Cookie Consent by FreePrivacyPolicy.com COORDINACIÓ PRIMÀRIA-SECUNDÀRIA? SÍ, SI US PLAU! | Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya

INICI > Generació coneixement > Parlem de Pedagogia

COORDINACIÓ PRIMÀRIA-SECUNDÀRIA? SÍ, SI US PLAU!

Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya > Actualitat > COORDINACIÓ PRIMÀRIA-SECUNDÀRIA?  SÍ, SI US PLAU!

COORDINACIÓ PRIMÀRIA-SECUNDÀRIA? SÍ, SI US PLAU! (1)


ÀNGEL CASAJÚS LACOSTA
Col·legiat núm. 77
Barcelona, octubre de 2011

Descarregar-se l'article >>>


La extensió de l’escolaritat obligatòria, des de la implantació de la ESO, hauria d’haver implicat la necessitat de realitzar una Coordinació entre l’ensenyament Primari i la Secundària. No es va fer, al menys de manera generalitzada i, progressivament, sembla que els nivells d’exigència curricular i les diferents maneres de treballar entre ambdues etapes, requereixen urgentment una actuació immediata al respecte. Les raons són justificades i el compromís de coordinació necessari.

Podrem començar i generalitzar per fi la coordinació? Com s’ha de portar a terme? De qui depèn? Qui l’ha d’activar?


Com pedagog amb funcions de professor i Orientador d’un institut de Secundària des de fa quinze cursos i amb el coneixement d’haver impartit classes a primària durant dotze cursos en la antiga EGB, observo durant aquests últims cursos una tendència d’augment d’alumnes que arriben de Primària sense l’adquisició de competències bàsiques. El que és més sorprenent és que molts d’aquests alumnes, malgrat no assolir-les, mai no han repetit cap curs a Primària, fet que té com a conseqüència immediata, que el Centre de Secundària hagi de plantejar estratègies per a ells tenint en compte la realitat en què aquests alumnes es troben. No vull aquí esgrimir raons de responsabilitat sobre el per què d’aquesta situació, però la realitat és que molts dels alumnes que ingressen a l’etapa de la ESO amb un dictamen o informe psicopedagògic, a vegades no arriben ni amb els 12 anys fets. S’ha de pensar que a cada Cicle s’han d’assolir aquelles competències pròpies que corresponen a cada edat com, per exemple, és el cas de l’assoliment de la lectoescriptura al primer Cicle de Primària. El que hauria de ser lògic és que si l’alumne no ha estat capaç d’assolir d’una manera satisfactòria una fita com aquesta, difícilment pot enfrontar-se als reptes de cursos posteriors amb les conseqüències que això comporta. En ocasions aquesta deficiència continua arrossegant-se a la Secundària. En altres, és difícil que un alumne sense haver assolit les competències de Primària, posteriorment, tingui èxit a Secundària. No és tant una falta de nivell de continguts com una falta d’hàbits i unes maneres de treballar,  que després es traduiran en la següent etapa en una falta de adaptació a les exigències que requereix la ESO.

D’una banda, el professorat de Secundària, en moltes ocasions, manifesta no estar preparat per atendre aquestes dificultats d’aprenentatge que molts alumnes mostren en aquest pas i som els Orientadors qui ens carreguem de feina en assessorar i atendre aquestes necessitats. D’altra, molts professors que volen impartir els continguts de la seva matèria pròpia, no poden fer-ho ni al curs ni al nivell que toca, amb un desencís sobre la incapacitat de l’alumnat al que atén. En definitiva sembla existir un trencament entre les dues etapes, com si fossin dos mons independents, quan la realitat és que l’un ha de ser la continuació de l’altre.

Aquests exemples i raons són alguns dels que podem trobar en el procés de canvi entre les dues etapes, assumptes i problemes als que s’han de buscar solucions. Aquests i molts altres que creen la necessitat de realitzar una Coordinació entre Primària i Secundària, ja que afavorint els lligams entre els centres quant a la formació del seu alumnat, i avançant en una línia de coordinació i traspàs d’informació permanent, es facilitaria la transició a l’alumne entre les dues etapes. Senzillament, aquesta coordinació és necessària perquè aquesta diferència no arribi a existir.

La Coordinació entre Primària i Secundària és una de les fases del Programa de Transició entre les dues etapes, que és completat  per les altres dues: Informació a les famílies i el Programa d’acollida dels alumnes. Si no existís la coordinació encara, s’haurà de considerar una tercera fase: el Traspàs d’informació dels alumnes, però considerem que si existeix un bon Programa de Coordinació entre Primària i Secundària, queda inclosa en aquesta, tret evidentment dels alumnes dels quals no s’ha fet aquesta Coordinació per arribar de Centres externs als que s’ha fet dita Coordinació.  Aquesta Coordinació s’ha de programar entre els Centres de Primària i el Centre de Secundària de referència, on ingressen els alumnes a la nova etapa. En el cas dels centres que disposin de les dues etapes aquesta coordinació sembla més fàcil de realitzar perquè es tracta d’un assumpte intern.

Les línies de coordinació passaran pel coneixement - tant a nivell curricular com a nivell d’hàbits - mutu dels Centres (si els alumnes provenen de centres externs), metodologia de treball,  assoliment d’objectius, nivells curriculars,  estratègies d’aprenentatge, presentació de treballs, ús d’agenda, deures, etc... i s’han d’establir uns acords als que s’arribaran  darrera les sessions de co-planificació i coordinació al llarg dels cursos  -de manera consensuada- ja que aquesta actuació ha de durar durant diferents cursos. Per tant, la Coordinació s’ha d’entendre com una acció al llarg temps i no una acció aïllada d’un curs. La posada en marxa i posterior evolució de la Coordinació passa per l’entesa del Centres participants, respecte als llocs de reunió, periodicitat de les trobades, etc,..., però considerem que una bona planificació a nivell curricular passa per abordar cada curs una matèria diferent, començant per les instrumentals (matemàtiques i llengües), on com a orientació es tractarien temes com la discussió i consens dels continguts, manera de treballar-los, elaboració de materials, adequació de les programacions, organització del treball a classe, utilització d’instruments i metodologies, criteris d’avaluació, etc...

Evidentment, totes aquestes accions ha de suposar la no supeditació d’uns centres als altres. La posada en marxa de la coordinació pot arribar des de qualsevol àmbit, però és convenient que sigui activada i reconeguda per la Inspecció educativa. Si s’institucionalitza, es dóna  un valor afegit, facilitant als professors les reunions i les trobades corresponents. Per tant, s’ha de considerar com una aposta de millora de la feina educativa, i si quelcom és vol,... quelcom costa.


(1) L'article pot ser reproduït sempre que se'n citi la font i l'autor.


Data de publicació: 1/11/2011