M. VICTÒRIA GÓMEZ: "EDUCACIÓ ANALÒGICA VERSUS EDUCACIÓ DIGITAL" A PARLEM DE PEDAGOGIA

EDUCACIÓ ANALÒGICA VERSUS EDUCACIÓ DIGITAL (1)

M. Victòria Gómez Serés (2)

Col·legiada núm. 38 

Alpicat, 6 de febrer de 2026 

Tornar a una primària analògica no és gens nostàlgia, ni resistència al progrés o manca de recursos, sinó tot el contrari: és respectar com aprèn el cervell infantil i preparar-lo per a un ús intel·ligent de la tecnologia digital.

De fet, podem veure alguns exemples de magnats de la tecnologia, com ara Steve Jobs, que practicava llargues converses amb els seus fills perquè pensava que “les pantalles converteixen els nens i les nenes en consumidors, mentre que les converses, així com la lectura, els converteixen en pensadors”. Per la seva banda, Bill Gates també va imposar normes estrictes sobre l’ús de la tecnologia als seus fills, prohibint el mòbil fins als catorze anys.

Tots dos, en lloc de jocs a l’iPad, apostaven per projectes fets amb les mans perquè, especialment Jobs, creia que la creativitat neix del treball amb materials físics i que només les mans creen veritable art. La frase de Steve Jobs: “Vaig crear l’iPhone com una eina per resoldre problemes, no perquè els nens i les nenes es quedessin hores hipnotitzats davant seu”, convida a reflexionar sobre l’ús i l’abús de pantalles a què exposem els nostres fills i filles.

I no és en va el que diuen! Avui la neurociència ens confirma que manipular, escriure a mà, construir, tocar un instrument i dibuixar activen xarxes neuronals profundes que no s’activen quan l’aprenentatge es fa només a través d’una pantalla. Hi ha un exercici més difícil que enfrontar-se a un paper en blanc? I és que escriure a mà, segons la investigadora Virginia Berninger, ajuda a redactar textos més complexos; els estudiants recorden millor el que han après i, al mateix temps, comprenen millor el que llegeixen.

Com a pedagogs/es sabem que en els primers anys es construeix la base cognitiva que el nostre cervell necessita per a l’aprenentatge: potenciar la lateralitat, la motricitat fina, l’orientació espacial, la memòria de treball i l’atenció sostinguda. Totes aquestes funcions bàsiques per consolidar i potenciar un bon procés lector i una bona escriptura s’han de treballar amb llapis i paper. Com podem treballar la motricitat fina? Com l’orientació espacial?

Si el paper activa l’escriptura perquè escriure obliga a pensar, encara més en el cas de la lectura, perquè segons mostren alguns estudis, la lectura en pantalla afavoreix l’escaneig ràpid, però perjudica la comprensió profunda, la memòria a llarg termini i la capacitat de concentració. Durant l’etapa de primària es construeix la memòria semàntica, s’amplia el vocabulari i es desenvolupa el raonament lògic i l’autonomia intel·lectual.

Tots aquests processos necessiten repetició i temps; l’educació o l’aprenentatge es forja a foc lent i, evidentment, amb materials, és a dir, paper i llapis.

I ens preguntarem: quan introduïm el tema digital? Evidentment, no es tracta d’excloure l’educació digital, sinó d’introduir-la progressivament quan el cervell ja està preparat.

A partir de l’últim curs de primària i, especialment, a secundària, és quan s’ha d’introduir amb un enfocament competencial clar. Les competències digitals que s’han de desenvolupar són: la cerca crítica d’informació i, per tant, el desenvolupament del pensament crític; l’avaluació de fonts per garantir el rigor de la informació “no tot el que hi ha a la xarxa és cert”; l’ús d’aquestes eines com a fonts de creació i no només de consum; així com el comportament ètic, la seguretat i la privacitat.

Així doncs, i encara que pugui semblar contradictori, com més analògica és la primària, millor usuari digital serà l’alumne/a en etapes més madures, perquè arribarà a la tecnologia amb més capacitat de concentració, amb pensament crític i amb un llenguatge desenvolupat, i sobretot amb autonomia mental. D’aquesta manera evitarem un usuari passiu i consumidor dependent d’estímuls externs. Tornar a una primària analògica no és retrocedir, sinó que, des de la pedagogia, és alinear l’educació amb la manera com aprèn el cervell humà.

A més del que s’ha exposat, podem dir que la tecnologia continua obrint bretxes en la població, perquè no tothom té el mateix accés a aquestes tecnologies ni al seu bon ús. Però, sobretot, la tecnologia està obrint bretxes pel que fa a la qualitat cognitiva. Ens trobem amb una generació amb dificultats lectores, cosa que comporta problemes de comprensió de textos, de resolució de problemes —que té la seva base en la comprensió lectora— i dificultats de vocabulari.

L’ús del vocabulari entre els joves actuals és pobre a causa de la manca de lectura. Però el que és més preocupant és la falta d’atenció sostinguda que mostra aquesta generació escolar acostumada a la rapidesa digital, al bombardeig de llums i de seqüències ràpides i curtes, que fins i tot els porta a no poder seguir una pel·lícula sencera perquè s’avorreixen i no poden mantenir l’atenció. Si això passa davant d’una pantalla, com serà mantenir l’atenció davant l’explicació d’un docent?

Existeix un principi clar: els primers educadors dels fills/es són els pares i les mares (o tutors), i en aquest cas també, ja que són els facilitadors de les pantalles, ja siguin smartphones, tauletes o ordinadors. Per tant, el centre educatiu ha de proposar a les famílies el seu Pla Digital de Centre amb la finalitat d’establir ponts entre el centre i les famílies i poder aconseguir el millor aprenentatge i la millor formació per als seus fills i per a l’alumnat.

 (1): Artículo enviado a Cuadernos de Pedagogia el 6/02/2026, para un reportatge pendiente de publicación

(2): Dra. M. Victòria Gómez Serés, doctora en pedagogia, presidenta del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya. Breve CV: https://www.pedagogs.cat/reg.asp?=s&id=2012&i=ca