“L’ÚS DE PANTALLES DURANT LES TARDES”, LA VANGUARDIA - M. TERESA GÀMEZ

LA VANGUARDIA - 04/05/2026

“L’ÚS DE PANTALLES DURANT LES TARDES”

M. Teresa Gàmez, pedagoga i vocal de Pedagogia i Escola.

Arribar a casa, deixar la motxilla i encendre una pantalla és la rutina que molts infants (i pares) han normalitzat. Tanmateix, “el problema no és que l’infant miri la televisió en un moment puntual, perquè tots de petits ho hem fet, i d’adults ho continuem fent; sinó que aquesta ocupi de manera habitual l’espai del joc, la lectura, el moviment i la relació amb els altres”, explica a La Vanguardia Maria Teresa Gámez Pérez, pedagoga i vocal de Pedagogia i Escola del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya.

Després de la jornada escolar i/o extraescolar, l’infant necessita moure’s, jugar i fins i tot avorrir-se.

Quina importància té la rutina de després de l’escola per als infants?

L’infant, quan surt de l’escola, es troba en un moment idoni per comunicar-se amb els seus pares i parlar de com ha anat el dia. Dedicar un temps a conversar mentre berena permet generar aquest espai en família i relacionar-se amb les seves figures de referència. També és important tenir en compte que, després de la jornada escolar i/o extraescolar, l’infant necessita moure’s, jugar i fins i tot avorrir-se. Estar una estona davant d’una pantalla no és dolent, però la rutina immediata en arribar a casa ha de ser la pantalla? Honestament, la resposta és no.

Què li passa a aquest infant que es posa davant d’una pantalla en arribar a casa?

La pantalla ofereix una immediatesa en els estímuls que pot situar l’infant en una zona de confort. Quan el seu ús és excessiu o es converteix en la primera opció cada tarda, pot reduir oportunitats importants de relació, moviment, joc, conversa i aprenentatge. A més, no només compta el temps d’exposició, sinó també el contingut al qual accedeix l’infant. Per això, és important establir límits clars i procurar que la pantalla no substitueixi espais essencials de convivència, diversió, descans i comunicació familiar.

Quina diferència hi ha entre un infant que passa la tarda mirant la televisió i un altre que juga, llegeix o interactua?

La diferència principal rau en el tipus de participació que fa l’infant. Quan passa la tarda mirant la televisió, rep estímuls visuals i auditius, però el seu paper sol ser més passiu: observa, escolta i s’entreté. En canvi, quan juga, llegeix o interactua amb altres infants o adults, participa de manera activa en el seu aprenentatge. El joc afavoreix la creativitat, la regulació emocional, la tolerància a la frustració i la resolució de problemes. La lectura desenvolupa l’atenció sostinguda, el llenguatge, una comprensió profunda i la construcció de significat. I la interacció social potencia la comunicació, l’empatia, l’autoregulació i les habilitats socials.

Quines habilitats deixa de desenvolupar un infant que consumeix pantalles diàriament?

Més que dir que “deixa de desenvolupar habilitats”, diria que té menys oportunitats per practicar-les. Quan la pantalla ocupa molt de temps cada dia, poden quedar menys estimulades habilitats essencials com el llenguatge oral, perquè hi ha menys conversa espontània, menys torns de paraula i menys relat d’experiències.

També es pot veure afectada l’atenció sostinguda, ja que moltes pantalles ofereixen estímuls ràpids i immediats, mentre que llegir, jugar, dibuixar o fer una activitat manual exigeix més calma, espera i esforç.

Què és el més preocupant?

Des de la pedagogia i la psicopedagogia, preocupen especialment les funcions executives: la planificació, la tolerància a la frustració i l’autoregulació emocional. El risc no és només el temps de pantalla, sinó tot allò que no es fa o es fa amb menys temps: joc simbòlic, creativitat, motricitat, autonomia, relació social i aprenentatge.

Quines diferències veu entre infants que tenen tardes estructurades i els que no?

Els infants amb tardes estructurades solen mostrar més seguretat, autonomia i capacitat per anticipar el que vindrà després. Una tarda estructurada no vol dir omplir l’agenda d’activitats, sinó oferir una seqüència clara i previsible.

Des d’una mirada pedagògica, la rutina funciona com un organitzador extern que ajuda l’infant a construir, a poc a poc, la seva pròpia organització interna. Saber què toca en cada moment redueix l’ansietat, els conflictes, afavoreix l’autoregulació i facilita l’adquisició d’hàbits.

La pantalla sol ocupar els espais buits perquè és un recurs ràpid i eficaç per entretenir.

I què passa quan no s’estructuren les tardes?

Quan no hi ha una estructura clara, la pantalla sol ocupar els espais buits perquè és un recurs ràpid i eficaç per entretenir. El problema apareix quan es converteix en la resposta habitual. Per això, és important que cada família estableixi normes concretes sobre temps, espais i moments d’ús, procurant que les pantalles no substitueixin hàbits bàsics.

Quin advertiment donaria als pares que normalitzen aquest hàbit?

Els diria que no es tracta d’evitar de manera radical l’accés a les pantalles, però sí de ser conscients del que passa quan els seus fills tenen normalitzat aquest hàbit. Que un infant miri una pantalla una estona no és el problema. La dificultat apareix quan la pantalla es converteix cada tarda en la primera opció, en la forma principal de descans o en el recurs habitual perquè l’infant estigui tranquil o entretingut.

També els diria que retardar l’exposició a pantalles en edats primerenques és important: dels 0 als 3 anys, res de pantalles. Entre els 3 i els 5/6 anys, uns 20 o 30 minuts de televisió amb dibuixos infantils adequats poden estar bé, regulant-ho després segons l’edat, el contingut i el moment del dia.

No es tracta de prohibir, sinó d’educar i autoeducar-se. La tecnologia pot tenir un lloc en la vida de l’infant, tant com a entreteniment com a espai d’aprenentatge, però no hauria d’organitzar la seva tarda. Les pantalles han de ser una opció puntual, no de consum, rutina i hàbit.

LLEGEIX L’ARTICLE A LA VANGUARDIA

Data de publicació: 6/5/2026