èxit a Secundària. No és tant una falta de nivell de continguts com una falta d’hàbits i unes maneres de treballar,  que després es traduiran en la següent etapa en una falta de adaptació a les exigències que requereix la ESO.

Data de publicació: 1/11/2011