ELS PEDAGOGS DAVANT EL FRACÀS. ESCOLAR?

Aquest fet, greu per si mateix i pel que representa de l’estat de la nostra societat, crec que requereix una reflexió dels professionals de la Pedagogia i de la Psicopedagogia.

Si les dades a que va fer referència el rector són certes vol dir que encara som molt lluny d’una democratització real de l’accés al coneixement. Que els avantatges per haver nascut en un lloc i no un altre, en una família i no una altra tenen, encara, un pes massa gran.

Aquest fet no és una qüestió d’interès exclusiu dels pedagogs i psicopedagogs. És un problema social que afecta tots els ciutadans, tots els membres de la comunitat. Als qui van i als qui no van a la universitat, però també als qui veiem com prop del 90% dels joves fills de famílies que no tenen estudis universitaris no arriben a la Universitat. I no per elecció personal lliure i voluntària.

Però a banda d’anàlisis sociològiques, econòmiques o d’altres tipus crec important que des dels professionals de la Pedagogia donem la nostra resposta.

La correlació 1 a 9 front la correlació 1 a 2 palesa de forma evident que el nivell d’estudis dels pares té un pes molt important en el recorregut acadèmic de l’alumne/a i en el seu plantejament vital en el moment d’optar per anar cap a una formació universitària o no.

Anys enrere, penso en els darrers anys de la dècada dels setanta, es fixaven com a elements democratitzadors de l’educació garantir els següents aspectes:

• Educació preescolar universal
• Augmentar l’educació escolar obligatòria, primer fins els 14 anys i després fins els 16.
• Disposar d’una política de beques eficaç.
• Garantir el transport escolar a les zones rurals.
• Garantir l’accés a les fonts d’informació i del coneixement (en aquell moments els llibres i les enciclopèdies) a tots els alumnes.

I tot això perquè s’era conscient que l’ambient cultural familiar, la valoració que la família feia de l’escola i del saber era fonamental per garantir una major motivació de l’infant i del jove.

Avui l’extensió de l’educació preescolar és molt més àmplia que en aquella època, malgrat no haver assolit els nivells de cobertura desitjables, els llibres han deixat de ser la font del coneixement i Internet ha universalitzat l’accés al coneixement. A Espanya el 54% de la població té Internet a casa i pràcticament totes les escoles disposen d’ordinadors i accés a la Xarxa. A Catalunya el 73% de les llars tenen ordinador i el 68% té Internet a casa majoritàriament amb accés de banda ample.

I malgrat aquest procés aquestes són les dades de fracàs escolar a 2007[1]: