INICI > Generació coneixement > Parlem de Pedagogia

T. CASTILLO: PEDAGOGIA I SALUT S' UNEIXEN PER PAL·LIAR ESTATS D'ANSIETAT I DOL

Col·legi de Pedagogs de Catalunya >  > T. CASTILLO: PEDAGOGIA I SALUT S´ UNEIXEN PER PAL·LIAR ESTATS D´ANSIETAT I DOL


Toñy Castillo Meléndez [i]
Col·legiada núm. 1326
Lleida, abril de 2020

La pedagogia ho és tot, sense ella, no existeixen aprenentatges i responsabilitats compartides. Avui dia no ens podríem plantejar la salut sense la funció pedagògica que emana i que d'ella es desprèn. La vida es pedagogia en estat pur, com si no aturaríem la situació difícil en la què vivim?

Estem davant d'una situació la qual no hauríem pogut imaginar fa un parell de mesos. Segurament els docents estàvem il·lusionats amb el final del trimestre que es presentava amb la més absoluta normalitat. Acabant treballs, iniciant les noves propostes per a què a l'arribar a les vacances de Setmana Santa tot estigués en ordre. Els nostres alumnes amb les notes col·locades, els quaderns ordenats i els nous projectes davant el tercer trimestre pautats... Però la vida, a vegades et viu per tu i trenca tota aquella normalitat aparent...

Estem davant un nou escenari educatiu en el qual el dia a dia ens dona les pautes per seguir els següents dies. Ara esperem il·lusionats en poder reprendre les nostres tasques docents, tal i com ho fèiem amb anterioritat a la pandèmia, a les nostres classes, i tornar a sentir l'escalf dels alumnes a les aules que adormides esperen un despertar anhelat, lloc on deures, timbres d'entrada i sortida ens marquin que la vida transcorre segons el previst. Estem en un temps de reflexió, de valorar les petites coses i de reconèixer que la salut és la primera necessitat de tot esser humà.

Pedagogia i salut es donen la mà avui i sempre, i el seu reconeixement com a tal, es fa necessari més que mai, en aquests temps on l'acostament personal no és possible, però afortunadament, tenim la convicció de que l'estar a prop de les persones va més enllà del contacte físic. Hem de seguir estant a prop de les persones i enviar propostes mitjançant altres camins que facin que els nostres alumnes sentin el no aïllament. Una part molt important és seguir amb els nostres hàbits quotidians i rutines que ens retornin la cura de l'esperança per intentar reprendre, en un temps no llunyà, els nostres hàbits.

Avui no ens podríem plantejar la salut sense la funció pedagògica que emana i que d'ella es desprèn. La vida es pedagogia en estat pur, com si no: aturaríem la situació difícil en la que vivim? 

Pedagogia és rentar-se les mans perquè ens han ensenyat que amb aquesta pràctica evitem el contagi. Pedagogia és quedar-nos a casa i cuidar les regles que ens fan garantir la possibilitat de tenir salut. Pedagogia és el que s'està fent als hospitals ensenyant als pacients i demanant-los a tots i totes... la responsabilitat de l'autocura.

La Pedagogia és l'art de l'ensenyament i en els temps en els quals vivim, tenim la sort d'estar complint amb totes aquelles actituds pedagògiques que ens estan fent estar sans.

Parlar de malaltia no sempre és un tema fàcil, ja que qualsevol situació de no salut, provoca una sèrie de trastorns a nivell parcial o global en la persona. Estem en un món on sembla que tenir salut és el quotidià i que només a l'emmalaltir un familiar, un amic o nosaltres mateixos, prenem consciència de les necessitats i mancances que, per la condició d'estar malalts, patim.  

Un procés de malaltia  aguda o crònica o mort, comporta modificacions a la vida del nen [ii] i les seves famílies, que derivaran en mecanismes de defensa i canvis d'actitud, podent produir un trencament en l'estabilitat familiar, en sentit ampli.

Els nens necessiten seguir amb la seva normalitat en la mesura del possible, és necessari un esforç per part de tots per comprendre que el nen és nen i, com a tal, ha de tenir cobertes les necessitats vitals, emocionals, afectives i educatives en qualsevol entorn i situació en la que es trobi.

Estem davant d'una situació no viscuda amb anterioritat, la por, les notícies arribades de països propers i propis, així com, els esdeveniments derivats pel coronavirus trenca amb tot l'habitual per al nen. La por i la desprotecció emocional poden portar-li a situacions de conflictes interns. Els pares, i l'entorn en general, deuen ser punts de referència que l'ajudin a donar seguretat.

Els estímuls viscuts aquests dies de tensió física, psicològica o social poden ocasionar una alteració en l'equilibri adaptatiu del nen i el seu entorn. En aquests casos poden produir una baixada de les defenses psicològiques i les eines d'adaptació conductual i social poden patir alteracions. Les malalties i en concret la pandèmia en la qual estem immersos susciten preocupacions, angoixes i desconfiances en els nens i les seves famílies. Desestabilitzen la situació de "normalitat" i provoquen pèrdua de seguretat, influint de manera directa sobre els estats d'ansietat. No oblidem, que les diverses patologies que comporten ingressos en centres hospitalaris augmenten de manera notòria la intranquil·litat de l'entorn proper al nen, convertint-se en una experiència complexa que pot causar desorientació davant el nou context en el qual es troba. Qualsevol situació de no salut provoca una sèrie de trastorns a nivell global o parcial en la persona. 

En situacions de malaltia, cada individu té estímuls diferenciats, i això comporta respostes diferents depenent del propi procés de lluita a diversos nivells (orgànic, emocional, ambiental). Quant menor és l'edat del nen, podem trobar-nos amb un major grau d'indefensió psicològica, podent tenir manifestacions verbals/no verbals en les quals queden palesos nivells d'ansietat. En l'entorn de la malaltia d'un fill és necessari l'establiment de suport emocional als pares amb la finalitat de transmetre'ls tranquil·litat i crear un clima de confiança. Així s'intenta reduir la por i l'ansietat que produeix la patologia, ajudant-los en l'adaptació al procés hospitalari.  

El sistema educatiu ha de realitzar aquells reajustaments necessaris per assegurar l'educació del nen "La suspensió temporal de la continuïtat suposa l'alteració en el ritme d'aprenentatge que pot desencadenar nombroses repercussions a curt i llarg termini, que potser s'agreugin en alguns dels nens com conseqüència de les seqüeles de la malaltia viscuda o conviscuda produint impacte sobre les seves capacitats d'aprenentatge. Per pal·liar els efectes negatius seria convenient considerar: [iii]

  • Punt de partida
    • Pedagogia i salut han de treballar de manera conjunta en l'evolució del procés en el qual vivim. Unir pedagogia i salut es treballar sota un model d'intervenció basat en el nen/a/adult com a ésser, com un sistema, on l'actitud és el principal artífex per una millora en un enclavament emocional davant la pandèmia.   
  • Idees bàsiques
    • L'afectivitat, l'empatia i el coneixement de la patologia afavoreixen el grau de corresponsabilitat, potenciant i motivant el grau d'implicació en el procés.
  • El nen com a nen
    • Les persones com a éssers diferents, únics, i és per això que en situacions concretes, cadascuna d'elles respon amb una actuació diferenciada.
    • La persona és un tot, una cosa global; i és necessari partir de l'intersecció de pedagogia i salut com un recurs a l'estabilitat emocional per contribuir d'aquesta manera a una millora anímica en general i en conseqüència, a un millor estat de benestar."
El nen/a/adult és un ésser per si mateix obert i sensible al que ocorre en el seu medi, tant més, davant les malalties. En multitud d'ocasions, el desconeixement del que comporta les diferents patologies provoca en els nens una situació d'angoixa i d'impotència vers les mateixes. Davant un procés de malaltia, la informació donada ha de ser clara, didàctica i entenedora, evitant els tecnicismes i intentant marcar les pautes clares sense assumir una posició de protecció.  

