LA MEDIACIÓ FAMILIAR DES D’UNA MIRADA PEDAGÒGICA

LA MEDIACIÓ FAMILIAR DES D’UNA MIRADA PEDAGÒGICA (*)

La mediació familiar  cerca entendre i abordar els conflictes familiars des d’una òptica d’aprenentatge i desenvolupament.

La mediació no només se centra en la resolució de conflictes, és una eina fonamental per  millorar les relacions en l’àmbit familiar.

 

ASPECTES IDENTIFICATIUS

Antecedents: La idea de fer servir la mediació com una eina pedagògica per abordar els conflictes familiars té arrels en la mateixa història de la pedagogia. Cal  reconèixer la importància de l’educació i de la comunicació en la resolució de conflictes familiars.

Desenvolupament al segle XX: La mediació familiar des d’una perspectiva pedagògica va començar a guanyar reconeixement al segle XX a mesura que els enfocaments educatius i terapèutics es van combinar en el camp de la mediació. Els/les professionals van començar a veure la mediació com una oportunitat per ajudar les famílies a comunicar-se de manera més efectiva per resoldre conflictes d’una manera que promogués les relacions positives i la resolució de les disputes.

Enfocament a la comunicació i les habilitats socials: La mediació familiar pedagògicament parlant, se centra en l’ensenyament d’habilitats de comunicació, resolució de conflictes i presa de decisions. Els/les mediadors/res actuem com a facilitadors/res d’aprenentatge, ajudant a les famílies a adquirir habilitats i eines per fer un abordatge dels  conflictes de forma constructiva. 

Integració en la dinàmica familiar: En molts casos, la mediació familiar pedagògica ha estat integrada amb enfocaments terapèutics per abordar qüestions emocionals. Aquesta integració permet tractar no sols els aspectes pràctics dels conflictes familiars, sinó també els aspectes emocionals i relacionals. 

Perspectiva contemporània: Actualment, la mediació familiar des d’una perspectiva pedagògica continua sent rellevant i efectiva. Els/les mediadors/es familiars treballen amb famílies amb l’objectiu de millorar els processos de comunicació, sent la finalitat l’ús i domini d’habilitats de resolució de conflictes, promoció de la comunicació efectiva i desenvolupament de relacions positives. 

 

FAMÍLIES EN MEDIACIÓ

Les ràpides transformacions socials que han tingut lloc en les últimes dècades i que han sacsejat les societats occidentals durant les darreres dècades han suposat el naixement de realitats familiars impensables a la primera meitat del segle passat. El ventall de possibles relacions familiars que s’ha obert davant d’aquesta situació és molt ampli. Actualment és un fet constatat que les noves famílies són diferents d’aquelles considerades convencionals. 

A tall d’exemple, la mediació familiar ha de tenir en compte les següents tipologies de família, cadascuna de les quals presenta un seguit característiques úniques i peculiars: 

1. Famílies Monoparentals
2. Famílies Reconstituïdes
3. Famílies Homoparentals i LGTBI
4. Famílies de parelles sense fills
5. Famílies de parelles amb fills
6. Famílies adoptives
7. Famílies d’acollida

El mediador/mediadora familiar ha se saber en quin context es mou i ha d’adquirir eines socials i relacionals enfocades a fer un seguiment objectiu i professional, segons les característiques generals que marquen el conflicte i la recerca de solucions. 

LA MEDIACIÓ FAMILIAR I EL MARC JURÍDIC

La regulació jurídica de la família es troba en estaments internacionals com l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i la Carta Social Europea fins a estaments estatals com la Constitució espanyola i lleis Catalanes com el Codi civil català i l’Estatut d’autonomia de Catalunya. 

L’article 16 de la Declaració Universal de Drets Humans de les Nacions Unides, de 1948, proclama que “la família és l’element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l’Estat”. L’ONU reconeix la família com la unitat bàsica de la societat que mereix especial atenció. Considera que cal dotar-la de protecció i assistència de la forma més àmplia possible i que ha d’abastar i tenir en compte les necessitats de tot tipus de família. 

L’article 16 de la Carta Social Europea, del 1961, incorpora el “dret de la família a una protecció social, jurídica i econòmica” i insta les parts a comprometre’s, especialment mitjançant prestacions socials i familiars, disposicions fiscals, suport a la construcció d’habitatges adaptats a les necessitats de les famílies, suport a les parelles acabades  de casar o per mitjà de qualsevol altra mesura adaptada. 

En la Constitució espanyola de 1978 hi ha dos articles relacionats amb la família. L’article 32 diu que “l’home i la dona tenen dret a contraure matrimoni amb plena igualtat jurídica”. L’article 39 proclama que “els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família [...], la protecció integral dels fills, iguals davant la llei amb independència de la seva filiació, i de les mares, qualsevol que sigui el seu estat civil [...] Els pares han de prestar assistència de tot ordre als fills dins o fora del matrimoni. Els nens han de gaudir de protecció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets”. 

La Constitució espanyola és el marc jurídic de referència. El Codi civil espanyol i les diferents lleis despleguen i apliquen normes legislatives. En aquest sentit, cal mencionar que la Llei del divorci data de l’any 1981 i és un exemple de com l’Estat pot reconèixer la constitució formal de noves formes de família i la seva protecció legal. 

Un altre exemple rellevant en l’obertura i l’acceptació de la diversitat familiar és la Llei 13/2005, de l’1 de juliol, on es reconeix el dret a contraure matrimoni a persones del mateix sexe, amb els mateixos efectes jurídics que el matrimoni format per una dona i un home. Permeten la sol·licitud d’adopció d’infants per part d’aquestes parelles. L’aprovació de la llei de matrimonis homosexuals ha suposat tant la normalització d’un tipus de família, com la resposta a una reivindicació històrica del propi col·lectiu. El reconeixement jurídic de la família i el tipus de relacions de parentiu és determinant, a més del reconeixement d’uns drets i deures, per establir prioritats en aspectes com el cobrament d’una herència, accedir al sistema de prestacions econòmiques, etc. 

En l’àmbit territorial de Catalunya, l’article 40 de l’Estatut d’autonomia disposa que els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de la família, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de convivència de les persones. L’article 116.4 dicta que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies. La Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, ha tingut en compte l’evolució, els canvis i característiques de les famílies catalanes, acollint noves formes de convivència diferents de la matrimonial com les formades per un progenitor sol/a amb els seus descendents, les famílies reconstituïdes, la convivència en parella estable, la família homoparental i les relacions convivencials d’ajuda mútua.  Específicament a Catalunya, la legislació en mediació familiar, tenim: 

LLEI 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya. (Actualment derogada).  

Aquesta Llei va donar resposta a l’article 79.2 i a la disposició final tercera de la Llei 9/1998, del 15 de juliol, del Codi de família, i regula la mediació familiar d’acord amb les bases establertes per l’esmentada disposició final i d’acord amb els principis generals que informen la institució de la mediació. La mediació familiar s’instrumenta com a mesura de suport a la família i com a mètode de resolució de conflictes en els supòsits que recull la Llei, per evitar l’obertura de procediments judicials de caràcter contenciós i posar fi als ja iniciats o reduir-ne l’abast. 

DECRET 139/2002, de 14 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya. (Actualment derogat). Decret dictat en desplegament de la Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya. 

LLEI 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat.  Aquesta llei deroga i substitueix l’anterior 1/2001 de 15 de març i el seu decret 139/2002 de 14 de maig.  A més de la experiència adquirida amb la llei anterior, aquesta llei ve donada per  Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea, del 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils,  a més de la  Llei de l’Estat 15/2005, del 8 de juliol, per la qual es modifiquen el Codi civil i la Llei d’enjudiciament civil en matèria de separació i divorci, que estableix específicament la mediació familiar en l’àmbit dels procediments de família. La Llei esmentada respon bàsicament a la necessitat d’ampliar l’objecte de la mediació regulada per la Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya, que limitava la mediació a determinats aspectes de l’àmbit familiar, obre la possibilitat d’estendre la mediació a noves matèries d’àmbit del dret civil i contribueix, així, a potenciar noves vies de gestió positiva de les discrepàncies familiars i ciutadanes, a la millora de les relacions de convivència i a la des-judicialització de determinats conflictes excepte en els supòsits de violència masclista. 

DECRET 135/2012, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat. Aquest Decret es dicta per desplegar la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat. 

LLEI 9/2020, del 31 de juliol, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, i de la Llei 15/2009, de mediació en l’àmbit del dret privat.  Amb relació a les disposicions generals, ara es fa explícit que la mediació és obligatòria quan s’hagi pactat expressament abans de l’exercici d’accions judicials. També s’estableix que l’assistència a la sessió prèvia té caràcter obligatori i que la manca d’assistència no justificada no està sotmesa a confidencialitat i ha d’ésser comunicada a l’autoritat judicial.  En la institució de la tutela, pel que fa a l’ordre de la delació, en què ja estava prevista la sessió informativa sobre mediació, s’introdueix el caràcter obligatori d’aquesta sessió prèvia i se’n determina l’objecte, consistent a conèixer el valor, els avantatges, els principis i les característiques de la mediació. En el mateix sentit, respecte a la sessió obligatòria, s’estableixen canvis en la potestat parental, pel que fa als desacords. En darrer lloc, amb relació als efectes de la nul·litat del matrimoni, del divorci i de la separació legal, s’incorpora expressament la possibilitat que el conveni regulador inclogui pactes de submissió a mediació i altres mecanismes alternatius de resolució de conflictes

 

PRESENT I FUTUR DE LA MEDIACIÓ FAMILIAR. 

Des de la vessant pedagògica, el present de la mediació familiar és fruit de la necessitat de resolució de situacions conflictives  familiars des d’una perspectiva dialogada per tal de millorar les relacions i solucionar divergències familiars. La intervenció mediadora es fonamenta en  la necessitat de: 

• Promoure la Mediació, anul·lant la confrontació, per evitar litigis i propiciar el diàleg i l’enteniment.
• Intervenció pedagògica per part de la persona mediadora, des d’una mirada sistèmica,  per millorar les relacions entre les parts i entendre la situació des de diferents òptiques d’actuació.
• Propiciar la importància de la prevenció i la  Intervenció ràpida, abans de la cosificació del conflicte.
• Garantir el respecte i simetria entre totes les parts. 

