Cookie Consent by FreePrivacyPolicy.com ELS PEDAGOGS DAVANT EL FRACÀS. ESCOLAR? | Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya

INICI > Generació coneixement > Parlem de Pedagogia

ELS PEDAGOGS DAVANT EL FRACÀS. ESCOLAR?

Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya > Actualitat > ELS PEDAGOGS DAVANT EL FRACÀS. ESCOLAR?

ELS PEDAGOGS DAVANT EL FRACÀS. ESCOLAR? (1)


FRANCESC X. BALAGUÉ GEA
Col·legiat núm. 42
Barcelona, setembre de 2011

Descarregar-se l'article >>>


A una reunió presidida pel rector d’una universitat catalana aquest va donar la següent dada que havia conegut per un estudi:

“Un de cada nou fills de famílies que els pares no tenen estudis universitaris estudia a la Universitat. Un de cada dos fills de famílies que els pares tenen estudis universitaris accedeix a la Universitat.”


Aquest fet, greu per si mateix i pel que representa de l’estat de la nostra societat, crec que requereix una reflexió dels professionals de la Pedagogia i de la Psicopedagogia.

Si les dades a que va fer referència el rector són certes vol dir que encara som molt lluny d’una democratització real de l’accés al coneixement. Que els avantatges per haver nascut en un lloc i no un altre, en una família i no una altra tenen, encara, un pes massa gran.

Aquest fet no és una qüestió d’interès exclusiu dels pedagogs i psicopedagogs. És un problema social que afecta tots els ciutadans, tots els membres de la comunitat. Als qui van i als qui no van a la universitat, però també als qui veiem com prop del 90% dels joves fills de famílies que no tenen estudis universitaris no arriben a la Universitat. I no per elecció personal lliure i voluntària.

Però a banda d’anàlisis sociològiques, econòmiques o d’altres tipus crec important que des dels professionals de la Pedagogia donem la nostra resposta.

La correlació 1 a 9 front la correlació 1 a 2 palesa de forma evident que el nivell d’estudis dels pares té un pes molt important en el recorregut acadèmic de l’alumne/a i en el seu plantejament vital en el moment d’optar per anar cap a una formació universitària o no.

Anys enrere, penso en els darrers anys de la dècada dels setanta, es fixaven com a elements democratitzadors de l’educació garantir els següents aspectes:

  • Educació preescolar universal
  • Augmentar l’educació escolar obligatòria, primer fins els 14 anys i després fins els 16.
  • Disposar d’una política de beques eficaç.
  • Garantir el transport escolar a les zones rurals.
  • Garantir l’accés a les fonts d’informació i del coneixement (en aquell moments els llibres i les enciclopèdies) a tots els alumnes.

I tot això perquè s’era conscient que l’ambient cultural familiar, la valoració que la família feia de l’escola i del saber era fonamental per garantir una major motivació de l’infant i del jove.

Avui l’extensió de l’educació preescolar és molt més àmplia que en aquella època, malgrat no haver assolit els nivells de cobertura desitjables, els llibres han deixat de ser la font del coneixement i Internet ha universalitzat l’accés al coneixement. A Espanya el 54% de la població té Internet a casa i pràcticament totes les escoles disposen d’ordinadors i accés a la Xarxa. A Catalunya el 73% de les llars tenen ordinador i el 68% té Internet a casa majoritàriament amb accés de banda ample.

I malgrat aquest procés aquestes són les dades de fracàs escolar a 2007[1]:

Any

Classe Alta

Classe Mitjana

Classe Obrera

Classe Agrària

1981

7’7

21’0

44’2

52’6

1997

3’8

6’9

10’5

16’1

2007

5’8

17’9

24’4

31’4


Com es veu les diferències en el fracàs escolar entre la classe Alta i l’Obrera o l’Agrària s’han reduït gràcies a les accions implementades, però segueixen sent significatives. La classe mitjana té 3 vegades més fracàs que l’alta, l’obrera 4 vegades més i l’agrària 5’4 vegades més.

Malgrat en aquests darrers temps una organització com la CEOE s’ha atrevit a apuntar que les causes del fracàs escolar són més genètiques que d’un altre ordre, i com que aquestes manifestacions o be considerem que es contesten soles o les donem per contestades, per exemple amb l’article publicat a la premsa, El País del 27 de juny de 2011[2], per la Beatriz Salzberg, crec que com a Pedagogs/gues i Psicopedagogs/gues hem de fer una reflexió i cercar elements que permetin minorar els índexs de fracàs escolar.

No sembla que estiguem en èpoques on les beques, l’extensió del preescolar a més infants i mesures d’aquest estil es projectin posar en pràctica. Per tant, i de manera independent a no resignar-se amb les retallades, haurem de cercar eines per a què els/les professors/res i els/les mestres aconsegueixin millors resultats en la seva activitat diària.

I crec fermament que si els pedagogs/gues i psicopedagogs/gues no som agents molt actius en la cerca i implementació de mesures “pedagògiques”, a banda de les econòmiques i polítiques que podem recomanar/reivindicar, estarem fent un desistiment de funcions que algú altra omplirà. Qui millor que els professionals de la pedagogia i de la psicopedagogia per analitzar les causes d’aquest fet i proposar al món escolar eines i estratègies educatives per aplicar-les amb els infants i joves, tant de manera individual com col·lectiva, com amb les famílies i amb la resta d’agents que intervenen amb els infants i joves.

Aquest fet no és un problema tan sols dels pedagogs/gues i psicopedagogs/gues, però si nosaltres no som profundament actius davant això ens allunyarem, encara més, del respecte professional que demanem però que no sabrem merèixer.



[1]Aquestes dades estan publicades al llibre Fracàs Escolar? La Solució inesperada del gènere i la coeducació de Daniel Gabarró i Berbegal oi publicat a l’Editorial Boira. Aquest autor cita com a font d’aquestes dades: “Les dades les publica el mateix José Saturnino Martínez García a l’article citat de El Viejo Topo de novembre de 2007. Aquestes dades, que inclouen els últims vint-i-cinc anys, estan obtingudes mitjançant l’explotació de l’Enquesta de Població Activa (EPA), elaborada per l’INE. Com a indicador de fracàs escolar s’ha pres el no haver completat l’ensenyament obligatori als 19-20 anys. Cal assenyalar que aquest indicador és lleugerament diferent als habitualment utilitzats, però permet mantenir una sèrie de dades homogènies al llarg del temps i obtenir informacions sobre la família i la seva classe social”.


(1) L'article pot ser reproduït sempre que se'n citi la font i l'autor.

Descarregar-se l'article >>>

Data de publicació: 1/10/2011