Protegir a nens i nenes no ha de significar mantenir-los al marge, si no adaptar-se a la seva condició i necessitats:
  • Adaptar la manera de comunicar la informació a l'estadi evolutiu del nen no té per què significar donar menys informació, sinó donar-la de manera adequada.
  • La informació en si mateixa no fa mal al nen, sinó la manera i implicacions que aquesta té. Una de les claus de la intervenció pedagògica ha de ser garantitzar les eines en el seu entorn per poder afrontar la situació que ha d'assumir.
En relació al seu seguiment educatiu hauria de ser en cas de ser possible:
  • Estar connectat al seu centre d'origen. Participar de forma directa, activa i en temps real, en l'ensenyament impartit pels seus professors, en el seu centre escolar.
  • Mantenir el contacte directe amb les persones dels seu entorn escolar (mestres, companys o amics).
  • Afavorir una veritable integració socioafectiva permetent-los seguir participant, encara que de forma virtual, en les activitats del seu grup social, que és la classe. En tot aquest procés és important tant la figura del professor-tutor de l'escola a la qual pertany l'alumne, incloent a l'alumne hospitalitzat.
  • Dotar d'un sistema de videoconferència que permeti als nens a les seves cases o hospitalitzats seguir a distància i en temps real les classes del seu curs lectiu. 

No s'hauria de renunciar a :

  • Potenciar la salut i el benestar del nen i de la seva família durant el temps de confinament o hospitalització.
  • Afavorir el desenvolupament personal i social del nen.
  • Oferir a les families espais de trobades virtuals.
  • Potenciar l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
  • Tenir en compte les peculiaritats de cada nen i els seus ritmes d'aprenentatge de cadascun per adaptar els mètodes i recursos a les diferents situacions, aplicant-los a les noves propostes de treball en actuacions de les seves vides quotidianes.
Seria convenient:
  • Proporcionar informació al nen, nena... sobre el moment del procés d'aprenentatge en el que es troba, clarificant els objectius per aconseguir, fent-li prendre consciència de les seves possibilitats, de les dificultats per superar i proporcionat-li la construcció d'estratègies d'aprenentatge motivadores. La participació dels pares o germans en les activitats ajuden una millora de l'estat emocional dels més petits. També poden organitzar-se activitats protagonitzades pels pares o algun altre familiar a partir de les pròpies. 
  • Les activitats que es realitzin han de ser funcionals, els aprenentatges han de ser útils per a la vida.
  • La normalització. El nen necessita malgrat que ara estiguin a casa o a l'hospital, sentir els seus companys a prop.
  • L'ensenyament individualitzat i personalitzat. Sempre cal tenir en compte les característiques individuals del alumne. Les activitats han d'estar adequades, al seu nivell escolar, als seus interessos, a la seva situació afectiva i de salut física o emocional.
  • La socialització. És important fomentar conductes en relació al grup d'iguals.
  • L'acció participativa. Es precís que totes les persones que giren al voltant del nen durant el confinament o procés d'hospitalització (personal sanitari, professors, pares) puguin participar de les activitats, ja sigui en la seva preparació com en el seu desenvolupament.
L'educació ha d'estar on sigui un nen, un jove... i es responsabilitat de tots vetllar per la seva salut, física i emocional mentre tots recuperem les nostres vides.

___________________________

[i] Toñy Castillo Meléndez, doctora en pedagogia, coordinadora del Grup de Recerca Pedagogia i Salut del Col·legi de Pedagogs de Catalunya http://www.pedagogs.cat/reg.asp?id=4543&i=ca, directora de l’Aula Hospitalària Dr. Antoni Cambrodí de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. http://aulahospitalariadrantonicambrodi15.blogspot.com/2019/02/la-dra-tony-castillo-melendez-ha-tomado.html, col·legiada 1326
[ii] S'utilitza el genèric en tot el document; al parlar de nens, es fa referència a nens i nenes.
[iii] Castillo (2004). Bayés, R. (2001)

Data de publicació: 25/4/2020