El procés de mediació  necessita de la confluència  una sèrie de factors per tal de donar resposta a la diversitat de famílies i de situacions diferents que es donen segons les distintes tipologies  familiars existents. Els factors externs han de garantir un procés de mediació familiar de transformació i enriquiment de les parts, en aquest sentit cal destacar: 

• Formació dels mediadors i mediadores professionals, una formació que ha de ser inicial, contínua de qualitat, teòrica i pràctica,  i certament innovadora, en el sentit que incorpori els darrers coneixements científics en neuropsicologia, sociologia, antropologia, sistèmica familiar, jurisprudència familiar, coneixements sobre les diverses cultures, ètnies i religions que d’alguna manera també influeixen en les formes de ser de les famílies i les persones que hi formen part.
• Desplegament  i consolidació dels serveis de mediació comunitaris en l'àmbit de l'administració pública. Els ajuntaments catalans, són els òrgans locals més propers a la ciutadania És per això que cal que els serveis de mediació comunitaris, amb una punta de llança com la mediació familiar, ofereixin la mediació familiar per a prevenir, orientar i acompanyar en aquest primer nucli de convivència que és la família.
• Consolidació amb els suficients recursos del centre de mediació de Catalunya, com a òrgan nacional de la mediació al nostre país. Aquesta administració pública pot ser punyent en la difusió de la mediació familiar.
• Consolidació de la tasca de supervisió i formació per part de les Diputacions.
• Millora del treball transdisciplinar dels col·legis professionals amb sensibilitat mediadora. Aquest treball és clau en la investigació, reflexió envers la mediació familiar i en el teixir complicitats entre els diferents mediadors/res familiars.
• Coordinació i treball en xarxa amb d’altres metodologies i professionals basades tant en el diàleg com en la coordinació de parentalitat, els cercles restauratius, etc.

 

A TALL DE CONCLUSIÓ: “ LA MEDIACIÓ FAMILIAR DES D’UNA MIRADA SISTÈMICA”

La mirada sistèmica, i la pedagogia sistèmica ens permeten tenir una mirada àmplia sobre les famílies i les relacions interpersonals que s'hi donen. En  l’enfocament sistèmic no només ens centrem en el conflicte o el desacord en si, sinó , en els orígens i l’evolució. Només així s’aconsegueix entendre, posar paraules i concretar les necessitats reals que tenen les persones, partint de les posicions i interessis  plantejats. 

L’avantatge més gran que té la mediació aplicant el model sistèmic és arribar a la solució modificant les relacions interpersonals que estan en conflicte, en cas contrari ens quedaríem en una solució superficial i concreta que no es podria extrapolar a altres situacions susceptibles de desacord. Per tant el futur de la mediació familiar passa per tenir en comte una mirada sistèmica. 

El model sistèmic entén la família com un sistema, és a dir, un conjunt de persones en interacció constant. Aquesta interacció que els membres de la família mantenen entre si, és permanentment contínua i d’influència mútua o circular, i constitueix així un conjunt organitzat i interdependent, regulat per regles i funcions dinàmiques entre si i amb l’entorn. 

Aquest conjunt fa al·lusió a una totalitat que va més enllà de la suma dels membres que la componen, compartint un sistema de valors i creences, rituals i costums generacionalment transmesos, així com també experiències de vida. Des d’aquesta perspectiva, concep la família no tant des dels trets de personalitat dels membres sinó més aviat des de la família com un grup amb identitat pròpia i diferenciada de l’entorn, on es despleguen múltiples relacions 

La mediació familiar s’ha d’entendre com un sistema independent de gestió de conflictes familiars, que afavoreix la presa de mesures diferenciades en cada circumstància per tal de minvar les situacions de litigis  judicials.  

Grup de Recerca de Mediació
Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya
Catalunya, 4 de setembre de 2024

_________________________

(*) Document elaborat pel GRUP DE RECERCA DE MEDIACIÓ, amb el lideratge de JOAN GAMERO GÓMEZ (coordinador del GR Mediació), i la participació dels membres del Grup de Recerca de Mediació:

·       JOAN GAMERO, pedagog, Director Escola l’Oreig de Pallejà, coordinador GR de Mediació.

·       JOSEP ARMENGOL, pedagog, mediador Servei de Mediació de l’Ajuntament de Vic.

·       MARIA CORTÉS, pedagoga i mestra, Coordinadora pedagògica Centre Escolar a Terrassa.

·       ROSARIO LOPEZ, pedagoga i mediadora, Directora Despatx Professional de Mediació 

NOTA: No s’adjunten fonts bibliogràfiques atès que el document és fruit de les aportacions, vivències personals i experiència professional dels autors/autores...

Data de publicació: 12/9/2024